diumenge, 2 de novembre de 2008

Una mica de romanticisme

Deu ser la pluja, o potser aquests dies en què recordem els éssers estimats que ja no són entre nosaltres, però m'han vingut ganes d'escoltar cançons romàntiques, i la veritat és que n'hi han d'abundants.

Primer el final de la pel·lícula italiana del 1966 'Dio come ti amo', amb la cançó del mateix nom cantada per Gigliola Cinquetti. Un final molt romàntic amb petó inclòs, és clar.



La mateixa cançó per Pepino di Capri subtitulada en italià i en portuguès per uns brasilers.




El grandiós Jacques Brel cantant 'La Chanson des Vieux Amants'




I per acabar La Valse aux Mille Temps. Ben mirat no és una cançó romàntica però és que m'agrada molt.




Quan em passi l'atac de romanticisme ja posaré coses més alegres com per exemple aquesta




PS Ja vaig avisar de què no tenia ganes d'escriure sobre res. O sigui que visca el You Tube.

6 comentaris:

  1. Gràcies per a la bona música. El meu Dio come tiamo número un sempre era Domenico Modugno.

    Jacques Brel era meravellós en totes les cançons.
    I el cumbia no era conegut per mi fins que el sentia en lo blog deu Joan.

    Me n'aniré a un concert d'una de les meves bandes favorites aquest mes: Bo Kaspers Orkester sueca).

    Beijinhos!

    ResponElimina
  2. La versió del gran Mimmo era la més coneguda. Però he trobat deliciosa la de Gigliola Cinquetti.

    La cumbia La Zenaida també l'he copiada del blog deu Joan.

    Terveisiä Andorrasta!

    ResponElimina
  3. Doncs, què vols que et digui: entre tanta lectura de blogs, va molt bé de tant en tant una mica de música.

    Visca YouTube! :-)

    ResponElimina
  4. visca el youtube salavador. i la musiqueta, romàntica o no, capç de poder variar-nos l'ànim.

    ResponElimina
  5. Mira, ja m'has animat el matí, i m'has contagiat la mandra d'escriure.

    ResponElimina
  6. T'ha agradat la cumbia, eh? Mango y papaya, Zenaida, mango y papaya.

    No agafis massa mandra que molts llegim el teu blog.

    ResponElimina