dissabte, 7 de gener de 2012

Sóc un indesitjable

Sort que porto molts anys vivint a Andorra perquè si hi volgués anar ara probablement em catalogarien d'indesitjable.

Fa 2 dies apareixia aquesta notícia al Diari. Ens feia saber que: el Govern va donar a conèixer ahir la proposta del nou model de residències passives, inclosa al projecte de la llei d’immigració, que té per objectiu atreure inversió estrangera “bona i sana” i “seguir controlant que vingui a Andorra el menor volum possible de persones no desitjables”.

Fins aquí poca cosa a dir. Queda per aclarir què entenem per inversió "bona i sana", però cap problema que nosaltres som molt eixerits, segur que ho tenim tan clar que fins i tot ho podríem explicar, als grecs per exemple.

La notícia continua enumerant els tres tipus diferents que hi haurà de residències passives, a partir d'ara anomenades residències sense activitat lucrativa.

La primera serà similar a l'existent fins ara. Va destinada a jubilats que al acabar la seva vida professional vinguin a viure a Andorra. La diferència és que: mentre que fins ara es demanava un dipòsit de 30.000 euros a l’INAF més 7.000 euros per cada persona a càrrec, ara s’exigiran inversions en actius, ja siguin mobles o immobles, a Andorra per un import mínim de 400.000 (dels quals 30.000 euros es mantindran igualment al dipòsit de l’INAF).

Fa anys havíem conegut i tingut de veïns un simpàtic matrimoni de jubilats anglesos. Cada mes els arribava la paga de Gran Bretanya i gaudien, entre moltes altres coses que ens proporciona aquest meravellós país, del bon clima i del bon preu del whisky i la cervesa.
Dubto molt que gaires jubilats es gastin 400.000 euros en bens mobiliaris o immobiliaris, és a dir bàsicament una vivenda, i que per si no n'hi hagués prou encara dipositin 30.000 més en garantia a un compte. Ja sé que tenim més de vuit mil pisos buits però no crec que aquesta sigui la millor manera d'omplir-los. Si jo estigués jubilat i em sobressin els diners l'última cosa que se m'acudiria seria gastar-los en bens mobiliaris o immobiliaris, molt abans pensaria en viatjar i passar-m'ho bé.

El projecte també crea la figura del professional amb projecció internacional, que es correspondria amb individus que fan “una feina personal” que poden dur a terme des de qualsevol punt del planeta però que per raons de qualitat de vida han escollit el Principat. Se’ls permetrà que desenvolupin el 85% de la seva feina a l’exterior i, per tant, no tindran incidència en el mercat laboral andorrà. Feina personal que es pot fer des de qualsevol punt del planeta? Dissenyadors de webs amb el portàtil a coll potser? En fi, ja ho veurem.

I per últim: també apareix la possibilitat del resident per raons d’interès científic, cultural o esportiu, com el “d’escriptors, novel·listes, poetes o científics, persones que vulguin treballar cap al món amb la seva residència aquí”.
Però això ja ho tenim, no? O què se n'ha fet de tots aquells esportistes, músics, artistes i altres celebritats que tenien residència aquí ja fa molts anys?

I naturalment aquests dos últims casos també hauran de dipositar els 30.000 euros.

I indesitjable qui no pugui fer-ho.

Espero que tot això resulti, però molt em temo que una vegada més el nostre il·lustre govern està somiant truites en un altre projecte com els que durant els últims vint anys han intentat amagar o disfressar la realitat.

Com sempre res de nou sota la capa del sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada