diumenge, 28 de desembre de 2008

Minnesotans for Global Warning

He trobat a través del Facebook, sembla mentida la quantitat de coses que es troben al Facebook, aquesta web: Minnesotans for Global Warning, segons ells la primera web als USA partidària de l'escalfament global.

Es tracta d'una web bastant completa, amb vídeos, enllaços, descàrregues i un blog, on bàsicament es nega l'existència d'un escalfament global i els contraris a aquesta teoria i els antiecologistes s'hi despatxen a gust.

A la presentació, una persona explica que ha nascut i crescut al centre de Minnesota i que desitja un bon escalfament global per acabar amb els hiverns gèlids que ha hagut de suportar.

Al blog s'hi troba el vídeo "The 12 Days Of Global Warming" dedicat a Al Gore.

dissabte, 27 de desembre de 2008

Un propòsit per l'any nou

Ara que ve el temps de les bones intencions per l'any nou: fer exercici, menjar menys, estudiar anglès, etc, els Monty Python ens proposen un bon motiu de reflexió amb la cançó "Always Look on the Bright Side of Life" que es pot traduir com "Mira sempre el costat positiu de les coses" i que es troba al final de la pel·lícula La Vida de Brian.




Some things in life are bad,
They can really make you mad,
Other things just make you swear and curse,
When you're chewing life's gristle,
Don't grumble,
Give a whistle
And this'll help things turn out for the best.
And...

Always look on the bright side of life.
[whistle]
Always look on the light side of life.
[whistle]

If life seems jolly rotten,
There's something you've forgotten,
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps,
Don't be silly chumps.
Just purse your lips and whistle.
That's the thing.
And...

Always look on the bright side of life.
[whistle]
Always look on the right side of life,
[whistle]

For life is quite absurd
And death's the final word.
You must always face the curtain with a bow.
Forget about your sin.
Give the audience a grin.
Enjoy it. It's your last chance, anyhow.
So,...

Always look on the bright side of death,
[whistle]
Just before you draw your terminal breath.
[whistle]

Life's a piece of shit,
When you look at it.
Life's a laugh and death's a joke it's true.
You'll see it's all a show.
Keep 'em laughing as you go.
Just remember that the last laugh is on you.
And...

Always look on the bright side of life.
Always look on the right side of life.
[whistle]

divendres, 26 de desembre de 2008

Demà m'afaitaràs!

Aquesta és una de les expressions que utilitzava en Vegeta, el guerrer de l'espai a la sèrie japonesa Dragon Ball, doblada fa anys al català amb el nom Bola de Drac a la televisió catalana TV3. Una de les millors sèries que mai s'han fet, amb un èxit aclaparador. Jo sempre que podia la veia junt amb els meus fills i puc assegurar que discutir sobre Son Goku o Frízer fa més per la cohesió familiar que molts psicòlegs o pedagogs, i ho dic sense menystenir la feina, moltes vegades difícil i poc valorada, que fan els uns i els altres.

Fa poc, l'empresa que produeix, importa i distribueix electricitat Forces Elèctriques d'Andorra, FEDA, ha anunciat la intenció de fer una central de cogeneració a Soldeu. Aquestes centrals cremen gas natural, compost bàsicament per metà, i amb part de la calor de la combustió generen vapor que acciona una turbina per produir electricitat. Fins aquí el funcionament és semblant al d'una central clàssica. La diferència és que la calor sobrant, que segons el segon principi de la Termodinàmica ja no és utilitzable per produir més treball mecànic, a les centrals clàssiques és expulsat a l'atmosfera i en el nostre cas s'aprofitaria per donar calefacció i aigua calenta a edificis situats al poble de Soldeu.

Què ens pot aportar tot això? Jo hi veig alguns possibles beneficis pel nostre país com pot ser creació de nous llocs de treball, formació dels nostres enginyers, tècnics i estudiants en un camp completament nou aquí però de gran importància a altres països, noves oportunitats per a empresaris d'aquí, o per a empresaris de fora amb llur corresponent corrua de comissionistes, intermediaris i prestanoms seguint les tradicions andorranes més ràncies, etc.

Els que no veig, i d'aquí ve el títol de l'escrit, són els beneficis que des de FEDA i també algun polític ens han volgut vendre.

Ens han dit:

1. Aquest central farà disminuir la dependència d'Andorra de l'exterior.

Això és completament fals excepte que darrerament s'hagi descobert un jaciment de metà a Andorra i que jo no me n'hagi assabentat. Sóc una mica despistat però penso que no tant.

El que farem és substituir gasoil de calefacció i electricitat que importem per gas natural que importarem. Al ser el gas natural una substància molt més perillosa que el gasoil el transport, l'emmagatzematge i la manipulació seran molt més cars degut a les mesures de protecció que seran necessàries.
En quant a l'electricitat que actualment ens ve per uns fils, també necessitarà camions de metà mentre els fils seguiran sent els mateixos. Aquí s'aplica el mateix argument de perillositat i cost.

2. Aquesta central disminuirà la contaminació.

També això és completament fals perquè el que farà és augmentar-la.
La substitució de gasoil de calefacció per metà té un petit avantatge a favor del darrer ja que la combustió d'aquest genera menys gasos d'efecte hivernacle (CO2) que la del gasoil. Ara bé, el rendiment final d'aquesta instal·lació serà més baix que el de les instal·lacions actuals de gasoil, tan pel sistema de funcionament propi d'aquest tipus de central com pel fet que al ser una instal·lació centralitzada les canonades de distribució d'aigua calenta hauran de ser de gran diàmetre i molt llargues ja que hauran de donar calor a punts molt allunyats. Per tant les pèrdues energètiques, per molt ben aïllades que estiguin, seran superiors a les de les instal·lacions actuals. Aquest fet disminuirà molt l'avantatge a favor del gas que havia esmentat.
Un altre factor a tenir amb compte és que el metà és un gas amb un efecte hivernacle molt gran, unes 23 vegades superior al del CO2. Per tant, les fuites de metà són molt perjudicials pel medi ambient.
D'altra part, la producció d'electricitat a partir de metà substituirà electricitat importada. Aquesta electricitat es genera de fonts molt diverses, combustibles fòssils, hidràulica, nuclear, i el que és segur és que el seu contingut en carboni és inferior al de la combustió del metà. Això és molt clar en el cas de l'electricitat importada de França on el 75% de l'electricitat produïda és d'origen nuclear.

En resum, la dependència d'Andorra respecte a l'exterior no disminuirà, l'emissió a l'atmosfera de gasos amb efecte hivernacle augmentarà i addicionalment també tindrem el cost i la perillositat de la manipulació del metà.

Per tot això jo m'atreviria a demanar als tècnics, ja no dic als polítics perquè part de llur feina consisteix en parlar del que no saben, demanaria als tècnics que no ens vulguin aixecar la camisa, o explicar sopars de duro, o venir-nos amb romanços ja que llavors, com l'orgullós Vegeta, els haurem de contestar: "Nano, demà m'afaitaràs"

dimecres, 24 de desembre de 2008

Jazz forever

Alguns diuen que els blogs estan en decadència i que acabaran desapareixent. Ja sabem que amb el temps tot passa, però de moment als blogs encara s'hi poden trobar moltes joies.

Una d'elles és la que he vist al blog de Noctas, amb qui no sempre estic d'acord però que gairebé sempre em fa pensar.

Hi he trobat la immortal C Jam de Duke Ellington, interpretada per Louis Armstrong i el Duke. Una interpretació elegant, rigorosa, diria fins i tot minimalista. T'esperes un final explosiu amb la trompeta de Satchmo, com acostumava a fer, però no, els dits màgics del Duke acaronen el teclat i la melodia va morint suaument fins a la fi.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Arribem tard o som uns retrasats?

Aquesta és la possible moneda andorrana de 2 euros tal com l'he trobada a la Wiquipedia. Alguns microestats no pertanyen a la Comunitat Europea però sí a l'anomenada euro zona, concretament Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà. Els tres darrers han arribat a acords amb la CE i encunyen monedes d'euro. Tot i què la CE des del 27 d'octubre del 2004 va proposar arribar a un acord i les negociacions van començar el novembre del 2006, no hi hauran euros andorrans fins al 2009 o més tard. Una vegada més Andorra ha arribat tard.

Fa uns dies, el Consell General va votar sobre el tema dels frescos de Sant Esteve. Es tracta d'uns frescos romànics, probablement de finals del segle XII, que es trobaven a l'esglèsia de Sant Esteve d'Andorra la Vella fins que a principis dels anys 30 l'esglèsia se'ls va vendre, cosa sembla ser bastant freqüent a l'època. Fa poc es van localitzar a Barcelona en mans d'una família que es va mostrar disposada a tornar-los a Andorra al preu de 3,8 M d'euros.
El Govern va demanar al Consell un crèdit extraordinari.
El Partit Socialdemòcrata, desmentint el mite de què l'esquerra sempre ha protegit la cultura, es va empescar una esmena a la totalitat per tombar la proposta, ajudat en aquest cas pels mateixos partits centristes que durant tota la legislatura més aviat s'havien dedicat a fer de palanganes del governant Partit Liberal. L'excusa és que en època de crisi no podem gastar tants diners, cosa que seria una mica més creïble si els mateixos que ho diuen no haguessin organitzat un concert de Bob Dylan sabent per endavant que hi perdrien 180.000 €, en realitat van ser més. El resultat és que ens hem quedat de moment sense una part fonamental del nostre patrimoni artístic i potser quan ens despertem també haurem arribat massa tard.

I parlant d'arribar tard, hem tingut una votació al Consell General sobre les lleis laborals sense preveure, entre altres coses, la regulació del dret de vaga previst a la Constitució. Quan s'establiran uns serveis mínims? Quan a l'empresa privada un es podrà sindicar o fer vaga sense por de ser acomiadat immediatament? No hi haurà cap dispositiu de defensa d'un treballador en cas de què es consideri perjudicat per l'empresari, l'única opció que tindrà serà anar a la Batllia, tribunals, pagar advocats i esperar la resposta uns quants mesos o anys.

I per acabar de viatjar endarrera en el temps la següent notícia: "El líder d'Esquerra Andorrana inicia una vaga de fam" El motiu: "El director em va dir que m’acomiadava del lloc de treball perquè havia entrat en la política”

dimecres, 17 de desembre de 2008

Sabates en Flash Player

El llançament de sabates per un periodista iraquià contra George W. Bush ha començat a inspirar jocs a Internet.

Al següent, anomenat "Bush's Boot Camp" es tracta de protegir al president disparant contra les sabates que li són llençades. Resulta bastant avorrit tot i reconeixent que deu ser ben difícil treure un joc en un sol dia.




Un altre joc es diu "Sock and Awe", Mitjó i Espant, nom inspirat en Shock and Awe, Xoc i Espant, com es va dir la invasió d'Iraq per part de les tropes nord americanes l'any 2003. En aquest cas es tracta de tocar al president.
Es troba a http://www.sockandawe.com/

dimecres, 10 de desembre de 2008

dimarts, 9 de desembre de 2008

Allà també tenen SGAE?

Ja que els del YouTube se l'han carregat, torno a posar aquest vídeo amb Dailymotion. Veurem quant temps dura.

diumenge, 7 de desembre de 2008

Aquest blog ha fet un any

Avui fa just un any que vaig escriure per primera vegada a aquest blog. En aquest any hi han hagut 46 escrits amb 175 comentaris que han resultat bastant ben repartits, només 5 escrits no n'han tingut cap.

Per què vaig obrir un blog? Al principi va ser bastant per curiositat. Sempre m'han interessat els ordinadors, vaig començar a treballar amb PC el 1985 quan feia pocs anys els havia tret IBM i fins i tot durant un temps vaig treballar de programador i analista a l'època gloriosa del MS-DOS. Puc dir que en realitat vaig fer un blog per veure el funcionament de Blogger.

Immediatament vaig veure que no n'hi havia prou creant un blog, després havia d'omplir-lo. I per això el primer escrit deia:

"Ja tinc un blog. I ara què?"

"Això del blog és més entretingut del que em pensava. Crear-lo, donar-li format, triar entre una gran quantitat d'opcions. De moment li he donat les configuracions per defecte i poc a poc ja l'aniré retocant i millorant. I ara ve el més difícil que és omplir-lo. I de què puc parlar?. Crec que m'he ben embolicat."

És difícil omplir un blog. Tens llibertat completa d'escriure el que vulguis, però penso que ha de tenir un mínim d'interés i no estar massa mal escrit.

És molt gratificant quan et comencen a arribar comentaris. Amb el temps veus que solen venir de les mateixes persones, normalment també blogaires. Això crea un cercle del que jo anomeno amics virtuals, gent a la que no coneixes personalment però que poden ser molt enriquidors. I naturalment, també gràcies al blog coneixes gent real.

En resum, diria que un blog és un bon sistema per expressar-se i relacionar-se, sobretot per gent que com jo són més aviat poc sociables.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Txoria txori

Ha mort el cantautor basc Mikel Laboa.



Hegoak ebaki banizkio
neria izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan honela
ez zen gehiago txoria izango.
Eta nik...
txoria nuen maite.

Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no hauria fugit.
Però així
hauria deixat de ser ocell.
I jo...
el que estimava era l'ocell.

dissabte, 29 de novembre de 2008

Satisfaction

Per celebrar la nevada que hem tingut avui una mica de Rolling Stones.

Sí, ja sé que no tenen res a veure amb la neu però com que estic content poso una versió del 1969 de Satisfaction. Potser Mick Jagger no és un gran cantant però és una garantia d'espectacle.

divendres, 14 de novembre de 2008

We skipped the light fandango

Un guateque als 60's era una festa d'uns quants amics, normalment a casa d'un d'ells. Es posava música, es ballava i hi havien begudes i alguna cosa per picar.

Aquesta mítica cançó dels Procol Harum - A Whiter Shade Of Pale (1967) no podia faltar mai a cap guateque, junt amb les cançons d'Adamo, naturalment.



We skipped the light fandango
turned cartwheels 'cross the floor
I was feeling kinda seasick
but the crowd called out for more
The room was humming harder
as the ceiling flew away
When we called out for another drink
the waiter brought a tray

And so it was that later
as the miller told his tale
that her face, at first just ghostly,
turned a whiter shade of pale

She said, 'There is no reason
and the truth is plain to see.'
But I wandered through my playing cards
and would not let her be
one of sixteen vestal virgins
who were leaving for the coast
and although my eyes were open
they might have just as well've been closed

dimarts, 11 de novembre de 2008

Una cançó inoblidable

Em recorda una època feliç. I era vint-i-cinc anys més jove.



The Alan Parsons Project - Eye in the Sky

Don't think sorry's easily said
Don't try turning tables instead
You've taken lots of chances before
But I ain't gonna give any more
Don't ask me
That's how it goes
'Cause part of me knows what you're thinking...
Don't say words you're gonna regret
Don't let the fire rush to your head
I've heard the accusation before
And I ain't gonna take any more
Believe me
The sun in your eyes
Made some of the lies worth believing

CHORUS
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can cheat you blind
And I don't need to see any more
To know that I can read your mind, I can read your mind

Don't leave false illusions behind
Don't cry 'cause I ain't changing my mind
Soo find another fool like before
'Cause I ain't gonna live anymore believing
Some of the lies while all of the signs are deceiving

CHORUS

dissabte, 8 de novembre de 2008

Parlem una mica d'Obama per no ser menys

Tothom parla de l'elecció de Barack Obama per president dels Estats Units d'Amèrica, aquest blog no podia ser menys.

Tanmateix, ja fa mesos que hi vaig penjar el vídeo 'Yes, We Can' i un altre més curiós d'un meeting a la ciutat de Boise a Idaho on tothom crida 'Gora Obama' en euskera, allà la majoria de la població és descendent de bascos. Aquests vídeos es troben avall a l'esquerra de la pàgina.

Penso que els estudiants de sociologia o fins i tot els de psicologia no haurien de desaprofitar la classe pràctica que estan rebent sobre el comportament humà. Per exemple, veiem com els que fins fa quatre dies odiaven els USA ara són americanòfils de tota la vida i com el que posava els peus a la taula del president Bush ara és un fan d'Obama, en fi vivir para ver.

Esperem que totes aquestes il·lusions i esperances es mantinguin i no acabi tot com una altra bombolla rebentada més.

Per animar una mica la cosa, he trobat un rap dedicat a Obama.



David Bowie en l'estat en què es troba Obama: Under Pressure
Fixeu-vos en la baixista i cantant Gail Ann Dorsey !

dijous, 6 de novembre de 2008

Amb la banca hem topat

Aquesta noticia llegida al Bon Dia més que perplex m'ha deixat flipant.

Es tracta de que els cònsols (un cònsol a Andorra és el cap d'un Comú, semblant a un ajuntament però amb moltes més competències) van proposar una possible baixada dels interessos dels crèdits bancaris contractats. Els bancs han respost negativament, i un dels arguments que han donat és que “no es pot comparar un préstec petit”, com els que paga un ciutadà corrent, amb els “crèdits a llarg termini i de grans quantitats” als quals fan front les administracions locals. I és que, segons el director general de l’ABA, aquest diferencial en els interessos ve donat també pel fet que les administracions públiques canvien de mans tot sovint, i això suposa una pèrdua de garanties de pagament a les entitats bancàries, a diferència dels préstecs a particulars.

O sigui, que l'ABA (la dels banquers, no la dels bombers), ens tracta de poc menys que de república bananera. Segons això si un partit diferent de l'actual guanyés les eleccions podria deixar de pagar els deutes. Allò que a altres llocs en diuen 'corralito' aquí li podríem dir el cortalet.

Espero que algun d'aquests polítics que tenen la pell tan fina respondrà degudament, sobretot aquell que va escriure un article a un diari per respondre a les crítiques a la seva gestió que li va fer un particular.

Encara que permeteu-me que ho dubti. Mentre a molts països occidentals els estats deixen diners als bancs per ajudar-los a superar la crisi actual, aquí és al revés, totes les administracions públiques estan endeutades fins les celles amb els bancs, si no fos així ja fa temps que estarien en fallida. O sigui que a callar i a deixar que et tractin injustament (o no?) de morós.


I finalment, per contribuir una mica al pànic global, afegeixo un vídeo que he trobat al blog de l'amic Moisès Rial.

Es tracta de gent protestant a la Puerta del Sol, en ple centre de Madrid, perquè un banc on havien dipositat diners amb la promesa de grans beneficis ara no els vol tornar amb l'excusa de que els ha invertit a Lehman Brothers. Aquest argument de què 'no et pago si no cobro' l'he vist moltes vegades en el món de la construcció però jo em pensava que la banca era una cosa més seria.

La gravació ja té uns dies i possiblement la cosa s'hagi arreglat, no ho sé, però és un símptoma de què alguna cosa va malament al país que diu tenir el millor sistema financer del planeta, a part del nostre, of course.


diumenge, 2 de novembre de 2008

Una mica de romanticisme

Deu ser la pluja, o potser aquests dies en què recordem els éssers estimats que ja no són entre nosaltres, però m'han vingut ganes d'escoltar cançons romàntiques, i la veritat és que n'hi han d'abundants.

Primer el final de la pel·lícula italiana del 1966 'Dio come ti amo', amb la cançó del mateix nom cantada per Gigliola Cinquetti. Un final molt romàntic amb petó inclòs, és clar.



La mateixa cançó per Pepino di Capri subtitulada en italià i en portuguès per uns brasilers.




El grandiós Jacques Brel cantant 'La Chanson des Vieux Amants'




I per acabar La Valse aux Mille Temps. Ben mirat no és una cançó romàntica però és que m'agrada molt.




Quan em passi l'atac de romanticisme ja posaré coses més alegres com per exemple aquesta




PS Ja vaig avisar de què no tenia ganes d'escriure sobre res. O sigui que visca el You Tube.

dissabte, 1 de novembre de 2008

On the Road Again

Encara recordo la impressió que em van fer els Canned Heat la primera vegada que els vaig veure a finals dels 60's. Era a la televisió francesa a un programa que feia al migdia Jacques Martin.

Aquest vídeo no és una de les seves millors actuacions, tenen pinta d'estar com a mínim molt cansats, però veieu com un d'ells s'està fumant un "canuto", llavors no s'era tant políticament correcte ni tant hipòcrita com ara.

I no us perdeu el cantant Bob Hite, una veu inconfundible.


Canned Heat - On The Road Again
Uploaded by DwightFrye

Well, I'm so tired of crying, but I'm out
on the road again.
- I'm on the road again.
Well, I'm so tired of crying, but I'm out
on the road again.
- I'm on the road again.
I ain't got no woman
Just to call my special friend.
You know the first time I traveled out
in the rain and snow,
- In the rain and snow.
You know the first time I traveled out
in the rain and snow,
- In the rain and snow.
I didn't have no payroll,
Not even no place to go.
And my dear mother left me when
I was quite young,
- When I was quite young.
And my dear mother left me when
I was quite young,
- When I was quite young.
She said "Lord, have mercy
On my wicked son."
Take a hint from me, mama, please
don't you cry no more,
- Don't you cry no more.
Take a hint from me, mama, please
don't you cry no more,
- Don't you cry no more.
'Cause it's soon one morning
Down the road I'm going.
But I aint going down that
long old lonesome road
All by myself.
But I aint going down that
long old lonesome road
All by myself.
I can't carry you, Baby,
Gonna carry somebody else.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Inspiració, on ets?

Un comentari de Merike al meu últim post deia: "2 mins 30 secs, you can do better than that" (ho pots fer millor que això).

És veritat, no m'hi vaig cansar gens, em vaig limitar a penjar un vídeo i posar una frase de comentari. Però és que em va fer gràcia aquest vídeo. És un d'aquests casos típics de teories conspiratòries. Es tracta d'un periodista que ens diu que l'han fet fora per revelar fets que els que manen volen que quedin secrets, en aquest cas es pretendria substituir el dòlar americà per l'amero, una nova moneda que reemplaçaria també el dòlar del Canadà i el peso mexicà. Com que segons ell d'aquí uns mesos el US dòlar no valdrà res, ens recomana canviar-lo per divises sòlides, no per euros que tampoc no valdran res, sinó per francs suïssos i francs francesos. Si pensem que el franc francès va desaparèixer fa anys amb l'arribada de l'euro, veiem el rigor d'algunes de les notícies que ens donen i sospitem que si l'han fet fora potser no és precisament per revelar secrets.

Continuant amb el fil del comentari, la veritat és que últimament no estic molt inspirat. És clar que a un blog ningú té cap obligació d'escriure-hi res però per fer alguna cosa últimament m'he dedicat a posar vídeos de cantants, Léo Ferré, Freddie Mercury. És un procediment fàcil i agraït, sempre trobaràs algú a qui li agrada.

El que passa és que actualment, malgrat que hi han molts temes a comentar, no n'hi cap que em vingui de gust.

Vejam:

1. McCain - Obama. És que ja està tot dit, i actualment fins i tot els republicans saben que guanyarà Obama. Hi ha també una teoria conspiratòria de que s'instaurarà la llei marcial per suspendre les eleccions, malgrat estar prohibit per la Constitució hi haurien tropes de combat tornades de l'Irak a alguns llocs dels USA, però al haver-se declarat Colin Powell partidari d'Obama els militars ja haurien pres partit.

2. Escalfament global, biocombustibles, ecologia. Ara ve l'hivern, el que hi ha és un refredament global, almenys a l'hemisferi nord. L'Àrtic s'està tornant a gelar i ja veurem l'estiu de l'any que ve com queda tot. En quant als biocombustibles, ara està baixant el preu del petroli. Ja en parlarem quan torni a pujar.

3. Crisi econòmica. Tothom en parla, ja es fa pesat. I a més considerant que n'hi ha per uns quants anys, no cal tenir pressa, ja tindrem temps amb escreix per comentar-ho.

4. Política. D'aquí uns mesos tenim eleccions a Andorra. De moment per no saber, ni se sap ben bé qui s'hi presentarà, quan hi hagi més informació en podrem parlar. De totes maneres imagino que seran els mateixos de sempre, canviaran algunes sigles però tot serà igual, buf quin avorriment.

Davant d'aquest panorama seguiré amb la meva estratègia i us posaré una altra cançó.

Georges Moustaki ´Sans la nommer' dedicada a la revolució permanent.

Potser d'aquí un temps, quan l'atur superi el 30%, haurem de recordar aquests himnes revolucionaris. Comencem avui a refrescar-nos la memòria.




Je voudrais, sans la nommer,
Vous parler d'elle
Comme d'une bien-aimée,
D'une infidèle,
Une fille bien vivante
Qui se réveille
A des lendemains qui chantent
Sous le soleil.

{Refrain:}
C'est elle que l'on matraque,
Que l'on poursuit que l'on traque.
C'est elle qui se soulève,
Qui souffre et se met en grève.
C'est elle qu'on emprisonne,
Qu'on trahit qu'on abandonne,
Qui nous donne envie de vivre,
Qui donne envie de la suivre
Jusqu'au bout, jusqu'au bout.

Je voudrais, sans la nommer,
Lui rendre hommage,
Jolie fleur du mois de mai
Ou fruit sauvage,
Une plante bien plantée
Sur ses deux jambes
Et qui traîne en liberté
Ou bon lui semble.

{Refrain}

Je voudrais, sans la nommer,
Vous parler d'elle.
Bien-aimée ou mal aimée,
Elle est fidèle
Et si vous voulez
Que je vous la présente,
On l'appelle
Révolution Permanente !

{Refrain}

divendres, 24 d’octubre de 2008

I això no ha fet més que començar



Ja ho sabeu, canvieu tots els dòlars americans que tingueu per francs francesos. No per euros que tampoc no valen res.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

I want to break free




Lyrics

I Want To Break Free Lyrics

I want to break free
I want to break free
I want to break free from your lies
You're so self satisfied I don't need you
I've got to break free
God knows, God knows I want to break free

I've fallen in love
I've fallen in love for the first time
And this time I know it's for real
full lyrics

more lyrics

Malgrat no ser-ne un fan incondicional, sempre m'han agradat Queen i Freddie Mercury.

Hi van haver coses com aquesta, però també ens van deixar joies com I want to break free (Em vull alliberar) el 1984.

Aquest vídeo va estar fins al 1991 prohibit per la MTV als Estats Units.

Més tard la cançó es va utilitzar per fer un anunci de la Coca Cola. Sempre pragmàtics aquests americans.



diumenge, 5 d’octubre de 2008

Avec le temps, va, tout s'en va



Lyrics

Avec Le Temps Lyrics

Avec le temps
Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
On oublie le visage et l'on oublie la voix
Le coeur quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien
Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
L'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
L'autre qu'on devinait au détour d'un regard
full lyrics

more lyrics



La Noèlia, al seu blog Un desig d'hivern... ens explica com sentir una cançó de Sinead O'Connor li ha fet recordar moments passats i portat tot un seguit de sensacions.

A mi em passa una cosa semblant amb la cançó Avec le Temps de Leo Ferrer.

Primer de tot, escoltar Leo Ferrer em recorda el meu pare, que va ser qui em va fer descobrir aquest rebel anarquista, ignorat, insultat i odiat sobretot per les esquerres oficials socialocomunistes. És clar que la seva actitud i declaracions provocatives i gens políticament correctes hi van contribuir molt.

Va compondre una gran quantitat de cançons, uns 40 àlbums, moltes d'una gran qualitat, i entre elles Avec le Temps. Aquesta és probablement la millor cançó de Leo Ferrer. De fet, des de la seva sortida el 1970 sempre ha estat considerada una de les millors cançons fetes mai en llengua francesa.

Era, i continua sent, un dels meus cantants favorits, sempre tenia alguna de les seves cassettes per escoltar al cotxe, junt amb les de Brel, Serge Reggiani, cantants brasilers, etc.

Avui he tornat a escoltar Avec le Temps i com sempre m'ha emocionat, és l'única cançó que mai m'ha deixat indiferent. Una cançó trista que t'explica que tot passa i res queda, que això està molt bé i conclou que al final deixes d'estimar. En el fons no descobreix res, tots més o menys ho sabem, però és la manera de dir-ho la que fa d'aquesta cançó una obra mestra.

A continuació faig la traducció de la tercera i última estrofa.

3 Amb el temps...
Amb el temps, va, tot se'n va
Oblidem les passions i oblidem les veus
Que et deien en veu baixa
Les paraules de la pobra gent
No tornis massa tard, sobretot no et refredis
Amb el temps...
Amb el temps, va, tot se'n va
I et sents emblanquinat com un cavall esgotat
I et sents glaçat dins d'un llit d'atzar
I et sents potser tot sol però tranquil
I et sents enganyat pels anys perduts
Llavors de veritat
Amb el temps deixes d'estimar

divendres, 26 de setembre de 2008

Ara sí que ho entenc

Ara que estem en crisi, o desacceleració, o decreixement, o depressió, o digueu-li com vulgueu, ara hi han infinitat d'opinions i comentaris als mitjans de comunicació, blogs com el de Marc Vidal amb el seu rigorós pessimisme, infinitat d'opinions d'experts i de no tan experts, i també alguna fantasmada.

Però naturalment el rècord del despropòsit el tornem a tenir a Andorra, en això som els millors, quan després de que el govern presentés un paquet de 42 mesures per reactivar l'economia, el Cap de Govern va dir textualment que "les 42 mesures, ho reconec, no revitalitzaran res". I després hi ha qui es queixa de què aquest país és avorrit.

Malgrat tot això, és molt difícil saber què passa, es parla de conceptes molt tècnics que per més que t'ho intentin explicar costa una mica d'entendre. Per això crec que és oportú contribuir a esbrinar què és tot això de subprimes, hedge funds, fons contaminats o tòxics, etc.

A continuació un parell d'experts degudament subtitulats ens ho explicaran clarament. Espero que després d'escoltar-los ho tindreu tant clar com ho tinc jo. Gràcies Ferran.





The Last Laugh - George Parr - Subprime - subtitulos
Uploaded by erioluk

dissabte, 20 de setembre de 2008

La bandaison papa, ça ne se commande pas

Avui m'he entretingut buscant al YouTube cançons franceses que m'havien agradat fa anys i he tingut la gran sorpresa de trobar una gravació de Carla Bruni cantant una cançó de Georges Brassens anomenada Fernande. És una cançó de lletra descarada, grivoise com diuen en francès. Tant que com ella mateixa explica està prohibida a la ràdio.

L'estrofa principal en francès diu:

Quand je pense à Fernande
Je bande, je bande
Quand j' pense à Felicie
Je bande aussi
Quand j' pense à Léonor
Mon dieu je bande encore
Mais quand j' pense à Lulu
Là je ne bande plus
La bandaison papa
Ça n' se commande pas.

Es pot traduir com:
Quan penso en Fernanda jo trempo, jo trempo.
Quan penso en Felicia trempo també.
Quan penso en Leonor déu meu trempo encara.
Però quan penso en Lulu ja no trempo més.
La trempera papa no es pot comandar.

La lletra completa en francès és a la dreta del vídeo al YouTube a 'more info'




I a continuació al Dailymotion cantada pel gran Georges Brassens



georges brassens - fernande
Uploaded by bisonravi1987

Després de veure això he de reconèixer que la Coprincesa em cau més simpàtica que abans, a vosaltres no?

dissabte, 6 de setembre de 2008

O tots moros o tots cristians

En Marc, de reflexions en català, em deia ahir:

"Salvador, que no escrius gaire, eh? He fet un article sobre el perplexos, o sigui, els catalans, es veu. He pensat en tu, que domines el tema. No trobes que la definició de 'perplex' no s'adiu amb l'ús que en fem?
perplex -aadj. Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Què és un 'perplex'?"

Això de què domino el tema és pel nom d'aquest blog, el vaig anomenar Perplex perquè acabava de llegir alguna cosa sobre la 'Guia per Perplexos' del mestre Maimònides i em va agradar la paraula.

En Marc es refereix a un estudi recent que diu que els catalans estan perplexos davant de la situació actual del país. Com he explicat alguna vegada, jo sóc andorrà nascut a Catalunya de família catalana, des de petit visc a Andorra encara que també he estudiat i viscut a Barcelona. Tot això per dir que el que passa a Catalunya m'interessa, és el meu país d'origen i hi tinc família.

Sobre el tema aquest de la perplexitat dels catalans han sortit infinits comentaris a l'anomenada Catosfera i no crec que jo pugui aportar-hi res de nou. No seré gens original si dic que un dels problemes dels catalans és la manca d'auto estima barrejada amb una mena de supèrbia que els porta a no aprendre dels errors del passat, a pensar que són els millors mentre els estan passant la ma per la cara. Tant de bo aquesta perplexitat els porti a reaccionar en sentit positiu. I igual a Andorra, que la situació tampoc és tan diferent.

Doncs bé, parlant d'Andorra, he trobat un tema que m'ha deixat perplex.

Resulta que fa uns mesos el govern d'Andorra va signar amb la Santa Seu un Concordat, recordo que hi va haver una mica d'enrenou per part del partits de l'oposició, encara que si recordem que un dels nostres caps d'estat o Coprínceps és el Bisbe de la Seu tampoc és tan estrany que procurem estar bé amb el Vaticà.

El Partit Socialdemòcrata d'Andorra va sol·licitar un dictamen al Tribunal Constitucional sobre el Concordat i la possible contradicció entre la Carta Magna (àlies Constitució) i un article de l’acord amb la Santa Seu referent a l’ensenyament de la religió.

Segons el Diari d'Andorra la lectura del Constitucional, malgrat acabar amb una desestimació explícita, deixa clar que cal oferir la religió catòlica en horari escolar “de forma obligatòria només a l’Escola andorrana”.

El PSDA s'ha mostrat plenament satisfet. “Vaig arribar preocupat i me’n vaig molt content.” “L’únic que puc dir és que l’aute no tan sols em satisfà, sinó que m’aclareix un dubte”. “El que fa el tribunal, exercint el seu paper d’intèrpret suprem de la Constitució, és dir que aquí no es pot posar en qüestió ni la llibertat de consciència ni la laïcitat de l’Estat”. Els socialdemòcrates van assegurar ahir que l’aute “és, doncs, un exemple de normalitat democràtica i constitucional”

O sigui, que el Tribunal Constitucional dicta un aute que discrimina entre els sistemes educatius d'Andorra, hem de recordar que n'hi han tres, el francès, l'espanyol i més tard s'hi va afegir l'andorrà. A l'Escola Andorrana serà obligatori oferir la religió catòlica en horari escolar i a les altres escoles no.

És molt conforme a la Constitució aquesta discriminació? Jo sempre he pensat que la llei és la mateixa per a tothom i que una institució estrangera s'ha d'adaptar a les lleis del país.

I també sempre he pensat, innocent de mi, que l'esquerra era igualitària. O és que potser el PSDA no és d'esquerra?

En fi, més hi penso i més perplex estic.

divendres, 22 d’agost de 2008

Humor USA

Ja fa uns mesos, exactament el 18 de febrer del 2008, la revista the Onion a la seva secció Onion News Network va publicar un vídeo amb el títol "La nació d'Andorra no és a Àfrica, declara un estupefacte Departament d'Estat"

Uns suposats periodistes entrevisten estil CNN a uns suposats polítics que expliquen que per equivocació van creure que Andorra era un país pobre africà i li van donar una ajuda de 3.000 milions de dòlars.

L'explicació és que the Onion és una revista satírica amb una secció de notícies ONN de format similar al de la CNN.

Al Facebook també fan conya sobre el tema al grup Raise Awareness for Andorra.

Tot no és més que una broma, però tal com està l'economia ja ens agradaria que fos veritat.



Nation Of Andorra Not In Africa, Shocked U.S. State Dept. Reports

dimarts, 5 d’agost de 2008

Bons samaritans o masoquistes?

Fa uns dies vaig escriure al blog ANDORRA OPINA una resposta a un article del Sr David Claverol el qual bàsicament deia que els catalans, sobretot ERC, estan perseguint la llengua espanyola a Catalunya i com que "gràcies a Déu se’ls han frenat les seves aspiracions des de Madrid" ara les volen obtenir a través nostre, concretament a través de la Fundació andorrana Ramon Llull, de la qual el Sr Carod Rovira és vicepresident i el Sr Josep Bargalló és director. Ja ho veieu, els catalans ens volen envair, quina por!. En David Gàlvez també va publicar una resposta al mateix blog i al Bondia.

Doncs bé, avui he trobat això. Resulta que IU, ERC i ICV han presentat una proposta al Congrés de Diputats espanyol per a què es crei un Instituto Cervantes a Jerusalem Est i a Ramala, capital de Cisjordània.

Si ho he entès bé, els mateixos que suposadament persegueixen el castellà a Catalunya ara volen obrir a Palestina una o dues delegacions d'una institució que es dedica a difondre el castellà.

No tinc res contra el castellà, de fet el domino perfectament, però trobaria més lògic que els senyors d'ERC es dediquessin a defensar el català, per exemple obrint a Palestina delegacions de la Fundació o de l'Institut Ramon Llull. El castellà afortunadament per a ell ja té molts defensors, no crec que necessiti l'ajuda d'uns partits catalans com ERC i ICV, i més si tenim en compte que molt sovint el que ells reben de part dels que ara pretenen ajudar és insults.

dimecres, 23 de juliol de 2008

Veles e vents

Al blog formenterenc Això és ca'n pixa he trobat aquest vídeo amb imatges japoneses, el poema Veles e vent d'Ausiàs March cantat per Raimon i subtítols en anglès. També hi podeu veure la lletra original del poema.

En un temps en què uns quants analfabets que se les donen d'intel·lectuals signen 'Manifiestos' només per fomentar la discòrdia crec bo repetir textualment el comentari del propietari del blog:

"És un bon vídeo per a reflexionar sobre la internacionalitat de la nostra música (llegeix 'llengua'), potser 'només' som 10 milions de catalanoparlants però hi ha 6000 milions de persones que ens poden escoltar... aquests que es recolzen amb el nombre de parlants d'una llengua per menysprear-la... no saben el que es perden (per no dir una altra cosa)."

La citació d'Stephen Hawking que hi ha a l'esquerra també l'he treta d'aquest blog. Perdona'm Xima Teix que t'afuselli una mica.


dilluns, 21 de juliol de 2008

On és Scania?

Scania està situada al sud de la península escandinava. Té una superfície de 20.000 km2 i una població de 1,5 M d'habitants, el 15% del total de Suècia. Consta de 4 províncies a Suècia i l'illa de Bornholm que pertany a Dinamarca. La ciutat més important és Malmö.

La llengua oficial és el suec, a l'illa de Bornholm el danès. La llengua pròpia històrica s'està extingint ràpidament i no és reconeguda per l'estat suec i no té cap protecció legal.

El 1658 Scania va ser annexionada per Suècia després de 400 anys de guerres. El Tractat de Roskilde garantia un autogovern i una legislació separada. El 1720 el parlament suec de manera unilateral va suprimir l'autonomia de Scania i traslladar les funcions parlamentàries a la capital sueca Stockholm.

Durant la invasió sueca a finals del segle XVII més del 30% del scanians van ser executats, desterrats o enrolats per força a l'exèrcit suec.

La situació psicològica actual és molt difícil amb un nivell molt alt d'autocensura a la regió. Scania és considerada i tractada com si sempre hagués format part de Suècia, menyspreant la cultura, llengua i història pròpies, en una actitud intimidatòria i discriminant. Els que no accepten la versió oficial s'exposen a ser persones non grates i ser discriminats a la feina o per altres persones. Des dels anys 50 hi han hagut intents de fer conèixer la situació a la radio i televisió però sense èxit. Hi han historiadors que han estat boicotejats pels mass media per les seves postures pro scanianes.

Sembla increïble aquesta situació a una democràcia modèlica com és Suècia. Jo no m'ho creuria però aquesta pàgina de UNPO ho explica clarament.

I per cert, un scanià famós és Henrik Larsson, l'ex golejador del Barça.

dimecres, 16 de juliol de 2008

El glaçó s'està fonent, russos a l'aigua


De SCIENTIFIC AMERICAN

21 científics russos (i dos gossos), a la deriva sobre un bloc de glaç a l'oceà Àrtic, hauran de ser rescatats abans d'hora gràcies a l'escalfament global.

El glaç que suporta l'estació científica Pol Nord-35, un projecte que estudia la flora i fauna àrtiques, les condicions ambientals i fins i tot la geografia, s'està fonent i s'ha reduït de 8 a 2 km2, deixant la vora del bloc massa a prop de les cabanes i equipament de l'expedició.

Per això, enlloc d'abandonar el lloc el setembre com tenien previst, pujaran d'aquí pocs dies a un vaixell de investigació escortat pel trenca gels nuclear Arktika.

Pol Nord-35 és la 35 expedició que científics russos han fet sobre glaç flotant a l'Àrtic des del 1937. Expedicions anteriors han ajudat a definir les reivindicacions territorials de Rússia sobre el territori àrtic, incloent els rics jaciments de petroli que se suposa que hi han sota el mar. Aquesta última expedició va començar el setembre del 2007 i havia de durar un any com a mínim.

Aquest rescat prematur és una altra prova de què el glaç de l'oceà Àrtic s'està fonent ràpidament. Això preocupa els climatòlegs perquè no es coneix l'impacte real que tindrà la fusió del Pol Nord. Hi podrien haver canvis en la quantitat de precipitacions de pluja i de neu a l'hemisferi nord. Tot això lliga amb algunes prediccions d'experts de què el setembre d'aquest any l'Àrtic podria quedar lliure de glaços, una situació desconeguda en tota la història documentada, i tot gràcies a un començament prematur de l'estació de fosa aquest any i una fusió record del glaç l'any passat que el va deixar més dèbil i prim. Podem dubtar que en el futur els científics russos puguin continuar flotant sobre blocs de glaç.

"El ritme dels canvis que hem observat supera en molt el que havíem previst" diu l'investigador Marl Serreze del U.S. National Snow and Ice Data Center. "Cada estiu veiem una mica més de fusió del glaç."

dissabte, 12 de juliol de 2008

I si parléssim de sexe?

Aquests últims temps tot són males notícies: crisi econòmica mundial, amenaces de guerra, fuites radioactives, polítics amb molt poca credibilitat. Per tant, crec que tots necessitem una mica de distracció per apujar-nos la moral. Pels partidaris del sistema més antic i eficaç d'alegrar-se la vida em permeto traduir un article de la molt seriosa Web MD, especialistes en medicina.




6 errors sexuals que els homes cometen
WebMD ofereix consells d'experts per als homes que tenen sexe amb dones.

Per Martin F. Downs Revisat per Louise Chang, MD



Ep tios, penseu que sabeu tot el que s'ha de saber sobre sexe amb dones?. Aquesta enciclopèdia eròtica que porteu al cap pot contenir un munt d'errades bàsiques i omissions sobre la sexualitat de les dones, errades que poden portar a cometre errors durant el sexe.

Això passa perquè després d'aprendre els fets de la vida, la majoria de nosaltres hem de desxifrar les coses del sexe per nosaltres mateixos. Els homes tendeixen a prendre molts exemples de les pel·lícules per adults i tots sabem el poc que s'assemblen aquestes amb la vida real. L'experiència pot ajudar, però moltes dones poden sentir vergonya de parlar sobre el que desitgen. Per donar-nos alguns consells sobre sexe, WebMD ha demanat a dos acreditats educadors sexuals, Tristan Taormino i Lou Paget que ens expliquin quins pensen que són els errors més comuns que els homes cometen en el sexe amb dones.

Taormino és un autor prolífic, conferenciant i productor de vídeos. El seu darrer projecte és una sèrie de vídeos educatius Expert Guide de Ed. Vivid.

Paget és autora de The Great Lover Playbook i altres manuals sobre sexe i dóna seminaris per tota la nació.

Error Sexual No.1: Tu Saps El Que Ella Vol
Els homes sovint suposen el que una dona vol basant-se en el que han fet amb altres dones. Però les dones no són totes iguals.

"Quan vas madurant sexualment vas adquirint un repertori, però mai has de suposar que allò que va funcionar amb l'última persona funcionarà amb la següent" diu Taormino.

Això no s'aplica només a les predileccions sexuals sinó també a les relacions. "Hi han dones que poden tenir sexe sense cap compromís i dones que es poden sentir compromeses molt fàcilment, i tots els casos entre els dos"

Error Sexual No. 2: Tu Tens Tot El Que Ella Necessita
Algunes dones no poden tenir un orgasme amb menys de 3.000 rpm. Cap llengua humana ni dits poden generar aquesta vibració. Però els homes generalment pensen que alguna cosa no va si una dona necessita un vibrador.

"Si l'única manera de tenir un orgasme per una dona és un vibrador no vol dir que ella estigui malament" diu Taormino.

Pensa en el vibrador com el teu ajudant, no el teu substitut. Moltes parelles utilitzen vibradors junts. "Mentre esteu fent una o dues coses, el vibrador en pot estar fent alguna altra" diu Taormino.

Error Sexual No. 3: El Sexe El Senten Igual Els Homes Que Les Dones
Paget diu que sol haver-hi una "enorme desconnexió" entre homes i dones en la manera en que troben el sexe gratificant.

"Quan un home té una relació sexual amb una dona i el seu penis entra al cos d'ella, la sensació és tan plaent per a la majoria dels homes que no poden imaginar-se que la sensació és molt diferent per a ella" diu Paget. "No podria ser més lluny de la realitat"

L'interior de la vagina és probablement menys sensible que les parts exteriors per a la majoria de les dones. També, una introducció profunda pot ser no tan agradable pel receptor. Si el penis és massa llarg, "és com si rebessis un cop de puny a l'estómac," diu Paget. "Et fa venir nàusea".

Error Sexual No. 4: Coneixes El Funcionament De l'Anatomia De Les Dones
La majoria dels homes saben el que és un clítoris i on trobar-lo. Això no vol dir què realment el comprenen.

Fa mes de 30 anys, al començament de la "revolució sexual", un best seller anomenat The Joy of Sex va fer veure als americans la importància orgasmàtica del clítoris. Però persisteix tossudament la creença de que les dones haurien de ser totes capaces de tenir orgasmes només amb la penetració vaginal.

"Encara rebo cartes de gent que diu coses com, la meva dona no pot obtenir orgasme de l'acte sexual si no té estimulació del clítoris, si us plau ajudeu-me" diu Taormino. "Tinc ganes de contestar i dir, 'D'acord, quin és el problema?"

"Per la majoria de les dones, les coses no van d'aquesta manera" diu Paget.

Els homes també manquen de informació de com tocar-lo i com és de sensible, diu Taormino.

Un tocament que és un èxtasi per una dona pot ser no res o fins i tot dolorós per una altra. Algunes prefereixen una estimulació indirecta.

Com pots saber com ella vol que la toquin? Intenta-ho preguntant-li

Error Sexual No. 5: Humit = Excitat
Els homes a vegades s'obsessionen si una dona no té prou lubricació per una penetració fàcil. No us preocupeu sobre això.

"Penso que és un mite el que si estàs excitada estàs humida" diu Taormino. No és així necessàriament. Algunes dones tendeixen a estar més humides que altres i la quantitat de lubricant natural que una dona té pot canviar diàriament. Varia segons la fase del cicle menstrual i està influenciat per l'estrés i les medicacions.

Error Sexual No. 6: El Silenci És d'Or
Molt homes pensen que han de callar durant el sexe, però si no parles la teva parella ha d'endevinar el que et va i el que no.

Una dona que vol agradar-te probablement apreciarà algues orientacions.

"No dic que posis el seu cap a la teva falda" diu Taormino. "Dic que 'així és com m'agrada', pot ser una conversa molt útil"

Fins aquí l'article de WebMD. Espero que pugui ser profitós a més d'un/d'una.

I entre nosaltres us he de confessar que aquests americans sempre em sorprendran.

dimecres, 9 de juliol de 2008

Els països més rics debatran reduir a la meitat les emissions de CO2

Aquest és el títol d'un article al Diari d'Andorra d'avui que comença:
"Els vuit països més importants del món van fer ahir un pas importantíssim per combatre el canvi climàtic. En la cimera que reuneix les vuit màximes potències mundials a Hokkaido (Japó), els líders van assolir un principi d’acord per reduir a la meitat les emissions de CO2 a l’atmosfera, per al 2050."

En un post anomenat La Identitat de Kaya ja vaig preveure les conseqüències d'aquesta política en relació a quatre paràmetres: contingut en CO2 de l'energia, intensitat energètica de l'economia, PIB per habitant i número d'habitants del planeta.

No repetiré aquí els arguments però la conclusió era que per a dividir per dos les emissions de CO2 el 2050 el consum d'energia originada per combustibles fòssils (els emissors de CO2: carbó, petroli, gas natural, etc.) hauria de disminuir un 75%, un 1,5% anual fins al 2050 i per compensar-ho la suma de les energies renovables: hidràulica, eòlica, fotovoltaica, etc., i l'energia nuclear haurien de multiplicar-se per 7 amb un 4,5% de creixement anual.

Opino que és bastant difícil que les energies renovables puguin tenir un ritme de creixement tan elevat, i per tant, excepte algun descobriment científic revolucionari, molt em temo que no tindrem més remei que incrementar l'energia nuclear, perspectiva molt poc agradable, però de moment sembla que és el que hi ha. Per si de cas, alguns països com per exemple Finlàndia estan construint noves centrals nuclears i sembla que algunes opinions públiques s'estan fent més tolerants al nuclear.

dimecres, 2 de juliol de 2008

He tingut un infart



Diagrama d'un infart miocardíac (2), després de l'oclusió (1) d'una branca de l'artèria coronària esquerra (LCA)


Això és l'esquema del que passa durant un infart de miocardi, una artèria coronària s'obstrueix, deixa de subministrar sang al teixit muscular del cor i aquest teixit va morint.

Fa cinc anys vaig tenir una obstrucció d'una coronària, una anomenada angina de pit, però per sort el tractament va ser immediat i no van quedar pràcticament seqüeles al cor.

La conseqüència va ésser haver de prendre medicaments diàriament, un cop a l'any anar al cardiòleg a fer una prova d'esforç, i en general cuidar-me una mica.

Però com sol passar, la vigilància s'acaba relaxant, la prova d'esforç un any te la saltes, t'estàs una temporada sense prendre els medicaments i llavors ve la garrotada perquè això del cor no perdona.

El dissabte 21 vam anar amb uns companys de treball d'excursió a Sorteny. Pujant cap a l'estany de l'Estanyó vaig començar a notar dolor al pit, però com que no era molt fort vaig fer la imprudència de deixar-los pujar dient-los que no es preocupessin que jo descansaria i els esperaria a baix.

Total que de cop el dolor es va fer molt intens i vaig començar una bona angina de pit tot sol al mig del bosc. El dolor es feia insuportable i jo recordo com cridava al mig del bosc, això si dins d'un paisatge meravellós, molt bonic per morir-s'hi al mig de les grandalles.




Naturalment jo no tenia cap ganes de morir-me, l'estratègia que vaig seguir va ser quedar-me dret, si m'asseia encara em feia més mal el pit, i sobre tot evitar com fos perdre el coneixement, estic segur que si hagués caigut no m'hauria aixecat més.

Tot això va durar uns moments interminables fins que van baixar els meus companys i amb la seva ajuda vaig poder ingressar a l'hospital, vaig estar uns dies a la UCI, em van baixar un dia a un especialista per fer-me un cateterisme a Barcelona i ja fa quatre dies que sóc a casa.

He de reconèixer que he tingut una sort increïble, tinc molt poques seqüeles al cor i em trobo bastant bé, molt gràcies al tractament que em van fer a l'arribar a l'Hospital. Des d'aquí vull donar les gràcies a tot el personal de l'Hospital d'Andorra i també el Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona, entre uns i altres m'han salvat la vida.

Ara m'he de prendre set medicaments diaris i naturalment ara sí que em cuidaré molt més.

Un tema que m'ha fet pensar molt i encara no he acabat de pair del tot és el d'haver vist la mort tant de prop. Quan ho tingui una mica més clar compartiré amb vosaltres una mica aquests sentiments, és complicat de veritat.

diumenge, 15 de juny de 2008

Qui ha dit que no hi ha crisi?

El ministre de Finances Ferran Mirapeix ha confirmat la noticia apareguda ahir a la premsa de què el govern d'Andorra haurà de rebaixar en 60 milions d'euros les despeses del segon trimestre del 2008, tots els departaments ministerials sense excepció hauran de reduir un 14% els euros que pretenien gastar.

Segons el Diari d'Andorra d'avui, Mirapeix va dir, aparentment neguitós per la informació apareguda, que “no hi ha nerviosisme”. I que la mesura adoptada és del tot normal. El ministre va negar que hi hagi una fallida tècnica, ni tan sols entre cometes, ni que el Govern estigui sense ni un euro. Però altres fonts van assegurar que els pagaments que es va proposar aprovar dimecres, per ara, s’han ajornat.

Total que la cosa pinta negra, i per acabar-ho d'adobar, si algú es vol evadir a algun paradís artificial llegeixi primer aquesta altra notícia: la qualitat de la droga que arriba al Principat és molt baixa.

Pobre país, fins i tot els camells que tenim són d'estar per casa.

dimarts, 20 de maig de 2008

Tornem-hi que no ha estat res

S'ha acabat la primera semifinal del festival d'Eurovisió i Andorra ha quedat eliminada. Ha estat, com ja vaig preveure en un post anterior, la patacada.

L'operació de fer venir una cantant de fora amb una cançó cantada en anglès ha fracassat malgrat els recursos invertits en publicitat i marqueting, l'empresa Món Musical haurà perdut diners com ha dit a un diari un dels seus responsables, i ja està, tots cap a casa.

Podia haver estat d'una altra manera? Hem presentat una cançó que potser hauria pogut fer efecte fa trenta anys, una mena d'Abba passat per aigua i amb un acompanyament musical al meu gust molt millorable. La cantant bé, professional, però poc més podia fer.

I ara què l'any que ve? Fem venir la Céline Dion, la Madonna, o potser la Carla Bruni? Perquè no veig cap altra manera de que Andorra pugui fer res a aquest festival. Som un país molt petit, pràcticament desconegut i que no desperta gaires simpaties enlloc, només cal llegir alguns comentaris allà on teòricament ens coneixen millor que és als blogs catalans, la veritat és que molts ens posen a parir, i nosaltres generalment ho acabem d'adobar, com per exemple fa poc una ministra que va dir que "La Unió Europea no està preparada per acollir els microestats". Sort n'hi ha que nosaltres que en sabem tant ja els ensenyarem.

Veig que m'estic desviant del tema, per acabar diré que a Eurovisió ens han de representar cantants i músics de casa, no quedaran pitjor que els de fora i almenys ajudarem a gent del país que bona falta els fa.

dilluns, 12 de maig de 2008

Què t'hi jugues?



Quan no hi ha manera de posar-se d'acord a vegades l'única solució és apostar. Segons Le Monde

Sis climatòlegs, quatre americans, un alemany i un britànic s'han jugat 5.000 euros amb col·legues de dos instituts de investigació alemanys. L'aposta és sobre si el pròxim decenni serà més o menys càlid que el passat.

El 1er de maig la revista Nature va publicar que segons uns investigadors de l'Institut Leibniz d'oceanografia a Kiel i de l'Institut Max Plank de meteorologia a Hamburg, l'escalfament mig del planeta els anys vinents s'interromprà momentàniament sota l'efecte de cicles naturals.
Segons ells, els decennis 2000-2010 i 2005-2015 seran lleugerament més freds que el 1994-2004. Això no vol dir que l'escalfament d'origen humà serà menys greu del previst, sinó que hi haurà una oscil·lació natural del clima que es superposarà momentàniament a la tendència a l'escalfament.

Aquestes oscil·lacions naturals del clima s'han deduït a partir d'un estudi de les variacions de temperatura de les superfícies oceàniques els últims 50 anys i de les oscil·lacions naturals de les corrents marines. A partir d'aquí han deduït una atenuació de l'escalfament els propers anys.

Stefan Rahmstorf (universitat de Potsdam, Alemanya), Michael Mann (Penn State University, Pennsilvania) i quatre col·legues no estan convençuts. "Si la temperatura mitja de 2000-2010 és inferior o igual a la de 1994-2004 els pagarem 2.500 euros, si és més calenta ells ens pagaran 2.500 euros" escriuen al blog Realclimate. Igualment pel decenni 2005-2015. Fins i tot han previst una clàusula d'anul·lació per si un meteorit s'estavella contra la terra o un volcà important entra en erupció, dos imprevistos que refredarien l'atmosfera baixa momentàniament.

Acceptaran Mojib Latif i coautors l'aposta?. De moment no i fins i tot manifesten certa irritació per aquesta transgressió als bons costums de la vida científica. Però no és la primera vegada que això passa. El 1989, James Hansen, director del Goddard Institute for Space Studies (GISS), havia apostat que un dels tres anys següents seria més calent que el 1988 que havia batut tots els records de calor. No va haver d'esperar molt temps. A principis de gener del 1991, Hugh Ellsaesser, del Lawrence Livermore National Laboratory, signava a James Hansen un xec de 100 dòlars.

diumenge, 11 de maig de 2008

I què en som d'eixerits!

Llegeixo al Diari d'Andorra d'avui unes declaracions del ministre de Finances, en Ferran Mirapeix, on parla d'impostos.

Explica que a partir d'ara es serà implacable amb les persones o empreses que defraudin no declarant els impostos indirectes ja que fins ara aquest frau ha fet que el Govern hagi obtingut uns ingressos bastant més baixos dels previstos.

Fins aquí només hi puc estar d'acord, la llei és per a que tothom la compleixi. És clar que potser es podien haver empescat un sistema més simple, actualment entre l'IMI, l'ISI, l'IAC i algun altre impost indirecte que em descuido tot és bastant complicat de gestionar. Jo treballo a una empresa privada i puc assegurar que els embolics amb proveïdors i clients pels ditxosos impostos són molt freqüents. Espero que s'acabi adoptant un sistema com el de l'IVA o TVA que fa molts anys que funciona als països europeus i no dóna tants mals de cap.

Continua dient el diari: ”El ministre de Finances i el seu equip estan ultimant els detalls de les lleis que han de regular la unificació dels impostos indirectes i l’impost de societats. En aquest sentit, Mirapeix va defensar amb vehemència la imposició indirecta com la millor forma fiscal per al Principat. “No crec en un IRPF per a Andorra. De cap manera”, va afirmar. El titular de Finances considera que el sistema actual de recaptació d’impostos és el més just. “Amb la imposició indirecta es demostra que qui més consumeix, més paga, i el qui més guanya és qui més consumeix”, va assegurar Mirapeix, que no va amagar les seves reticències sobre els sistemes de tributació directa, com l’IRPF espanyol. “S’ha demostrat que amb aquests impostos el que segur que paga és el treballador, que és qui està més controlat. En canvi, com passa a França, qui més diners té no tributa perquè se’n van a viure a Bèlgica”, va assenyalar el ministre.

Jo no sóc economista, però sempre he sentit dir que els impostos directes són progressistes i els indirectes retrògrads. El treballador paga sempre sigui directe o sigui indirecte, i si per no tributar pots anar a viure a l'estranger, sigui dit de passada en això som experts amb la quantitat de residències que hem donat a forasters famosos, per no tributar impostos indirectes també pots anar a comprar a l'estranger com fan molts dels nostres visitants quan compren a les nostres botigues.

No sé perquè m'ha vingut la imatge de milers de cotxes de luxe a la frontera franco belga amb gent que no vol pagar tants impostos, potser se'n podria fer una pel·lícula. I a propòsit, a quin país aniran a viure els andorrans amb més diners?. No crec que sigui a Bèlgica.

dissabte, 10 de maig de 2008

Si consumim menys aigua ens en faran pagar més


La paradoxa de la sequera: si consumim menys aigua, ens en faran pagar més!


L'estalvi en el consum d'aigua pot comportar que les companyies subministradores vulguin apujar les tarifes. N'hi ha diverses evidències; per exemple: en unes declaracions a Ràdio Girona, de què es fa ressò avui el Diari de Girona, el gerent de l'empresa d'Aigües de Girona, Narcís Piferrer va advertir que davant la baixada en el consum —com la del darrer trimestre d'enguany a Girona, Salt i Sarrià de Ter—, «és possible que hi hagi puges», perquè «si es consumeix menys aigua, hi ha menys ingressos i en canvi els costos són els mateixos. Veurem a la llarga què ens pot representar aquesta sequera i després decidirem juntament amb els ajuntaments a veure com ho hem de repercutir».

D'aquesta manera comença un article a ECODIARI, il·lustrat per aquest anunci humorístic del Web Negre.

Conclusió de Perplex: Està clar que fem el que fem sempre acabarem pagant els mateixos.

divendres, 2 de maig de 2008

Vols que sigui nena? Doncs no esmorzis

Un article al Scientific American explica que un estudi fet per investigadors britànics indica que les dones que no esmorzen tindran més probablement nenes que nens.

Un equip dirigit per la biòloga Fiona Mathews de la Universitat d'Exeter ha fet un estudi sobre l'alimentació de 740 dones mares per primera vegada i ha trobat que el 56% de les que tenien una dieta alta en calories abans de l'embaràs han tingut nens contra el 45% de les que tenien menús més lleugers.

A part de les calories un altre factor és el tipus d'alimentació. S'ha trobat que les dones que tenen nens consumeixen més esmorzars a base de cereals que les que tenen nenes.

Encara no se sap per què, però s'especula en què pot ser degut al nivell de glucosa a l'organisme.

Una possible explicació és que el baix nivell de glucosa indica al cos que l'aliment és escàs i aquest per prudència generarà un embrió femení ja que aquest necessita menys energia per créixer que un masculí.

Aquesta troballa podria explicar la caiguda als països industrialitzats de la proporció entre nens i nenes, que es deuria a que cada vegada menys dones esmorzen. Per exemple als USA del 1965 al 1991 la proporció de noies adolescents que esmorzen ha passat del 85% al 65%.

dijous, 1 de maig de 2008

1er de maig





Dibuix de l'Ermengol al Diari d'Andorra d'avui

dijous, 24 d’abril de 2008

No hi ha res com una bona decoració


Per a més explicacions vegeu el blog de Merike, una finlandesa que escriu català i occità.

diumenge, 20 d’abril de 2008

La identitat de Kaya


Comencem amb àlgebra elemental, primer una identitat: CO2 = CO2, és evident, no?

Ara dividim i multipliquem per la mateixa cosa: CO2 = (CO2/TEP) * TEP continua sent evident, no?

I anem fent per arribar a: CO2 = (CO2/TEP) * (TEP/PIB) * (PIB/poblacio) * població

Aquesta és la identitat de Kaya que ens diu que la quantitat de gas carbònic emesa en la producció d'energia es pot expressar com un producte de quatre factors.

El primer factor CO2/TEP s'anomena contingut en CO2 de l'energia. És la quantitat de CO2 que s'ha d'emetre per disposar d'una unitat d'energia. És un factor molt variable que depèn del tipus d'energia primària de què disposem i de la manera de recuperar-la.

Energies primàries són les disponibles a la natura: gas, petroli, carbó, eòlica, nuclear. L'electricitat i l'hidrogen no ho són ja que no existeixen de forma aprofitable a la natura i per produir-los es necessita un consum d'altres energies que siguin primàries. El contingut en CO2 de l'electricitat o de l'hidrogen és el de les energies primàries utilitzades per a produir-los.

Alguns valors típics de kg equivalent carboni per TEP (tona equivalent petroli = 11,6 MWh) són:
Carbó 1.123
Gasolina 830
Gas natural 651
Fotovoltaic 316
Nuclear 19
Hidroelèctric 13

El segon factor TEP/PIB és la intensitat energètica de l'economia, l'energia necessària per produir un euro (o dòlar o rupia) de béns o de serveis. Degut a l'augment de l'eficiència de l'economia aquest factor va baixant. Des del 1970 ha baixat un 30% a nivell mundial.

El tercer factor PIB/poblacio és la producció per persona. I el quart és la població total.

Aproximadament un 90% de la comunitat científica actual està d'acord en què existeix un escalfament global causat per les emissions de gasos generadors d'efecte hivernacle on el més important és el CO2. També hi ha acord en què per aturar aquest procés s'haurien de dividir per 2 aquestes emissions d'aquí al 2050.

Tornant a la identitat de Kaya veiem que si hem de dividir per dos la part de l'esquerra: CO2, també hem de dividir per dos el producte de la dreta.

Anem per parts.

Podríem dividir la població mundial per dos amb una bona guerra o epidèmia. No crec que sigui una solució massa encertada, i molt poca gent estaria d'acord amb una extinció voluntària, excepte potser aquests.

En realitat les previsions més conservadores prediuen uns 9.000 milions d'habitants a la terra el 2050, o sigui ens haurem multiplicat per 1,5. Això vol dir que el conjunt dels altres tres factors de la dreta de la identitat s'hauran de dividir per 2 x 1,5 = 3

Podem disminuir el factor PIB/poblacio? Dit d'una altra manera, això no seria més que una recessió econòmica. Té els seus partidaris que defensen el "decreixement", però la gran majoria de la població com en el cas anterior no crec que ho accepti. Com dir als països en desenvolupament que han de frenar el creixement econòmic? I als països més avançats igual, els polítics es juguen les eleccions en aquest tema.

Només cal veure els esgarips que hi han ara amb la crisi de la construcció i amb les famoses subprimes, i això què no estem en recessió sinó només en una disminució del creixement que de moment continua sent positiu.

En realitat, comptant un creixement mitjà anual del PIB per habitant d'un 2%, xifra molt baixa si la comparem amb les actuals de la Xina o Índia, l'any 2050 haurem multiplicat el PIB/poblacio per aproximadament 2,7.

Ara els dos factors restants s'haurien de dividir per 3 x 2,7 = 8,1 per dividir el CO2 per 2.

El segon factor TEP/PIB, intensitat energètica de l'economia ja ha baixat un 30% des del 1970 i a aquest ritme el 2050 s'haurà dividit per dos, previsió optimista ja que les reformes fetes al principi són les més fàcils i cada vegada costa més millorar. Donem-la per bona i dividim-lo per 2.

Ens queda 8/2 = 4 que és el número pel que s'hauria de dividir el primer factor CO2/TEP, contingut en CO2 de l'energia. Si tenim en compte que aquest factor ha baixat només un 10% des de l'any 1970 veiem la feina que ens espera. I a més s'ha de tenir en compte que tot això implica que el consum d'energia s'haurà doblat el 2050 (és el producte del tres últims factors).

En resum, el consum d'energia originada per combustibles fòssils (els emissors de CO2: carbó, petroli, gas natural, etc) hauria de disminuir un 75%, un 1,5% anual fins al 2050 i per compensar-ho la suma de les energies renovables: hidràulica, eòlica, fotovoltaica, etc, i l'energia nuclear haurien de multiplicar-se per 7 amb un 4,5% de creixement anual.

Serà molt difícil aconseguir aquests objectius, tant tècnicament com econòmicament, i si no és possible no quedarà més remei que acceptar i conviure amb la recessió econòmica, i més si tenim en compte que fins i tot si no disminuíssim les emissions de CO2, les reserves de combustibles són limitades i un dia o altre s'aniran acabant. Tot això, es clar, sempre que abans no ens imposin un "decreixement" de població perquè els que quedin puguin continuar gaudint d'un nivell de vida elevat.

Per aquest escrit m'he inspirat en aquest de Jean-Marc Jankovici, les seves pàgines web en francès i també en anglès les trobo molt interessants.

dimarts, 15 d’abril de 2008

Enquesta: Els americans prefereixen resoldre els problemes energètics a curar el càncer



Aquest és el títol d'un article de Rebekah Kebede publicat a Reuters UK.

Una enquesta feta a unes 700 persones als USA indica que els americans s'estimarien més invertir diners en tecnologia per resoldre els problemes energètics que per curar el càncer o altres malalties.

Un 37% dels que van respondre donarien la màxima prioritat a invertir en augmentar l'eficiència energètica i en desenvolupar combustibles alternatius. Un 30% consideren més prioritari invertir diners en avanços importants en medicina.

L'article explica que la proporció entre els homes és de 43% per l'energia contra 26% per la medicina. En el cas de les dones guanya la medicina 33% contra 30% l'energia. Més endarrere queden altres conceptes com el medi ambient, la defensa, etc.

L'explicació proposada és que aquests resultats es deuen a una combinació de factors com són un preu elevat de la gasolina, l'efecte hivernacle, l'escalfament global i la necessitat de reduir les emissions contaminants.

Mentrestant el preu de la gasolina va pujant i ha arribat a un record de $3,29 per galó, aproximadament 0,55 € per litre.

Per cert, aquí la paguem casi el doble no? No érem tan llestos els europeus?

Un altre tema per quedar perplex.