Diagrama d'un infart miocardíac (2), després de l'oclusió (1) d'una branca de l'artèria coronària esquerra (LCA)
Això és l'esquema del que passa durant un infart de miocardi, una artèria coronària s'obstrueix, deixa de subministrar sang al teixit muscular del cor i aquest teixit va morint.
Fa cinc anys vaig tenir una obstrucció d'una coronària, una anomenada angina de pit, però per sort el tractament va ser immediat i no van quedar pràcticament seqüeles al cor.
La conseqüència va ésser haver de prendre medicaments diàriament, un cop a l'any anar al cardiòleg a fer una prova d'esforç, i en general cuidar-me una mica.
Però com sol passar, la vigilància s'acaba relaxant, la prova d'esforç un any te la saltes, t'estàs una temporada sense prendre els medicaments i llavors ve la garrotada perquè això del cor no perdona.
El dissabte 21 vam anar amb uns companys de treball d'excursió a Sorteny. Pujant cap a l'estany de l'Estanyó vaig començar a notar dolor al pit, però com que no era molt fort vaig fer la imprudència de deixar-los pujar dient-los que no es preocupessin que jo descansaria i els esperaria a baix.
Total que de cop el dolor es va fer molt intens i vaig començar una bona angina de pit tot sol al mig del bosc. El dolor es feia insuportable i jo recordo com cridava al mig del bosc, això si dins d'un paisatge meravellós, molt bonic per morir-s'hi al mig de les grandalles.
Naturalment jo no tenia cap ganes de morir-me, l'estratègia que vaig seguir va ser quedar-me dret, si m'asseia encara em feia més mal el pit, i sobre tot evitar com fos perdre el coneixement, estic segur que si hagués caigut no m'hauria aixecat més.
Tot això va durar uns moments interminables fins que van baixar els meus companys i amb la seva ajuda vaig poder ingressar a l'hospital, vaig estar uns dies a la UCI, em van baixar un dia a un especialista per fer-me un cateterisme a Barcelona i ja fa quatre dies que sóc a casa.
He de reconèixer que he tingut una sort increïble, tinc molt poques seqüeles al cor i em trobo bastant bé, molt gràcies al tractament que em van fer a l'arribar a l'Hospital. Des d'aquí vull donar les gràcies a tot el personal de l'Hospital d'Andorra i també el Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona, entre uns i altres m'han salvat la vida.
Ara m'he de prendre set medicaments diaris i naturalment ara sí que em cuidaré molt més.
Un tema que m'ha fet pensar molt i encara no he acabat de pair del tot és el d'haver vist la mort tant de prop. Quan ho tingui una mica més clar compartiré amb vosaltres una mica aquests sentiments, és complicat de veritat.
Me'n alegro que ho hagis superat. Ànim! La meva esposa (73) el 28/04 va patir diversos simptomes lleugers i el 29, estant a l'ICO, de Barcelona, on no li detectaven res, al moment d'anar-se'n li va agafar el que va resultar ser una "angina vasoespàstica farmacològica" (havia començat un tractament de quimioteràpia amb pastilles, desprès d'un diagnòstic de carcinoma de colon transvers i d'una hemicolectomia). La van traslladar a la U.Coronàries de Bellvitge i en va sortir, molt be, el 3 de maig. Li han suprimit la quimio, per si un cas i seguim fent camí.
ResponEliminaCelebro molt que te n'hagis sortit. Ànims!
ResponEliminaSalvador, sóc molt feliç que no mories al mig dels grandalles!
ResponEliminaI encara pot escoltar The Eagles!! El meu pare moria al mig d'unes vacances a Madeira a l'edat de 51. Està enterrat a Funchal! Un coronari era molt més difícil de tractar el 1967. I en una illa petita..
Jo mateixa he tingut pressió arterial alta des de 1972 i sempre prenc les meves píndoles.
Nosaltres només han tingut una vida. Segueix les instruccions dels teus metges molt prudentment!! No volem perdre un amic! Recordes et d'ocupar-se de tu! Abraçades!
YouTube - TAKE IT EASY!!!!! - The Eagles
ResponEliminaMoltes gràcies a tots. Merike intentaré Take It As Easy As Possible.
ResponEliminaAllò és molt bo! Easy does it!
ResponEliminaCelebro molt que te n'hagis sortit, Salvador. Encara no eba leito o tuyo blog y no eba visto o que t'eba pasato. Me fa muito duelo pero de bez me foi prou contento que ya sigas bien, recuperato y plantes fuerte.
ResponEliminaUna abraçada. A plantar fuerte.
conec la sensació d'estar a punt de morir i no voler o no poder o ves a saber què....això fa pendre la vida de forma diferent, i és llavors quan persones com jo ensopeguem amb d'altres que ens porten a certes situacions.No tinc res, ni material ni físic, i altres coses que aqui no es poden explicar, massa gent! m'he espantat al llegir el teu comentari, i no et conec de rés...i si, els andorrans la sabeu prou llarga...però el vostre petit país es marevellós, ja ho saps.
ResponEliminaens escrivim quan estiguis millor? en el meu blog hi tinc el mail....
Doncs moltes felicitats perquè he tingut en el meu entorn immediat un parell de casos no tan ben reeixits. A partir d'ara a fer bondat!
ResponEliminaGràcies Fantassin. Aquest episodi ha fet que em conegui molt més a mi mateix tant en la manera de reaccionar durant la crisi com amb el meu estat actual. Em sento molt animat, amb ganes de viure i fer coses, diria rejovenit mentalment. La veritat és que he tingut una sort increible, he vist la mort de molt aprop però m'he n'he sortit i estic començant a veure les coses que de veritat tenen importancia i passant de xorrades. Un dia o altre hem de començar a madurar encara que no cal que sigui d'una forma tan bèstia.
ResponEliminaestàs ja millor?
ResponEliminaSí Maria Mercè, gràcies, em trobo bastant bé, com ja he dit he tingut molta sort.
ResponEliminaBona notícia, que ja estiguis millor. Segur que ja tens ben clar que, amb la medicació i la vida sana, a partir d'ara no val a badar! Cuida't.
ResponEliminaJolio, no'l hebe leyito dica hue. Ya perdonarás el retraso, pero debant de tot que sías bien, que te cudeyes e te prengas la vida con tranquilidat, que no'n tenemos so que una.
ResponEliminaUn abrazo e salut, e no ye el topico
P. S.: he a deixar el tabaco d'una vez, encara que a totz es reconoiximientos medicos me dicen que soi como un caixico, sé que bel día me pasará fautura.