dissabte, 29 de novembre de 2008

Satisfaction

Per celebrar la nevada que hem tingut avui una mica de Rolling Stones.

Sí, ja sé que no tenen res a veure amb la neu però com que estic content poso una versió del 1969 de Satisfaction. Potser Mick Jagger no és un gran cantant però és una garantia d'espectacle.

divendres, 14 de novembre de 2008

We skipped the light fandango

Un guateque als 60's era una festa d'uns quants amics, normalment a casa d'un d'ells. Es posava música, es ballava i hi havien begudes i alguna cosa per picar.

Aquesta mítica cançó dels Procol Harum - A Whiter Shade Of Pale (1967) no podia faltar mai a cap guateque, junt amb les cançons d'Adamo, naturalment.



We skipped the light fandango
turned cartwheels 'cross the floor
I was feeling kinda seasick
but the crowd called out for more
The room was humming harder
as the ceiling flew away
When we called out for another drink
the waiter brought a tray

And so it was that later
as the miller told his tale
that her face, at first just ghostly,
turned a whiter shade of pale

She said, 'There is no reason
and the truth is plain to see.'
But I wandered through my playing cards
and would not let her be
one of sixteen vestal virgins
who were leaving for the coast
and although my eyes were open
they might have just as well've been closed

dimarts, 11 de novembre de 2008

Una cançó inoblidable

Em recorda una època feliç. I era vint-i-cinc anys més jove.



The Alan Parsons Project - Eye in the Sky

Don't think sorry's easily said
Don't try turning tables instead
You've taken lots of chances before
But I ain't gonna give any more
Don't ask me
That's how it goes
'Cause part of me knows what you're thinking...
Don't say words you're gonna regret
Don't let the fire rush to your head
I've heard the accusation before
And I ain't gonna take any more
Believe me
The sun in your eyes
Made some of the lies worth believing

CHORUS
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can cheat you blind
And I don't need to see any more
To know that I can read your mind, I can read your mind

Don't leave false illusions behind
Don't cry 'cause I ain't changing my mind
Soo find another fool like before
'Cause I ain't gonna live anymore believing
Some of the lies while all of the signs are deceiving

CHORUS

dissabte, 8 de novembre de 2008

Parlem una mica d'Obama per no ser menys

Tothom parla de l'elecció de Barack Obama per president dels Estats Units d'Amèrica, aquest blog no podia ser menys.

Tanmateix, ja fa mesos que hi vaig penjar el vídeo 'Yes, We Can' i un altre més curiós d'un meeting a la ciutat de Boise a Idaho on tothom crida 'Gora Obama' en euskera, allà la majoria de la població és descendent de bascos. Aquests vídeos es troben avall a l'esquerra de la pàgina.

Penso que els estudiants de sociologia o fins i tot els de psicologia no haurien de desaprofitar la classe pràctica que estan rebent sobre el comportament humà. Per exemple, veiem com els que fins fa quatre dies odiaven els USA ara són americanòfils de tota la vida i com el que posava els peus a la taula del president Bush ara és un fan d'Obama, en fi vivir para ver.

Esperem que totes aquestes il·lusions i esperances es mantinguin i no acabi tot com una altra bombolla rebentada més.

Per animar una mica la cosa, he trobat un rap dedicat a Obama.



David Bowie en l'estat en què es troba Obama: Under Pressure
Fixeu-vos en la baixista i cantant Gail Ann Dorsey !

dijous, 6 de novembre de 2008

Amb la banca hem topat

Aquesta noticia llegida al Bon Dia més que perplex m'ha deixat flipant.

Es tracta de que els cònsols (un cònsol a Andorra és el cap d'un Comú, semblant a un ajuntament però amb moltes més competències) van proposar una possible baixada dels interessos dels crèdits bancaris contractats. Els bancs han respost negativament, i un dels arguments que han donat és que “no es pot comparar un préstec petit”, com els que paga un ciutadà corrent, amb els “crèdits a llarg termini i de grans quantitats” als quals fan front les administracions locals. I és que, segons el director general de l’ABA, aquest diferencial en els interessos ve donat també pel fet que les administracions públiques canvien de mans tot sovint, i això suposa una pèrdua de garanties de pagament a les entitats bancàries, a diferència dels préstecs a particulars.

O sigui, que l'ABA (la dels banquers, no la dels bombers), ens tracta de poc menys que de república bananera. Segons això si un partit diferent de l'actual guanyés les eleccions podria deixar de pagar els deutes. Allò que a altres llocs en diuen 'corralito' aquí li podríem dir el cortalet.

Espero que algun d'aquests polítics que tenen la pell tan fina respondrà degudament, sobretot aquell que va escriure un article a un diari per respondre a les crítiques a la seva gestió que li va fer un particular.

Encara que permeteu-me que ho dubti. Mentre a molts països occidentals els estats deixen diners als bancs per ajudar-los a superar la crisi actual, aquí és al revés, totes les administracions públiques estan endeutades fins les celles amb els bancs, si no fos així ja fa temps que estarien en fallida. O sigui que a callar i a deixar que et tractin injustament (o no?) de morós.


I finalment, per contribuir una mica al pànic global, afegeixo un vídeo que he trobat al blog de l'amic Moisès Rial.

Es tracta de gent protestant a la Puerta del Sol, en ple centre de Madrid, perquè un banc on havien dipositat diners amb la promesa de grans beneficis ara no els vol tornar amb l'excusa de que els ha invertit a Lehman Brothers. Aquest argument de què 'no et pago si no cobro' l'he vist moltes vegades en el món de la construcció però jo em pensava que la banca era una cosa més seria.

La gravació ja té uns dies i possiblement la cosa s'hagi arreglat, no ho sé, però és un símptoma de què alguna cosa va malament al país que diu tenir el millor sistema financer del planeta, a part del nostre, of course.


diumenge, 2 de novembre de 2008

Una mica de romanticisme

Deu ser la pluja, o potser aquests dies en què recordem els éssers estimats que ja no són entre nosaltres, però m'han vingut ganes d'escoltar cançons romàntiques, i la veritat és que n'hi han d'abundants.

Primer el final de la pel·lícula italiana del 1966 'Dio come ti amo', amb la cançó del mateix nom cantada per Gigliola Cinquetti. Un final molt romàntic amb petó inclòs, és clar.



La mateixa cançó per Pepino di Capri subtitulada en italià i en portuguès per uns brasilers.




El grandiós Jacques Brel cantant 'La Chanson des Vieux Amants'




I per acabar La Valse aux Mille Temps. Ben mirat no és una cançó romàntica però és que m'agrada molt.




Quan em passi l'atac de romanticisme ja posaré coses més alegres com per exemple aquesta




PS Ja vaig avisar de què no tenia ganes d'escriure sobre res. O sigui que visca el You Tube.

dissabte, 1 de novembre de 2008

On the Road Again

Encara recordo la impressió que em van fer els Canned Heat la primera vegada que els vaig veure a finals dels 60's. Era a la televisió francesa a un programa que feia al migdia Jacques Martin.

Aquest vídeo no és una de les seves millors actuacions, tenen pinta d'estar com a mínim molt cansats, però veieu com un d'ells s'està fumant un "canuto", llavors no s'era tant políticament correcte ni tant hipòcrita com ara.

I no us perdeu el cantant Bob Hite, una veu inconfundible.


Canned Heat - On The Road Again
Uploaded by DwightFrye

Well, I'm so tired of crying, but I'm out
on the road again.
- I'm on the road again.
Well, I'm so tired of crying, but I'm out
on the road again.
- I'm on the road again.
I ain't got no woman
Just to call my special friend.
You know the first time I traveled out
in the rain and snow,
- In the rain and snow.
You know the first time I traveled out
in the rain and snow,
- In the rain and snow.
I didn't have no payroll,
Not even no place to go.
And my dear mother left me when
I was quite young,
- When I was quite young.
And my dear mother left me when
I was quite young,
- When I was quite young.
She said "Lord, have mercy
On my wicked son."
Take a hint from me, mama, please
don't you cry no more,
- Don't you cry no more.
Take a hint from me, mama, please
don't you cry no more,
- Don't you cry no more.
'Cause it's soon one morning
Down the road I'm going.
But I aint going down that
long old lonesome road
All by myself.
But I aint going down that
long old lonesome road
All by myself.
I can't carry you, Baby,
Gonna carry somebody else.