dimarts, 20 de maig de 2008

Tornem-hi que no ha estat res

S'ha acabat la primera semifinal del festival d'Eurovisió i Andorra ha quedat eliminada. Ha estat, com ja vaig preveure en un post anterior, la patacada.

L'operació de fer venir una cantant de fora amb una cançó cantada en anglès ha fracassat malgrat els recursos invertits en publicitat i marqueting, l'empresa Món Musical haurà perdut diners com ha dit a un diari un dels seus responsables, i ja està, tots cap a casa.

Podia haver estat d'una altra manera? Hem presentat una cançó que potser hauria pogut fer efecte fa trenta anys, una mena d'Abba passat per aigua i amb un acompanyament musical al meu gust molt millorable. La cantant bé, professional, però poc més podia fer.

I ara què l'any que ve? Fem venir la Céline Dion, la Madonna, o potser la Carla Bruni? Perquè no veig cap altra manera de que Andorra pugui fer res a aquest festival. Som un país molt petit, pràcticament desconegut i que no desperta gaires simpaties enlloc, només cal llegir alguns comentaris allà on teòricament ens coneixen millor que és als blogs catalans, la veritat és que molts ens posen a parir, i nosaltres generalment ho acabem d'adobar, com per exemple fa poc una ministra que va dir que "La Unió Europea no està preparada per acollir els microestats". Sort n'hi ha que nosaltres que en sabem tant ja els ensenyarem.

Veig que m'estic desviant del tema, per acabar diré que a Eurovisió ens han de representar cantants i músics de casa, no quedaran pitjor que els de fora i almenys ajudarem a gent del país que bona falta els fa.

dilluns, 12 de maig de 2008

Què t'hi jugues?



Quan no hi ha manera de posar-se d'acord a vegades l'única solució és apostar. Segons Le Monde

Sis climatòlegs, quatre americans, un alemany i un britànic s'han jugat 5.000 euros amb col·legues de dos instituts de investigació alemanys. L'aposta és sobre si el pròxim decenni serà més o menys càlid que el passat.

El 1er de maig la revista Nature va publicar que segons uns investigadors de l'Institut Leibniz d'oceanografia a Kiel i de l'Institut Max Plank de meteorologia a Hamburg, l'escalfament mig del planeta els anys vinents s'interromprà momentàniament sota l'efecte de cicles naturals.
Segons ells, els decennis 2000-2010 i 2005-2015 seran lleugerament més freds que el 1994-2004. Això no vol dir que l'escalfament d'origen humà serà menys greu del previst, sinó que hi haurà una oscil·lació natural del clima que es superposarà momentàniament a la tendència a l'escalfament.

Aquestes oscil·lacions naturals del clima s'han deduït a partir d'un estudi de les variacions de temperatura de les superfícies oceàniques els últims 50 anys i de les oscil·lacions naturals de les corrents marines. A partir d'aquí han deduït una atenuació de l'escalfament els propers anys.

Stefan Rahmstorf (universitat de Potsdam, Alemanya), Michael Mann (Penn State University, Pennsilvania) i quatre col·legues no estan convençuts. "Si la temperatura mitja de 2000-2010 és inferior o igual a la de 1994-2004 els pagarem 2.500 euros, si és més calenta ells ens pagaran 2.500 euros" escriuen al blog Realclimate. Igualment pel decenni 2005-2015. Fins i tot han previst una clàusula d'anul·lació per si un meteorit s'estavella contra la terra o un volcà important entra en erupció, dos imprevistos que refredarien l'atmosfera baixa momentàniament.

Acceptaran Mojib Latif i coautors l'aposta?. De moment no i fins i tot manifesten certa irritació per aquesta transgressió als bons costums de la vida científica. Però no és la primera vegada que això passa. El 1989, James Hansen, director del Goddard Institute for Space Studies (GISS), havia apostat que un dels tres anys següents seria més calent que el 1988 que havia batut tots els records de calor. No va haver d'esperar molt temps. A principis de gener del 1991, Hugh Ellsaesser, del Lawrence Livermore National Laboratory, signava a James Hansen un xec de 100 dòlars.

diumenge, 11 de maig de 2008

I què en som d'eixerits!

Llegeixo al Diari d'Andorra d'avui unes declaracions del ministre de Finances, en Ferran Mirapeix, on parla d'impostos.

Explica que a partir d'ara es serà implacable amb les persones o empreses que defraudin no declarant els impostos indirectes ja que fins ara aquest frau ha fet que el Govern hagi obtingut uns ingressos bastant més baixos dels previstos.

Fins aquí només hi puc estar d'acord, la llei és per a que tothom la compleixi. És clar que potser es podien haver empescat un sistema més simple, actualment entre l'IMI, l'ISI, l'IAC i algun altre impost indirecte que em descuido tot és bastant complicat de gestionar. Jo treballo a una empresa privada i puc assegurar que els embolics amb proveïdors i clients pels ditxosos impostos són molt freqüents. Espero que s'acabi adoptant un sistema com el de l'IVA o TVA que fa molts anys que funciona als països europeus i no dóna tants mals de cap.

Continua dient el diari: ”El ministre de Finances i el seu equip estan ultimant els detalls de les lleis que han de regular la unificació dels impostos indirectes i l’impost de societats. En aquest sentit, Mirapeix va defensar amb vehemència la imposició indirecta com la millor forma fiscal per al Principat. “No crec en un IRPF per a Andorra. De cap manera”, va afirmar. El titular de Finances considera que el sistema actual de recaptació d’impostos és el més just. “Amb la imposició indirecta es demostra que qui més consumeix, més paga, i el qui més guanya és qui més consumeix”, va assegurar Mirapeix, que no va amagar les seves reticències sobre els sistemes de tributació directa, com l’IRPF espanyol. “S’ha demostrat que amb aquests impostos el que segur que paga és el treballador, que és qui està més controlat. En canvi, com passa a França, qui més diners té no tributa perquè se’n van a viure a Bèlgica”, va assenyalar el ministre.

Jo no sóc economista, però sempre he sentit dir que els impostos directes són progressistes i els indirectes retrògrads. El treballador paga sempre sigui directe o sigui indirecte, i si per no tributar pots anar a viure a l'estranger, sigui dit de passada en això som experts amb la quantitat de residències que hem donat a forasters famosos, per no tributar impostos indirectes també pots anar a comprar a l'estranger com fan molts dels nostres visitants quan compren a les nostres botigues.

No sé perquè m'ha vingut la imatge de milers de cotxes de luxe a la frontera franco belga amb gent que no vol pagar tants impostos, potser se'n podria fer una pel·lícula. I a propòsit, a quin país aniran a viure els andorrans amb més diners?. No crec que sigui a Bèlgica.

dissabte, 10 de maig de 2008

Si consumim menys aigua ens en faran pagar més


La paradoxa de la sequera: si consumim menys aigua, ens en faran pagar més!


L'estalvi en el consum d'aigua pot comportar que les companyies subministradores vulguin apujar les tarifes. N'hi ha diverses evidències; per exemple: en unes declaracions a Ràdio Girona, de què es fa ressò avui el Diari de Girona, el gerent de l'empresa d'Aigües de Girona, Narcís Piferrer va advertir que davant la baixada en el consum —com la del darrer trimestre d'enguany a Girona, Salt i Sarrià de Ter—, «és possible que hi hagi puges», perquè «si es consumeix menys aigua, hi ha menys ingressos i en canvi els costos són els mateixos. Veurem a la llarga què ens pot representar aquesta sequera i després decidirem juntament amb els ajuntaments a veure com ho hem de repercutir».

D'aquesta manera comença un article a ECODIARI, il·lustrat per aquest anunci humorístic del Web Negre.

Conclusió de Perplex: Està clar que fem el que fem sempre acabarem pagant els mateixos.

divendres, 2 de maig de 2008

Vols que sigui nena? Doncs no esmorzis

Un article al Scientific American explica que un estudi fet per investigadors britànics indica que les dones que no esmorzen tindran més probablement nenes que nens.

Un equip dirigit per la biòloga Fiona Mathews de la Universitat d'Exeter ha fet un estudi sobre l'alimentació de 740 dones mares per primera vegada i ha trobat que el 56% de les que tenien una dieta alta en calories abans de l'embaràs han tingut nens contra el 45% de les que tenien menús més lleugers.

A part de les calories un altre factor és el tipus d'alimentació. S'ha trobat que les dones que tenen nens consumeixen més esmorzars a base de cereals que les que tenen nenes.

Encara no se sap per què, però s'especula en què pot ser degut al nivell de glucosa a l'organisme.

Una possible explicació és que el baix nivell de glucosa indica al cos que l'aliment és escàs i aquest per prudència generarà un embrió femení ja que aquest necessita menys energia per créixer que un masculí.

Aquesta troballa podria explicar la caiguda als països industrialitzats de la proporció entre nens i nenes, que es deuria a que cada vegada menys dones esmorzen. Per exemple als USA del 1965 al 1991 la proporció de noies adolescents que esmorzen ha passat del 85% al 65%.

dijous, 1 de maig de 2008

1er de maig





Dibuix de l'Ermengol al Diari d'Andorra d'avui