Els festucs fan la vista clara
-
Fa uns mesos a l’article Filtres solars per dinar vaig parlar de la luteïna
i la zeaxantina. Són dos carotenoides, concretament són xantofil·les, no
carote...
Reclama
-
Lo CAOC a engimbrat una campanha de publicitat que m'agrada fòrça : de
frasas contrapublicitàrias coma "s'aprenes l'occitan , jamai poiràs pas
parlar am...
Cierre de ciclo
-
El título de este post suena a despedida. Y así lo sera. Un 10 de julio de
2007 escribí mi primera entrada. Entonces habían pasado 300 años y 11 días
de lo...
La Setmana Tràgica de 1909
-
Caixa de l'administració de consum de Sant Domènec, després d'haver estat
cremada durant els fets coneguts com a Setmana Tràgica, el juliol de 1909.
Arxi...
UN NIU DE PAU
-
*UN NIU DE PAU*
La tua veu a lluny
és la mar calma i acollent dels dies millors,
carinyo de ondes palpitants que linguin la pell.
La mirada se perd a dint...
Tamany de les signatures i ego
-
Vincle entre el tamany de les signatures i l'ego: "CEO narcissism: big
signatures signal inflated egos and poor performance". Article parla de
CEOs, per...
Sobre la llengua a la Universitat
-
Vaig escriure aquest article l’any 2012 arran de la polèmica que esclatà
quan es discutia la possibilitat de demanar un cert nivell de coneixement
de la ll...
Una pizzeria a Ushuaia
-
Avui he cuinat un estofat. La notícia, de fet, no és aquesta (la notícia
per a mi, esclar, que ja sé que es tracta d’una cosa intranscendent). La
notícia é...
ELS PUNTS CALENTS I LES ILLES CANÀRIES
-
Des de fa unes setmanes estem vivint un fenomen natural angoixant per a la
gent que el viu i interessant científicament a la vegada. Igual que amb la
pan...
El setembre és un mes de tardor a Finlàndia
-
Aquest ha estat un any horrible. A partir del març. Ara el virus torna. No
podem tancar tota la societat. Potser el món no tornarà a ser el mateix.
Finlànd...
Messies
-
En la biografia que va dedicar a Sabatai Seví, Gershom Scholem explica que,
segons el poeta Emanuel Frances, una vegada Zeví va congregar tots els seus
seg...
Adiós
-
Con l'arribata de l'anyo nuevo, estoi que ye arribata la hora de zarrar el
blog.
El tiempo d'es blogs ya ye pasato e, la verdat, pocas ganas tiengo dende fa...
Final d’etapa
-
Un altre final d’etapa. Gairebé coincidint amb l’aniversari del blog, em va
arribar la notificació que els blogs del diari desapareixeran en un futur
prope...
Reconstruïr Notre Dame.
-
L'home actual no és capaç de fer una catedral gòtica. Tenim tecnologia però
ens manca l'ànima. A mesura que hem anat deslligant-nos de la idea de déu,
i en...
Decisions
-
Més d'un any m'ha costat tornar al meu piset virtual. Sense gairebé
adonar-me'n, perque des que vaig publicar l'últim post vaig dir-me a mi
mateix que no t...
Junts per Ribera d'Urgellet
-
Ara que s'ha conegut que el conseller Toni Comín anirà de dos de Junts per
Catalunya a les europees, amb el president Puigdemont i la consellera
Ponsatí, u...
Estany Esbalçat: estany caigut per un marge
-
Una excursió agradable i fàcil per la vall d’Ordino
Estany Esbalçat, estany caigut per un marge… Fa gairebé un quart de segle
que parlo català, fa més d’un...
Les flors i les nevades dels abrils
-
Vas néixer l’abril del 2005 i, en un tancar i obrir d’ulls, som al 2018. Ja
sé que per a tu, ara per ara, 13 anys són una eternitat, però hi ha una
teori...
NI UN PAS ENRERE!
-
No permetem que facin amb Catalunya el que sempre han fet quan han pogut:
sotmetre'ns, enfonsar-nos en la misèria, castigar la nostra cultura per imposar ...
'Arnes': propaganda activada
-
*Cinc històries sobre assassins, explicades per ells mateixos.*
Arnes és un recull d’històries que podrien ser els cinc costats d’un
pentàgon. Totes se su...
Descriu
-
[image: Descriu]M'han convidat a participar en un nou espai anomenat Descriu
.
Vol ser un espai de trobada per a escriptors, blogaires, periodistes... i
p...
Muntanyes perifèriques?
-
Castella i Lleó han configurat tradicionalment la columna vertebral de la
historiografia -diguem-ne- espanyola. De la mateixa manera que el casal
comtal de...
Febrer de 2016
-
*Cap on **anem?*
Desídia : Després de 7 anys es vol jutjar, al desaparegut ex marit de la
Dra. Bruni per emportar-se la filla i-legalment del país quant est...
Retorn al passat
-
Dues recents notícies vinculades a la qüestió de com es gasten els diners
de tots, m’han traslladat al passat tot just ara que celebrem els 30 anys
de l’es...
Noves tendències de traducció al valencià
-
Un vespre qualsevol d'agost. La lingüista passeja pel port de Dénia.
Fa calor. I, de sobte, veu un cartell. No ho pot evitar. S'hi acosta.
Primer, és clar...
LA CECA LA MECA I
-
LA FONT DE COLORINS. Extret de declaracions del Sr. Betim Budzaku : “La
font de llums i colors seria un valor afegit, amb un cost de 1 milió de
euros que ...
FÒRUM - IGI
-
IGI. Impost General Indirecte. Aquesta és la definició de la “paraula” IGI.
Indirecte, vol dir que l’empresari tant sols el “trasllada” (fent de
recaptado...
Avec le temps Avec le temps... Avec le temps, va, tout s'en va On oublie le visage et l'on oublie la voix Le coeur quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien Avec le temps... Avec le temps, va, tout s'en va L'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie L'autre qu'on devinait au détour d'un regard
La Noèlia, al seu blog Un desig d'hivern... ens explica com sentir una cançó de Sinead O'Connor li ha fet recordar moments passats i portat tot un seguit de sensacions.
A mi em passa una cosa semblant amb la cançó Avec le Temps de Leo Ferrer.
Primer de tot, escoltar Leo Ferrer em recorda el meu pare, que va ser qui em va fer descobrir aquest rebel anarquista, ignorat, insultat i odiat sobretot per les esquerres oficials socialocomunistes. És clar que la seva actitud i declaracions provocatives i gens políticament correctes hi van contribuir molt.
Va compondre una gran quantitat de cançons, uns 40 àlbums, moltes d'una gran qualitat, i entre elles Avec le Temps. Aquesta és probablement la millor cançó de Leo Ferrer. De fet, des de la seva sortida el 1970 sempre ha estat considerada una de les millors cançons fetes mai en llengua francesa.
Era, i continua sent, un dels meus cantants favorits, sempre tenia alguna de les seves cassettes per escoltar al cotxe, junt amb les de Brel, Serge Reggiani, cantants brasilers, etc.
Avui he tornat a escoltar Avec le Temps i com sempre m'ha emocionat, és l'única cançó que mai m'ha deixat indiferent. Una cançó trista que t'explica que tot passa i res queda, que això està molt bé i conclou que al final deixes d'estimar. En el fons no descobreix res, tots més o menys ho sabem, però és la manera de dir-ho la que fa d'aquesta cançó una obra mestra.
A continuació faig la traducció de la tercera i última estrofa.
3 Amb el temps... Amb el temps, va, tot se'n va Oblidem les passions i oblidem les veus Que et deien en veu baixa Les paraules de la pobra gent No tornis massa tard, sobretot no et refredis Amb el temps... Amb el temps, va, tot se'n va I et sents emblanquinat com un cavall esgotat I et sents glaçat dins d'un llit d'atzar I et sents potser tot sol però tranquil I et sents enganyat pels anys perduts Llavors de veritat Amb el temps deixes d'estimar
Crec que és així excepte l'última frase: "Alors vraiment avec le temps on n'aime plus". No hi estic d'acord. Jo passi el que passi, com a mínim sempre estimaré els meus fills.
Home jove, no pensa d'aquesta manera:-) Amb mi, una altra història!
ResponEliminaM'agrada Léo Ferré, salutacions!
i vols dir que no és aixi?
ResponEliminaSempre m'ha agradat Léo Ferré.
ResponEliminaCrec que és així excepte l'última frase: "Alors vraiment avec le temps on n'aime plus". No hi estic d'acord. Jo passi el que passi, com a mínim sempre estimaré els meus fills.