dissabte, 20 de novembre de 2010

Per què hi van?

Els votants a les eleccions catalanes residents a l'estranger, fa uns dies han rebut per correu la documentació electoral i les paperetes de vot de tots els partits que s'hi presenten. Després d'omplir el sobre amb la papereta escollida, es pot optar per dipositar-lo al Consolat espanyol o bé enviar-lo per correu certificat a la Junta Electoral corresponent.

He pogut examinar una d'aquestes documentacions, concretament una de la demarcació de Barcelona. El que més m'ha cridat l'atenció és la gran quantitat de candidatures, exactament vint-i-nou.

La primera reflexió és que encara ens queda molt de camp per més vídeos "porno", orgasmes, tovalloles i altres "cutrades". Des del meu últim escrit d'abans-d'ahir ja n'ha sortit algun altre. A veure quants més s'hi animen.

ALTERNATIVA DE GOVERN
CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
COORDINADORA REUSENCA INDEPENDENT
DES DE BAIX
ELS VERDS-GRUP VERD EUROPEU
ESCONS EN BLANC-CIUDADANOS EN BLANCO
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS J.O.N.S.
FAMILIA I VIDA
GENT NOSTRA
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA
MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO
PARTIT ANTITAURÍ CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL
PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
PARTIT HUMANISTA
PARTIT POPULAR
PARTIT REPUBLICÀ D'ESQUERRA-IZQUIERDA REPUBLICANA
PARTIDO CASTELLANO
PARTIDO DE LOS PENSIONISTAS EN ACCIÓN
PARTIDO OBRERO SOCIALISTA INTERNACIONALISTA
PIRATES DE CATALUNYA
PLATAFORMA PER CATALUNYA
POR UN MUNDO MÁS JUSTO
REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
UNIFICACIÓN COMUNISTA DE ESPAÑA
UNIÓN, PROGRESO Y DEMOCRACIA

D'aquests 29 partits, com a molt una desena entraran al nou Parlament, els sis d'ara i potser 3 o 4 més a molt estirar. Això vol dir que una vintena en quedaran fora.

Si mirem el decret 134/2010 queda clar que qui no obté cap escó no veu ni un cèntim de subvenció:

1.1 L’Administració de la Generalitat subvencionarà les despeses ocasionades als partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, d’acord amb les regles següents:
a) 20.127 euros per escó obtingut.
b) 0,76 euros per vot aconseguit per cada candidatura que hagi obtingut, com a mínim, un escó.

La cosa és molt diferent per a qui aconsegueixi entrar.
Per exemple a Barcelona per superar el mínim necessari del 3% es necessiten uns 65.000 vots i amb aquests vots s'obtindrien tres diputats. Per tant la subvenció mínima per a qui entrés seria de: 20.127 x 3 + 0,76 x 65.000 = 109.781 €, quantitat amb la qual probablement es podria sufragar una campanya electoral de baix perfil.

D'altra part, és evident que la majoria dels partits saben que no tenen cap possibilitat, i malgrat això es presenten. El cost d'una campanya electoral és elevat, cartells, programes, audiovisuals, etc. A no ser que disposin de patrocinadors amb recursos, s'exposen a passar-se l'interval de temps entre eleccions pagant deutes.

Llavors, per què malgrat tot hi van? Unes quantes possibles explicacions podrien ser:

- Perquè estan convençuts que els hi costarà molt però acabaran entrant.
- Perquè pensen que en aquestes eleccions no entraran però sí a les properes.
- Perquè utilitzen les eleccions com a promoció d'altres interessos.
- Perquè són partits petits, 4 i el cabo, que es dediquen a fer de candidats perpetus.
- Perquè defensen interessos d'algun partit gran, intentant prendre vots als seus rivals.
- Perquè ...

Finalment, s'ha de tenir sempre en compte que la política és una mena de droga dura, només cal veure el comportament de molt polítics, tant veterans com nouvinguts. És l'eròtica del poder, probablement més potent que la del sexe.

dijous, 18 de novembre de 2010

Com afecta l'escalfament global a la campanya electoral?

La campanya electoral per a les eleccions al Parlament català no para de donar-nos sorpreses.

Primer va ser un Albert Rivera ben vestit, ell ja s'havia despullat fa quatre anys, acompanyant uns quants C's, amb ciutadanet inclòs, passejant-se en pilotes pel carrer.



Després les JSC ens han explicat les virtuts orgàsmiques de votar, sobretot si és socialista afegeixo jo. Diuen que el president Montilla ha al·lucinat mandonguilles veient aquest vídeo.



Montserrat Nebrera ens ofereix un vídeo amb un orgasme de campionat, i embolicada amb una tovallola ens diu que en política no tot s'hi val.



I no ens oblidem de Maria Pasqual, aquesta xicota de Mollerussa amb nom artístic Maria Lapiedra, independentista i militant a SI, el partit de Laporta. Aquí ens ensenya com baixar de la Font del Gat.



Artur Mas de CiU s'ha desmarcat del tema: "Altres partits necessiten anuncis d'aquest tipus per sobresortir. Han de posar-se tovalloles o fer orgasmes. Jo no". Doncs què vols que et digui, tanta seriositat acaba sent avorrida, un petit disbarat de tant en tant els faria bé.

Joan Puigcercós ha comparat votar Esquerra amb el “sexe tàntric, que dura i va per llarg”. Amb això ja se sap, mentre dura, dura.

En fi, n'hi ha per tots els gustos. Un acaba preguntant-se si un dels efectes secundaris de l'escalfament global no és la fusió d'algunes neurones. Malgrat tot, trobo molt millor fer vídeos calents que videojocs per disparar a immigrants il·legals i a independentistes.

dijous, 4 de novembre de 2010

Aviat podrem tenir la princesa Leia a casa



Gairebé tots en algun moment hem gaudit de les aventures interestelars de la Guerra de les Galàxies. Noms com Luke Skywalker, Han Solo, mestre Yoda, sense parlar del malvat Darth Vader, gairebé van passar a formar del vocabulari corrent.

Una de les escenes immortals de la primera pel·lícula de la sèrie és aquella en què l'androide R2-D2 projecta un holograma de la princesa Leia demanant auxili al mestre jedi Obi_Wan Kenobi.



Una vegada més es va demostrar com la ciència ficció intel·ligent moltes vegades anticipa el futur.

La holografia ja feia molt temps que estava inventada, ho va fer l'hongarès Dennis Gabor l'any 1947, però era de molt baixa qualitat fins que els anys 60 es va utilitzar el làser.

Actualment es poden projectar hologrames de imatges o de vídeos, és el cas de l'escena de la pel·lícula, l'androide porta un vídeo gravat. El que encara no es pot fer és gravar-lo, transmetre'l i utilitzar-lo en directe, per exemple per fer una videoconferencia. Amb la tècnica actual es poden gravar dues imatges per segon i se'n necessiten moltes més, 24 per segon en el cas d'una pel·lícula de cine normal, per donar la impressió d'un moviment fluid.

No sembla que hi hagi cap impediment físic per arribar-hi i per tant s'hi arribarà. Segons un article del Scientific American encara hi han moltes dificultats en els aspectes de resolució, colors, consum energètic, volum dels dispositius, però d'aquí set a deu anys ho podrem tenir a casa, parlar amb algú i veure'l al mateix temps en forma d'holograma movent-se en temps real, ens haurem de vestir bé i pentinar fins i tot per parlar per telèfon.

Ah, del preu no en tinc ni idea, no deu ser gens econòmic, només per a fer la gravació s'utilitzen setze càmeres...