dissabte, 7 d’agost del 2010

Independentistes

A mi, això d'anar fent plataformes independentistes una vegada i una altra em fa pensar en aquest gran èxit disco del 1997.




El problema és que més d'un es pren pel rei del mambo. I ja se sap que no hi pot haver més d'un gall al galliner.




I quan hi ha tant en joc i ni tan sols es pot estar segur de si guanyaràs ni un sol escó, tota aquesta baralla per la confecció de les llistes electorals em sembla absurda. Sembla que a alguns només els interessi la cadira i l'únic que fan és donar aquesta imatge.



I si continuen així acabaran d'aquesta manera.



En fi, deixeu-vos de punyetes, i si no voleu fer el ridícul poseu al capdamunt de les llistes a la gent més mediàtica, els 3 + 1 serien els més adequats. I pels demés llocs és igual, qui se'n recorda ara de qui era segon o tercer de la llista l'última vegada que va votar?

6 comentaris:

  1. Ets mooolt bo!

    ResponElimina
  2. L'encore une fois de Sash m'encantava/m'encanta! L'encore une fois de l'independentisme català em cansava/em cansa, com a tu; i com tu penses, coincideixo: és ridícul.

    Cop de mall a tots ells, i que vingui algú amb seny, cony! Continuem esperant...

    ResponElimina
  3. En el cas de Laporta, Carretero i companyia el que falla és la comunicació.

    Batusses n'hi ha a tots els partits i coalicions, però es mantenen (relativament) en privat.

    ResponElimina
  4. El rai de la Medusa és meravellós, m'agrada més el mambo italiano com jo no entenc la política.

    ResponElimina
  5. Si senyor!!! Clavada!

    ResponElimina
  6. A aixó se li en diu tenir "ull clínic". Molt bó!

    ResponElimina