diumenge, 5 d’octubre de 2008

Avec le temps, va, tout s'en va



Lyrics

Avec Le Temps Lyrics

Avec le temps
Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
On oublie le visage et l'on oublie la voix
Le coeur quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien
Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
L'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
L'autre qu'on devinait au détour d'un regard
full lyrics

more lyrics



La Noèlia, al seu blog Un desig d'hivern... ens explica com sentir una cançó de Sinead O'Connor li ha fet recordar moments passats i portat tot un seguit de sensacions.

A mi em passa una cosa semblant amb la cançó Avec le Temps de Leo Ferrer.

Primer de tot, escoltar Leo Ferrer em recorda el meu pare, que va ser qui em va fer descobrir aquest rebel anarquista, ignorat, insultat i odiat sobretot per les esquerres oficials socialocomunistes. És clar que la seva actitud i declaracions provocatives i gens políticament correctes hi van contribuir molt.

Va compondre una gran quantitat de cançons, uns 40 àlbums, moltes d'una gran qualitat, i entre elles Avec le Temps. Aquesta és probablement la millor cançó de Leo Ferrer. De fet, des de la seva sortida el 1970 sempre ha estat considerada una de les millors cançons fetes mai en llengua francesa.

Era, i continua sent, un dels meus cantants favorits, sempre tenia alguna de les seves cassettes per escoltar al cotxe, junt amb les de Brel, Serge Reggiani, cantants brasilers, etc.

Avui he tornat a escoltar Avec le Temps i com sempre m'ha emocionat, és l'única cançó que mai m'ha deixat indiferent. Una cançó trista que t'explica que tot passa i res queda, que això està molt bé i conclou que al final deixes d'estimar. En el fons no descobreix res, tots més o menys ho sabem, però és la manera de dir-ho la que fa d'aquesta cançó una obra mestra.

A continuació faig la traducció de la tercera i última estrofa.

3 Amb el temps...
Amb el temps, va, tot se'n va
Oblidem les passions i oblidem les veus
Que et deien en veu baixa
Les paraules de la pobra gent
No tornis massa tard, sobretot no et refredis
Amb el temps...
Amb el temps, va, tot se'n va
I et sents emblanquinat com un cavall esgotat
I et sents glaçat dins d'un llit d'atzar
I et sents potser tot sol però tranquil
I et sents enganyat pels anys perduts
Llavors de veritat
Amb el temps deixes d'estimar

3 comentaris:

  1. Home jove, no pensa d'aquesta manera:-) Amb mi, una altra història!
    M'agrada Léo Ferré, salutacions!

    ResponElimina
  2. i vols dir que no és aixi?

    ResponElimina
  3. Sempre m'ha agradat Léo Ferré.

    Crec que és així excepte l'última frase: "Alors vraiment avec le temps on n'aime plus". No hi estic d'acord. Jo passi el que passi, com a mínim sempre estimaré els meus fills.

    ResponElimina