dimarts, 28 de desembre de 2010

S'arriba a un acord sobre les relacions d'Andorra amb Europa

Un dels problemes presents a Andorra és el de la futura relació amb la Unió Europea. Bàsicament se'ns demana la signatura d'un acord monetari. Aquest acord ens permetria encunyar unes poques monedes (no bitllets) d'euros, més que res destinades a col·leccionistes. A canvi hauríem d'obrir-nos al lliure mercat i renunciar al proteccionisme, cosa que entre altres representaria la fi d'aquest nostre sistema financer que tot el món ens enveja. Per desgràcia la signatura d'aquest tractat és inevitable si no volem quedar totalment aïllats en un món cada vegada més globalitzat, amb la conseqüent ruïna total del país.

Després de moltes discussions, picabaralles, acusacions i escenes desagradables al Consell General entre els nostres polítics, on curiosament s'ha vist que els que s'autoanomenen liberals són més partidaris del proteccionisme que els socialistes, no s'ha pogut arribar a cap acord.

Per intentar trobar una solució al problema, hi ha hagut negociacions molt discretes i molt complexes amb supervisió i assessorament de la UE, entre els estats d'Andorra, França, Espanya i el Vaticà (no oblidem que un dels Coprínceps és bisbe), i a la fi s'ha arribat als següents acords:

1. A partir del 1er de gener del 2012 Andorra deixarà d'existir com a estat independent i s'annexionarà a Espanya, excepte la regió corresponent al Pas de la Casa, la Solana, part nord del Port d'Envalira i en general tots els punts que desaigüen cap el riu Arieja.

2. Excepte la dita regió que s'integrarà al departament francès de l'Ariège, la resta passarà a formar part de la Comunitat Autònoma de Catalunya, i s'integrarà a la comarca de l'Alt Urgell.

3. Tots els residents no andorrans conservaran la nacionalitat i el passaport d'origen. Els andorrans que només tinguin un passaport disposaran d'un termini de dos anys per triar entre la nacionalitat espanyola o la francesa.

4. Tots els bancs andorrans actuals podran continuar operant i podran ampliar el seu àmbit d'actuació a tot el territori de la UE, on durant un termini de temps d'adaptació a determinar gaudiran d'exempcions fiscals.

Interrogat el Cap de Govern ha declarat: "Estem negociant mantenir l'actual estructura de Comuns en forma de municipis. També volem ser una comarca a part, i més tard una vegueria. És l'única manera de poder mantenir gairebé intacta la funció pública actual."

Per la seva part Eusebi Nomen, líder del partit d'oposició APC, ha declarat: "Això és una catàstrofe, fruit de la incompetència del nostre govern. De totes maneres dins de la desgràcia hem tingut la sort de no caure en mans dels francesos com ells pretenien."

dissabte, 18 de desembre de 2010

El Bob Dylan que m'agrada (Dedicat a Noctas)



Nobody feels any pain
Tonight as I stand inside the rain
Ev'rybody knows
That Baby's got new clothes
But lately I see her ribbons and her bows
Have fallen from her curls.
She takes just like a woman, yes, she does
She makes love just like a woman, yes, she does
And she aches just like a woman
But she breaks just like a little girl.

Queen Mary, she's my friend
Yes, I believe I'll go see her again
Nobody has to guess
that Baby can't be blessed
Till she finally sees that she's like all the rest
With her fog, her amphetamine and her pearls.
She takes just like a woman, yes
She makes love just like a woman, yes, she does
And she aches just like a woman
But she breaks just like a little girl.

It was raining from the first
And I was dying of thirst
So I came in here
And your long-time curse hurts
But what's worse
Is this pain in here
I can't stay in here
Ain't it clear that?
I just can't fit
Yes, I believe it's time for us to quit
When we meet again
Introduced as friends
Please don't let on that you knew me when
I was hungry and it was your world.
Ah, you fake just like a woman, yes, you do
You make love just like a woman, yes, you do
Then you ache just like a woman
But you break just like a little girl

dimecres, 1 de desembre de 2010

A vegades tenir raó és trist

Fa uns quatre mesos vaig escriure aquí el que pensava sobre els diversos partits independentistes, les seves lluites de galls i els seus afanys per la cadireta.

Ara que han passat les eleccions, tots els temors s'han confirmat. El partit independentista de tota la vida, ERC, ha quedat reduït a menys de la meitat en número d'escons, de 21 a 10, perdent un 47,3% de votants. Les dues propostes noves que s'ho havien de menjar tot, SI i RCAT, han quedat els uns amb quatre diputats, insuficients per a poder formar grup parlamentari i els altres sense cap diputat.

El pitjor de tot és que la suma de vots dels tres partits que es declaren independentistes és un 13% inferior als obtinguts per ERC a les eleccions del 2006, el número total d'escons independentistes ha passat de 21 a 14. I tot això amb un cens electoral més gran i un 13% més de vots vàlids.

Al mateix temps totes les enquestes diuen que el número de persones amb sentiments independentistes va augmentant.

On són els vots independentistes? Si es mira l'històric de les eleccions es veu que són vots "nòmades", sempre insatisfets, a la recerca de la terra promesa. Van oscil·lant entre ERC, CIU i partits petits de poca importància electoral. Actualment la gran majoria se n'han anat a CIU. Quant temps s'hi quedaran?

No ho sé, però si continuen així segur que ben poc.