Una salvatjada menys

La Carmen va perdre el cap per un "toreador" ens diu Bizet amb aquesta música tan patxanguera i que tan agrada als francesos.




Els italians també hi van ficar cullerada.




Uns altres deuen pensar com Plató que l'home és un bípede sense plomes.

I l'Albert Pla com sempre a la seva bola.



I ara no em vingueu amb aquestes històries tan suades d'escorxadors, caçadors, pesca esportiva, etc. No cola. Mai una salvatjada no en pot justificar una altra.

Encara t'estimo

Han passat 48 anys des d'aquell 26 de juliol del 1962, quan amb els pares i el germà vam entrar a viure al pis del Pomme de Terre d'Encamp.

Deixàvem endarrere la foscor, la por, la ignorància, el ser insultat o agredit per parlar la teva pròpia llengua, i entràvem a un món lluminós, amb diaris que no feien vergonya de llegir, televisió de país civilitzat, gent que parlava com tu amb tota naturalitat.

Han passat molts anys, moltes penes i alegries, ara la crisi és molt forta i està fent molt de mal, però malgrat tot encara t'estimo Andorra.

Paradís perdut

Aviat tindrem l'IVA a Andorra, de mica en mica es van perdent els trets diferencials del país, és inevitable. El gran creixement de la població i el canvi del sistema de vida ja no permeten mantenir aquell paradís que teniem abans sense impostos ni burocràcia, per donar un exemple fa uns cinquanta anys hi havia un total de sis policies per a una població de menys de deu-mil habitants. És clar que tampoc no se'n necessitaven més quan era bastant normal veure cases amb la clau posada al pany de la porta.

Tot això de l'IVA i dels impostos en general ja fa temps que arrossega una gran polèmica, sobretot des de la campanya electoral de l'abril de l'any passat. Se n'han sentit de molt grosses i de tots colors, gairebé tothom hi ha dit la seva i ha estat una gran oportunitat per alguns dels nostres polítics i també no polítics de fer demagògia pels descosits.

I per començar a explicar com funcionarà tot això, res millor que aquest vídeo.

Com ser un no-nacionalista

Tots sabem que el nacionalisme és la suma de tots els mals, per exemple recentment hem vist gent que en lloc de celebrar les victòries de la Roja s'han dedicat a tocar la pera manifestant-se pels carrers de Barcelona, portant banderes no ortodoxes, cridant consignes subversives i escridassant uns pobres polítics que no en tenen cap culpa, haver-hi pensat abans de votar-los.

Com a tema de reflexió proposo el següent vídeo on es veu clarament com s'ha de fer per a ser un bon no-nacionalista.



PS Nostàlgia del temps de la mili? Ni gens ni mica, va ser una autèntica merda...

La millor resposta

Al meu últim escrit us suggeria una resposta a la sentència sobre l'Estatut de Catalunya.

Hi ha hagut una resposta, però molt millor i molt més contundent que la meva.





Encara no s'havia acabat i ja la premsa i ràdio del règim començava a posar aigua al vi però tan li fa, això ja no ho para ningú.

No serà perquè no us hagin avisat

Fa trenta anys La Trinca cantava:
"I per asserenar els ànims d'aquest poble tan tossut es firmà un tractat de pau que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine a l'hora de la veritat els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat."

Una vegada més es demostra que els humoristes sempre ho veuen molt més clar que els polítics, o potser és que menteixen menys.




I sempre amb vocació de servei públic, aquest blog suggereix una resposta a la sentència:

Declaració de Independència dels Estats Units d'Amèrica