Avui fa just un any que vaig escriure per primera vegada a aquest blog. En aquest any hi han hagut 46 escrits amb 175 comentaris que han resultat bastant ben repartits, només 5 escrits no n'han tingut cap.Per què vaig obrir un blog? Al principi va ser bastant per curiositat. Sempre m'han interessat els ordinadors, vaig començar a treballar amb PC el 1985 quan feia pocs anys els havia tret IBM i fins i tot durant un temps vaig treballar de programador i analista a l'època gloriosa del MS-DOS. Puc dir que en realitat vaig fer un blog per veure el funcionament de Blogger.
Immediatament vaig veure que no n'hi havia prou creant un blog, després havia d'omplir-lo. I per això el primer escrit deia:
"Ja tinc un blog. I ara què?"
"Això del blog és més entretingut del que em pensava. Crear-lo, donar-li format, triar entre una gran quantitat d'opcions. De moment li he donat les configuracions per defecte i poc a poc ja l'aniré retocant i millorant. I ara ve el més difícil que és omplir-lo. I de què puc parlar?. Crec que m'he ben embolicat."
És difícil omplir un blog. Tens llibertat completa d'escriure el que vulguis, però penso que ha de tenir un mínim d'interés i no estar massa mal escrit.
És molt gratificant quan et comencen a arribar comentaris. Amb el temps veus que solen venir de les mateixes persones, normalment també blogaires. Això crea un cercle del que jo anomeno amics virtuals, gent a la que no coneixes personalment però que poden ser molt enriquidors. I naturalment, també gràcies al blog coneixes gent real.
En resum, diria que un blog és un bon sistema per expressar-se i relacionar-se, sobretot per gent que com jo són més aviat poc sociables.
Coincideixo amb la teva reflexió sobre el món blocàire, i aprofito per enviar un "Per molts anys" a l'estimada terra andorrana!
ResponEliminaMoltes felicitats, Salvador. Des que el vaig conèixer jo sóc un dels assidus visitants del teu blog. Llarga vida!
ResponEliminaMutas felicidatz, a yo encara me falta dos mese pa fer l'anyo e en soi una miqueta aburrito, pero me'l preneré con més calma. Tiens pero que muta razón con ixo d'es amigos u companyers virtuals, yo n'he feto bel·laún...
ResponEliminaCaldrá fer una altra trobata de blocaires d'el Pirineu, asinas nos podremos conoixer en persona.
Salut, e que contine per muto tiempo.
Poc sociable? Vols dir? Jo no et conec però et segueixo allà on vas i sé com ets, hehe; potser el que vols dir és que no tens facilitat per a les relacions, que no és el mateix.
ResponEliminaPer molts anys de blocaire!
Gràcies a tots pels ànims.
ResponEliminaAra ja sé qui és el que m'anava seguint amagant-se darrera dels arbres, veritat Marc? ;-)
Felicitats!!! Per molts anys!!!
ResponEliminaÉs difícil omplir un blog. És molt gratificant quan et comencen a arribar comentaris des d'Andorra.
Últimament no n'hi ha hagut cap.
Te compren ara: ets llegint millors blogs!
El trobo fàcil d'escriure. Fins i tot prenc lliçons de parlar, a Skype.
He reservat un viatge nou a Catalunya. No tinc cap temps de malgastar, sóc massa vella.
Llegeixes tants blogs, només tinc 15 sobre la llista.
Que no tinc cap temps de llegir:-)
Tu no tens cap temps per a mi, també. Res després del 23 de novembre. Perquè estàs fent estadística, així pot jo!!! 301 postes excepte alguns són esbossos.
I ets aquell que m'ajudes molt molt bé. Sense tu no hauria estat el blog del dia el 4 desembre. Em fas provar més dur i més dur:-)
Gràcies per a tu, Salvador!
Gràcies Merike, ja saps que el teu blog és un dels meus preferits.
ResponEliminaI sempre estic content de poder-te ajudar.
Sí naturalment. Estimes per llegir llengua pobra. Però tinc un col·laborador de Catalunya avui dia... Bona nit!
ResponEliminadons a mi se m'ha escapat aquest aniversari, moltes felicitats i a per un any més.
ResponEliminajo també em considero poder "poc sociable" o com diu en Marc "amb poca facilitat per fer relacions", no sé.
fins aviat.