Fa trenta anys La Trinca cantava:
"I per asserenar els ànims d'aquest poble tan tossut es firmà un tractat de pau que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine a l'hora de la veritat els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat."
Una vegada més es demostra que els humoristes sempre ho veuen molt més clar que els polítics, o potser és que menteixen menys.
I sempre amb vocació de servei públic, aquest blog suggereix una resposta a la sentència:
Cel roig del matí, cel roig del vespre
-
Mires la fotografia d’un horitzó que gairebé oculta el Sol mentre el cel
sembla cremar en un esclat de tonalitats vermelles i taronges. És un dels
millors ...
Fa 1 hora
Fantàstic post, Salvador. Malauradament fantàstic. Sort que tenim espais per esbravar-nos, i sort que cada dia som més.
ResponEliminaQue tinguis una bona setmana.
Ets molt bo tiu! no deixis de "bloggeixar"
ResponElimina