dissabte, 6 de setembre del 2008

O tots moros o tots cristians

En Marc, de reflexions en català, em deia ahir:

"Salvador, que no escrius gaire, eh? He fet un article sobre el perplexos, o sigui, els catalans, es veu. He pensat en tu, que domines el tema. No trobes que la definició de 'perplex' no s'adiu amb l'ús que en fem?
perplex -aadj. Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Què és un 'perplex'?"

Això de què domino el tema és pel nom d'aquest blog, el vaig anomenar Perplex perquè acabava de llegir alguna cosa sobre la 'Guia per Perplexos' del mestre Maimònides i em va agradar la paraula.

En Marc es refereix a un estudi recent que diu que els catalans estan perplexos davant de la situació actual del país. Com he explicat alguna vegada, jo sóc andorrà nascut a Catalunya de família catalana, des de petit visc a Andorra encara que també he estudiat i viscut a Barcelona. Tot això per dir que el que passa a Catalunya m'interessa, és el meu país d'origen i hi tinc família.

Sobre el tema aquest de la perplexitat dels catalans han sortit infinits comentaris a l'anomenada Catosfera i no crec que jo pugui aportar-hi res de nou. No seré gens original si dic que un dels problemes dels catalans és la manca d'auto estima barrejada amb una mena de supèrbia que els porta a no aprendre dels errors del passat, a pensar que són els millors mentre els estan passant la ma per la cara. Tant de bo aquesta perplexitat els porti a reaccionar en sentit positiu. I igual a Andorra, que la situació tampoc és tan diferent.

Doncs bé, parlant d'Andorra, he trobat un tema que m'ha deixat perplex.

Resulta que fa uns mesos el govern d'Andorra va signar amb la Santa Seu un Concordat, recordo que hi va haver una mica d'enrenou per part del partits de l'oposició, encara que si recordem que un dels nostres caps d'estat o Coprínceps és el Bisbe de la Seu tampoc és tan estrany que procurem estar bé amb el Vaticà.

El Partit Socialdemòcrata d'Andorra va sol·licitar un dictamen al Tribunal Constitucional sobre el Concordat i la possible contradicció entre la Carta Magna (àlies Constitució) i un article de l’acord amb la Santa Seu referent a l’ensenyament de la religió.

Segons el Diari d'Andorra la lectura del Constitucional, malgrat acabar amb una desestimació explícita, deixa clar que cal oferir la religió catòlica en horari escolar “de forma obligatòria només a l’Escola andorrana”.

El PSDA s'ha mostrat plenament satisfet. “Vaig arribar preocupat i me’n vaig molt content.” “L’únic que puc dir és que l’aute no tan sols em satisfà, sinó que m’aclareix un dubte”. “El que fa el tribunal, exercint el seu paper d’intèrpret suprem de la Constitució, és dir que aquí no es pot posar en qüestió ni la llibertat de consciència ni la laïcitat de l’Estat”. Els socialdemòcrates van assegurar ahir que l’aute “és, doncs, un exemple de normalitat democràtica i constitucional”

O sigui, que el Tribunal Constitucional dicta un aute que discrimina entre els sistemes educatius d'Andorra, hem de recordar que n'hi han tres, el francès, l'espanyol i més tard s'hi va afegir l'andorrà. A l'Escola Andorrana serà obligatori oferir la religió catòlica en horari escolar i a les altres escoles no.

És molt conforme a la Constitució aquesta discriminació? Jo sempre he pensat que la llei és la mateixa per a tothom i que una institució estrangera s'ha d'adaptar a les lleis del país.

I també sempre he pensat, innocent de mi, que l'esquerra era igualitària. O és que potser el PSDA no és d'esquerra?

En fi, més hi penso i més perplex estic.

4 comentaris:

  1. Salvador, ho veus com domines el tema? Hehe.

    El tema de l'educació a Andorra és una mica tabú. Digues al ZP i al Sarko que a les seves escoles a Andorra la religiós serà obligatòria i adéu escoles espanyoles i franceses, que és el millor que li podria passar a Andorra si en el futur vol tenir un país cohesionat i no un grup de comunitats nacionals, i si vol que el català en sigui la llengua franca.

    De tota manera, la notícia en si em sembla un disbarat. Un més.


    Però

    ResponElimina
  2. Noi, és que encara estem amb el tema de religió obligatori a l'escola? Em pensava que era tema superat, aquest.
    Feia dies que no treia el caparró per aqui...

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó Marc, estem al país del joc dels disbarats.
    El què passa és que el ZP encara ens posaria la Educación para la Ciudadania. Tu ets molt jove, però jo vaig haver de passar per la Formación de Espíritu Nacional.

    Menta maca, quina alegria veure't per aquí.
    No volen fer la religió obligatòria sinó que les escoles donin classes de religió a qui les demani. Però només ho hauria de fer l'Escola Andorrana. Ni la francesa, ni l'espanyola ni les privades. O sigui que alguns es podrien passar les lleis, constitucions i concordats pel dallonses.

    ResponElimina
  4. Hem portat una obligatorietat escolar de religió al país de Finlàndia. La religió és luterana com en aquest país és una religió estatal. Algunes persones són ortodoxes i han d'estudiar el seu propi. Però si no pertany a l'església, no ha de prendre aquesta educació però se li ensenya ètica.

    Com se m'ensenyava religió primer i biologia més tard trobo durament que només no pugui creure, no importa quant provo. La religió sembla tan pueril. Com si se suposés que habités fa 2000 anys però no doni cap sensació de seguretat al món modern.

    Així estic tan desconcertat:-)
    Perplex Mind

    I perquè la política és alguna cosa no entenc tampoc...

    ResponElimina