divendres, 2 de gener de 2009

Arribem tard fins i tot al porno

Fa uns dies vaig comentar com a Andorra estem arribant tard a tot: encunyar moneda, recuperar el patrimoni cultural, drets laborals que a altres països tenen des de fa més de 50 anys.

Ara també arribem tard al porno segons una noticia que ve al Diari d'Andorra d'avui i explica com ha fet fallida una empresa productora de pel·lícules pornogràfiques.

Amb el títol "Les fallides es disparen des del 2006" i el subtítol "Obelix deixa de trempar", explica com la empresa Obelix International Hardcore Productions ha fet fallida junt amb una lampisteria amb qui curiosament compartia titularitat i adreça, l'una i l'altra han fet figa, segons el diari.

La pornografia es va legalitzar a Andorra el setembre del 2005 i es veu que no hi ha hagut temps suficient per muntar un negoci abans de què arribés la crisi.

Aquesta legalització tant tardana s'explica pel fet de què un dels Coprínceps d'Andorra és un bisbe. Abans de la Constitució del 1993 Andorra tenia unes institucions derivades del feudalisme medieval i els Coprínceps i els seus representants eren gairebé omnipotents, governaven per decret i la policia i la justícia estaven a les seves mans. El Consell General només servia per legislar sobre temes poc importants, sempre supeditat a la voluntat dels dos caps d'estat.

També hi ha el fet de què la societat andorrana sempre ha estat bastant conservadora, almenys a la superfície, que la pornografia la facin els altres per si de cas, nosaltres ja la consumirem discretament. Una més de les moltes maneres de fer-se l'andorrà, una actitut que ens ha anat molt bé durant més de set-cents anys, i que ara s'està perdent, canviada per actituts prepotents i ridícules que només ens poden portar al desprestigi i a la decadència.

Recordo el cas fa molts anys d'un amic que estava subscrit a la revista francesa Lui, una mena de PlayBoy, naturalment a les botigues no hi havia ni l'una ni l'altra ni cap de semblant. La revista li arribava per correu i gairebé sempre faltava el pòster central, el de la senyora despullada. Més d'un duaner francès li devia estar agraït.

Una altra noticia que no té res a veure amb això l'he llegida a la revista 7 Dies.
Explica que el Senat alemany ha aprovat per un sol vot de diferència una llei que permetrà que la policia criminal, prèvia autorització judicial, pugui espiar qualsevol ordinador introduint-hi troians i virus. És curiós veure la justícia autoritzant operacions considerades delictives en altres circumstàncies. I en cas de què no hi trobin res, pagarà l'Estat alemany el tractament antivirus? Ho dubto molt. Ja ho va dir Nietszche: "l'Estat és el més fred dels monstres freds".