dilluns, 26 de juliol de 2010

Encara t'estimo

Han passat 48 anys des d'aquell 26 de juliol del 1962, quan amb els pares i el germà vam entrar a viure al pis del Pomme de Terre d'Encamp.

Deixàvem endarrere la foscor, la por, la ignorància, el ser insultat o agredit per parlar la teva pròpia llengua, i entràvem a un món lluminós, amb diaris que no feien vergonya de llegir, televisió de país civilitzat, gent que parlava com tu amb tota naturalitat.

Han passat molts anys, moltes penes i alegries, ara la crisi és molt forta i està fent molt de mal, però malgrat tot encara t'estimo Andorra.

5 comentaris:

  1. 48 anys, Salvador... deu n'hi do. Has pogut viure els canvis del nostre país, Catalunya, des de prou lluny per tenir-ne perspectiva però de prou a prop per no perdre-te'n detall. Em sembla que ets un afortunat, en aquest sentit.

    Salutacions cap a Andorra.

    ResponElimina
  2. Com deia el Butano, "de bien nacido es ser agradecido".

    ResponElimina
  3. Ha ha el Butanito, el dels "chupópteros". Fa uns dies el vaig sentir a RAC1. Sempre igual, si vols triomfar en un país de mediocres el millor és parlar malament de tot i de tothom.

    ResponElimina
  4. Poesia d'amor vers la teva terra...bones vacances amic salvador i una forta abraçada!

    ResponElimina
  5. I would like to exchange links with your site perplexand.blogspot.com
    Is this possible?

    ResponElimina