diumenge, 26 d’octubre de 2008

Inspiració, on ets?

Un comentari de Merike al meu últim post deia: "2 mins 30 secs, you can do better than that" (ho pots fer millor que això).

És veritat, no m'hi vaig cansar gens, em vaig limitar a penjar un vídeo i posar una frase de comentari. Però és que em va fer gràcia aquest vídeo. És un d'aquests casos típics de teories conspiratòries. Es tracta d'un periodista que ens diu que l'han fet fora per revelar fets que els que manen volen que quedin secrets, en aquest cas es pretendria substituir el dòlar americà per l'amero, una nova moneda que reemplaçaria també el dòlar del Canadà i el peso mexicà. Com que segons ell d'aquí uns mesos el US dòlar no valdrà res, ens recomana canviar-lo per divises sòlides, no per euros que tampoc no valdran res, sinó per francs suïssos i francs francesos. Si pensem que el franc francès va desaparèixer fa anys amb l'arribada de l'euro, veiem el rigor d'algunes de les notícies que ens donen i sospitem que si l'han fet fora potser no és precisament per revelar secrets.

Continuant amb el fil del comentari, la veritat és que últimament no estic molt inspirat. És clar que a un blog ningú té cap obligació d'escriure-hi res però per fer alguna cosa últimament m'he dedicat a posar vídeos de cantants, Léo Ferré, Freddie Mercury. És un procediment fàcil i agraït, sempre trobaràs algú a qui li agrada.

El que passa és que actualment, malgrat que hi han molts temes a comentar, no n'hi cap que em vingui de gust.

Vejam:

1. McCain - Obama. És que ja està tot dit, i actualment fins i tot els republicans saben que guanyarà Obama. Hi ha també una teoria conspiratòria de que s'instaurarà la llei marcial per suspendre les eleccions, malgrat estar prohibit per la Constitució hi haurien tropes de combat tornades de l'Irak a alguns llocs dels USA, però al haver-se declarat Colin Powell partidari d'Obama els militars ja haurien pres partit.

2. Escalfament global, biocombustibles, ecologia. Ara ve l'hivern, el que hi ha és un refredament global, almenys a l'hemisferi nord. L'Àrtic s'està tornant a gelar i ja veurem l'estiu de l'any que ve com queda tot. En quant als biocombustibles, ara està baixant el preu del petroli. Ja en parlarem quan torni a pujar.

3. Crisi econòmica. Tothom en parla, ja es fa pesat. I a més considerant que n'hi ha per uns quants anys, no cal tenir pressa, ja tindrem temps amb escreix per comentar-ho.

4. Política. D'aquí uns mesos tenim eleccions a Andorra. De moment per no saber, ni se sap ben bé qui s'hi presentarà, quan hi hagi més informació en podrem parlar. De totes maneres imagino que seran els mateixos de sempre, canviaran algunes sigles però tot serà igual, buf quin avorriment.

Davant d'aquest panorama seguiré amb la meva estratègia i us posaré una altra cançó.

Georges Moustaki ´Sans la nommer' dedicada a la revolució permanent.

Potser d'aquí un temps, quan l'atur superi el 30%, haurem de recordar aquests himnes revolucionaris. Comencem avui a refrescar-nos la memòria.




Je voudrais, sans la nommer,
Vous parler d'elle
Comme d'une bien-aimée,
D'une infidèle,
Une fille bien vivante
Qui se réveille
A des lendemains qui chantent
Sous le soleil.

{Refrain:}
C'est elle que l'on matraque,
Que l'on poursuit que l'on traque.
C'est elle qui se soulève,
Qui souffre et se met en grève.
C'est elle qu'on emprisonne,
Qu'on trahit qu'on abandonne,
Qui nous donne envie de vivre,
Qui donne envie de la suivre
Jusqu'au bout, jusqu'au bout.

Je voudrais, sans la nommer,
Lui rendre hommage,
Jolie fleur du mois de mai
Ou fruit sauvage,
Une plante bien plantée
Sur ses deux jambes
Et qui traîne en liberté
Ou bon lui semble.

{Refrain}

Je voudrais, sans la nommer,
Vous parler d'elle.
Bien-aimée ou mal aimée,
Elle est fidèle
Et si vous voulez
Que je vous la présente,
On l'appelle
Révolution Permanente !

{Refrain}

8 comentaris:

  1. Mon ami, un malentès:-) jo feia no referir-se a la teva entrada de blog sinó a la teva estada en el meu blog (StatCounter).
    Com a mínim escoltava a la teva cançó de començar a acabar...
    Una bona cançó. Era a París el 1966.
    Un curs de llengua, Cité Univérsité.
    No aprenia gaire francès sinó una mica de vida.
    Tenia 18 anys i per primera vegada a l'estranger completament de manera sola.

    Dos anys més tard els estudiants demostraven.

    Eleccions comunals a Finlàndia avui.

    ResponElimina
  2. Ha estat un bon malentès, ma chère, m'ha donat tema per escriure.

    I la cançó de Ray Charles l'he escoltat tota i t'he deixat dos comentaris.

    Amb la crisi actual no passarà molt temps abans de què els estudiants es tornin a manifestar, hi tornarà a haver un Maig per molt que ho negui el Tsarko I.

    ResponElimina
  3. Bona, la cançó de Moustaki que no coneixia. I sí, què vols que et digui: amb el panorama que tenim, a tots ens agafen moments de... passo de parlar de res!

    Salut.

    ResponElimina
  4. M'ha feito muito goyo lo tuyo analís y a tuya estratechia. Ye millor meter bella canta que no pas comentar l'actualidá, y menos encara si no tiens inspiración.
    Salut.

    ResponElimina
  5. Sóc feliç que m'hagi pogut fer per a l'ús en alguna cosa:-)

    ResponElimina
  6. entre obama, la crisi, l'escalfament global, la política o escoltar moustaki no hi ha color. bona tria la d'avui!

    ResponElimina
  7. ostres, controleu el temps que dediquem a llegir els vostres blogs? quines coses que feu, si clar, ja ho diuen ja, alló de "poca feina, mal feta i ben pagada"
    Ets molt escàs de veure darrerament, va tot bé?
    I que més dona si tens o no inspiració? segur que si però a mi també em pasa que, hi han tantes coses de les que parlaria i no bé, que diguem, que prefereixo no insistir, ja ho fan els diferents mitjans de comunicació i fins i tot a la feina i les amistats.
    Parlem de l'hivern que s'acosta?
    Del clima tant fantàstic que teniu al vostre petit País?
    De que podem ser feliços amb ben poquet?
    Va, parlem de tot això.

    ResponElimina
  8. Ja tens raó ja Ferran, pinten bastos i això no anima molt a escriure.

    Onset, és admirable la labor que esteu fent uns quants per defensar aquesta llengua aragonesa tan bonica i tant en perill. Des d'aquí la meva solidaritat.

    Merike sóc feliç de què siguis feliç

    I què et pensaves Òscar, aquí hi ha nivell :-)

    Menta, la feina de blogaire com molt bé saps és ben pagada pels comentaris que ens fan amablement.
    Vaig bé però tinc molta feina i no gaire temps de bloguejar, a més em costa trobar temes que m'interessin i no vull parlar d'alló que no coneixi una mica.
    És veritat tenim un clima fantàstic a Andorra. Parlant d'hivern han anunciat una baixada de 10º i neu a partir de demà.
    I sí, la felicitat està feta d'un conjunt de petites coses, petits moments.
    Quan Fa-ch'ang s'estava morint, un esquirol va cridar a la teulada. Fa-ch'ang va dir: "És justament això, res més que això"

    ResponElimina