diumenge 29 de gener de 2012

J. V. Foix o la bellesa d'una llengua

És quan dormo que hi veig clar (1953)

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

Josep Vicenç Foix 1893-1987


dissabte 7 de gener de 2012

No és el que sembla

Inspirat en la web Skeptical Science, dedicada a ser escèptica sobre els escèptics a l'escalfament global.


Aquí tenim uns quants anys de refredament





Aquí una sèrie de refredaments successius



I aquí veiem com una sèrie de refredaments es transforma en un escalfament




I és que els gràfics són la cosa més agraïda que hi ha. Els pots fer dir qualsevol cosa. I si no us ho creieu pregunteu-li a un economista.

Sóc un indesitjable

Sort que porto molts anys vivint a Andorra perquè si hi volgués anar ara probablement em catalogarien d'indesitjable.

Fa 2 dies apareixia aquesta notícia al Diari. Ens feia saber que: el Govern va donar a conèixer ahir la proposta del nou model de residències passives, inclosa al projecte de la llei d’immigració, que té per objectiu atreure inversió estrangera “bona i sana” i “seguir controlant que vingui a Andorra el menor volum possible de persones no desitjables”.

Fins aquí poca cosa a dir. Queda per aclarir què entenem per inversió "bona i sana", però cap problema que nosaltres som molt eixerits, segur que ho tenim tan clar que fins i tot ho podríem explicar, als grecs per exemple.

La notícia continua enumerant els tres tipus diferents que hi haurà de residències passives, a partir d'ara anomenades residències sense activitat lucrativa.

La primera serà similar a l'existent fins ara. Va destinada a jubilats que al acabar la seva vida professional vinguin a viure a Andorra. La diferència és que: mentre que fins ara es demanava un dipòsit de 30.000 euros a l’INAF més 7.000 euros per cada persona a càrrec, ara s’exigiran inversions en actius, ja siguin mobles o immobles, a Andorra per un import mínim de 400.000 (dels quals 30.000 euros es mantindran igualment al dipòsit de l’INAF).

Fa anys havíem conegut i tingut de veïns un simpàtic matrimoni de jubilats anglesos. Cada mes els arribava la paga de Gran Bretanya i gaudien, entre moltes altres coses que ens proporciona aquest meravellós país, del bon clima i del bon preu del whisky i la cervesa.
Dubto molt que gaires jubilats es gastin 400.000 euros en bens mobiliaris o immobiliaris, és a dir bàsicament una vivenda, i que per si no n'hi hagués prou encara dipositin 30.000 més en garantia a un compte. Ja sé que tenim més de vuit mil pisos buits però no crec que aquesta sigui la millor manera d'omplir-los. Si jo estigués jubilat i em sobressin els diners l'última cosa que se m'acudiria seria gastar-los en bens mobiliaris o immobiliaris, molt abans pensaria en viatjar i passar-m'ho bé.

El projecte també crea la figura del professional amb projecció internacional, que es correspondria amb individus que fan “una feina personal” que poden dur a terme des de qualsevol punt del planeta però que per raons de qualitat de vida han escollit el Principat. Se’ls permetrà que desenvolupin el 85% de la seva feina a l’exterior i, per tant, no tindran incidència en el mercat laboral andorrà. Feina personal que es pot fer des de qualsevol punt del planeta? Dissenyadors de webs amb el portàtil a coll potser? En fi, ja ho veurem.

I per últim: també apareix la possibilitat del resident per raons d’interès científic, cultural o esportiu, com el “d’escriptors, novel·listes, poetes o científics, persones que vulguin treballar cap al món amb la seva residència aquí”.
Però això ja ho tenim, no? O què se n'ha fet de tots aquells esportistes, músics, artistes i altres celebritats que tenien residència aquí ja fa molts anys?

I naturalment aquests dos últims casos també hauran de dipositar els 30.000 euros.

I indesitjable qui no pugui fer-ho.

Espero que tot això resulti, però molt em temo que una vegada més el nostre il·lustre govern està somiant truites en un altre projecte com els que durant els últims vint anys han intentat amagar o disfressar la realitat.

Com sempre res de nou sota la capa del sol.

dissabte 10 de desembre de 2011

Una victòria molt treballada



Diumenge 4 de desembre al voltant de mitjanit.

Després d'un recompte de vots d'infart, Rosa Ferrer podia per fi celebrar la victòria. La seva Coalició d'independents per Andorra la Vella (Cd'i) havia guanyat les eleccions comunals a la capital amb un petit marge de 82 vots sobre Demòcrates per Andorra (DA), "l'onada taronja", el partit que havia arrasat a les eleccions generals de l'abril, i que també ha arrasat en aquestes comunals a la resta del país guanyant 6 dels 7 comuns. En tercer lloc quedava un partit Socialdemòcrata que malgrat els seus esforços de renovació ha continuat la davallada, fins al punt que ha perdut els dos comuns que governava i només ha pogut entrar com a oposició a quatre.

Rosa Ferrer havia encapçalat la llista anomenada l'Alternativa, bàsicament PS, a les eleccions del desembre de 2007 obtenint una victòria còmoda amb un 54% dels vots. Passats tres anys de gestió que es pot considerar positiva i més si es té en compte la greu crisi econòmica i social que patim, hi va haver la dissolució prematura del Consell i les eleccions generals del 3 d'abril. El resultat va ser la irrupció de la nova formació DA dirigida pel carismàtic Toni Martí i una severa derrota dels socialistes que van passar de 14 a 6 consellers.

Naturalment aquesta derrota va passar factura al PS, creant una crisi interna que va provocar la marxa d'alguns membres del partit, entre ells Rosa Ferrer. El resultat va ser un Consell de Comú amb la majoria dividida entre els que van marxar i els que es van quedar al PS, fet que va crear més d'una situació tensa.

La legislació andorrana permet exercir de Cònsol dos períodes seguits de quatre anys cada un. Rosa Ferrer estava al seu primer consolat i aspirava al segon per poder completar la tasca que ella considera necessària al Comú. Pensa que en la situació actual no es pot perdre gens de temps, cosa que passaria si entrés un nou equip de govern amb la corresponent i inevitable transició.

No podia tornar-se a presentar amb el PS ni tampoc li entusiasmava DA, partit de centre liberal que no s'avé gaire amb les seves conviccions socialdemòcrates. La decisió va ser crear la seva pròpia formació a mida per a les properes eleccions i també de cara a un futur més llunyà.

Una quinzena escassa de persones vam començar a finals de juliol a reunir-nos, primer a un racó d'una cafeteria, després a l'altell d'un restaurant i finalment al local del grup. Allà es comentava, es discutia i s'aprenia. Les lleis de finances comunals, les de competències, el pla del Madriu. Trobar un nom pel grup, un logo, fer un programa electoral, etc. Es va fer una gran labor i es va aconseguir una candidatura molt equilibrada amb persones molt vàlides. I per acabar hi ha hagut la campanya electoral esgotadora. Per motius laborals no hi he pogut participar molt però alguns companys han caminat molts quilòmetres fent el "porta a porta". Han descobert que a Andorra la Vella queden molts edificis sense ascensor.

L'esforç ha valgut la pena. El 28 de desembre hi haurà la presa de possessió del càrrec i després quatre anys per intentar gestionar de la millor manera possible, cosa gens fàcil per la manca de recursos actual. Però la Rosa, que a més de socialdemòcrata és molt pragmàtica i dialogant, ja ha demostrat que junt amb el seu equip ho pot fer.

Esperem que d'aquí a quatre anys ho pugui tornar a celebrar amb xampany. Si de cas ja voltaré per allà per fer-li la foto.

dimecres 7 de desembre de 2011

L'onada taronja s'estavella contra la rosa lila



     
I mentrestant la rosa vermella es continua pansint.

dilluns 21 de novembre de 2011

Ha començat la campanya electoral



En realitat va començar dissabte al migdia.

I bona senyal, la competència només sap parlar de punts del nostre programa, participació ciutadana, consellers de barri, àrea de promoció econòmica.

Som-hi!

dissabte 12 de novembre de 2011

Reductio ad Hitlerum

Lenin i Stalin
Mas i Duran
Un escrit al magnífic blog Who's there? critica "que els caps d’un partit regionalista de centre dreta apareguin imitant la imatge de dos dels personatges més sinistres de la història, causants de milions de morts"



He de confessar que la meva primera reacció ha estat riure imaginant-me en Duran amb barba i bigoti estil Lenin. I també en la cara que els dos posarien si algú els ensenyés aquestes fotos una al costat de l'altra.

La següent reacció ha estat pensar que en David ha estat víctima de la fal·làcia anomenada "Reductio ad Hitlerum" de l'estil: "A Hitler li agradaven els caramels de menta, ergo els caramels de menta són dolents".

A part, dubto molt que aquesta estètica l'inventessin Lenin, Stalin o Hitler. La trobem a gairebé totes les etapes de la història des de la Grècia antiga i segurament molt abans.

Dit això la imatge és impagable. M'ha fet pensar en la mare quan deia: "Aquests dos són com Patacot i Mandinga".

divendres 11 de novembre de 2011

Si llegiu això el món encara no s'ha acabat. O potser sí i Steve Jobs ja ha muntat un "blogger" a l'altre barri


Onze de novembre de 2011, 11-11-11 és una data molt temptadora per a la colla d'il·luminats que sempre estan pronosticant desgràcies, sobretot la fi del món. I si fos a les 11:11:11, hora d'Andorra, la cosa sortiria rodona. La llàstima per a totes aquestes aus de mal averany és que per una vegada que l'encertarien no en podrien presumir amb ningú.

La fi del món ens permetria perdre de vista aquests i una altra mena de profetes de desgràcies molt més pesats com són tota aquesta colla de periodistes i de no periodistes que escriuen i parlen sobre la crisi econòmica a tota mena de mitjans de comunicació, diaris, Facebook, blogs, ràdios i televisions. Solen ser més depriments, a part de més avorrits, que els de la fi del món. I no n'esperis gairebé mai cap solució una mica decent, generalment surten amb tòpics i llocs comuns dignes dels catecismes més tronats del perfecte socialista o del perfecte neo-liberal.

Malgrat tot penso que no se'ls pot criticar massa veient com els mateixos economistes, que en teoria haurien d'aportar les solucions, estan dividits en una multitud de dogmes, sectes i capelletes. Possiblement l'economia sigui una ciència molt difícil o potser més senzillament com deia Joan Fuster no és una ciència exacta sinó una ciència social, Fuster en deia pseudo-ciència.

A part de la crisi econòmica i els seus comentaristes, una altra calamitat que la fi del món ens estalviaria són les properes campanyes electorals. Primer les generals espanyoles del dia 20, de totes maneres no crec que tinguin massa interès perquè sembla que tot ja està dat i beneit. És més improbable que la majoria actual repeteixi que no que ens caigui un meteorit al damunt.

Unes altres eleccions properes són les comunals d'Andorra el 4 de desembre. En aquest cas DA, el partit que el passat abril va arrasar a les legislatives, 22 a 6, intentarà repetir la jugada i quedar-se amb els 7 comuns, aquesta vegada també a costelles del PS.

No crec que ho tinguin tan fàcil. DA es va crear com una plataforma molt heterogènia destinada principalment a fer fora els socialistes del govern, tots contra el PS. Ara que han de governar han començat a sortir les limitacions i contradiccions i molts s'estan adonant que no tots els mals ni molt menys eren culpa dels socialistes. Un exemple de les fortes contradiccions que arrossega DA després de voler-s'ho menjar tot és a La Massana on han estat incapaços de fer una candidatura única i s'hi presenten tres llistes.

Una altra parròquia on hi ha "marro" és la de la capital. El govern del Comú va ser elegit fa quatre anys sota les sigles del PS. Després de l'espectacular derrota electoral de l'abril passat, les tensions dins del PS eren molt fortes i alguns militants van abandonar el partit, entre ells la Cònsol Major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer. Amb un grup de simpatitzants han creat Cd'i - Coalició d'independents per Andorra la Vella, una plataforma que li ha permès encapçalar una llista i presentar-se a la reelecció.

Es tracta d'una candidatura més "tècnica" que "política". La seva principal vocació és continuar amb la feina, que creuen que ha estat bona, feta fins ara. Diàleg, combinació d'experiència i joventut, paritat de gènere, són algunes de les seves característiques. En fi, a mi m'agrada i espero que a molta més gent també. I sembla que també agrada als partits de la competència perquè l'únic que estan fent fins ara és copiar punts i idees del programa de Cd'i.

dijous 10 de novembre de 2011

20è aniversari de la mort de Montserrat Roig



Morta als 45 anys. Com sempre la realitat supera la ficció en crueltat.

Aquest escrit és per respondre a aquesta iniciativa blogaire. No comentaré l'obra de Montserrat Roig perquè la conec molt poc, no n'he llegit cap llibre, només fa anys algun article i alguna entrevista a la TV. Aquí s'hi troba informació.