Si llegiu això el món encara no s'ha acabat. O potser sí i Steve Jobs ja ha muntat un "blogger" a l'altre barri

Onze de novembre de 2011, 11-11-11 és una data molt temptadora per a la colla d'il·luminats que sempre estan pronosticant desgràcies, sobretot la fi del món. I si fos a les 11:11:11, hora d'Andorra, la cosa sortiria rodona. La llàstima per a totes aquestes aus de mal averany és que per una vegada que l'encertarien no en podrien presumir amb ningú.

La fi del món ens permetria perdre de vista aquests i una altra mena de profetes de desgràcies molt més pesats com són tota aquesta colla de periodistes i de no periodistes que escriuen i parlen sobre la crisi econòmica a tota mena de mitjans de comunicació, diaris, Facebook, blogs, ràdios i televisions. Solen ser més depriments, a part de més avorrits, que els de la fi del món. I no n'esperis gairebé mai cap solució una mica decent, generalment surten amb tòpics i llocs comuns dignes dels catecismes més tronats del perfecte socialista o del perfecte neo-liberal.

Malgrat tot penso que no se'ls pot criticar massa veient com els mateixos economistes, que en teoria haurien d'aportar les solucions, estan dividits en una multitud de dogmes, sectes i capelletes. Possiblement l'economia sigui una ciència molt difícil o potser més senzillament com deia Joan Fuster no és una ciència exacta sinó una ciència social, Fuster en deia pseudo-ciència.

A part de la crisi econòmica i els seus comentaristes, una altra calamitat que la fi del món ens estalviaria són les properes campanyes electorals. Primer les generals espanyoles del dia 20, de totes maneres no crec que tinguin massa interès perquè sembla que tot ja està dat i beneit. És més improbable que la majoria actual repeteixi que no que ens caigui un meteorit al damunt.

Unes altres eleccions properes són les comunals d'Andorra el 4 de desembre. En aquest cas DA, el partit que el passat abril va arrasar a les legislatives, 22 a 6, intentarà repetir la jugada i quedar-se amb els 7 comuns, aquesta vegada també a costelles del PS.

No crec que ho tinguin tan fàcil. DA es va crear com una plataforma molt heterogènia destinada principalment a fer fora els socialistes del govern, tots contra el PS. Ara que han de governar han començat a sortir les limitacions i contradiccions i molts s'estan adonant que no tots els mals ni molt menys eren culpa dels socialistes. Un exemple de les fortes contradiccions que arrossega DA després de voler-s'ho menjar tot és a La Massana on han estat incapaços de fer una candidatura única i s'hi presenten tres llistes.

Una altra parròquia on hi ha "marro" és la de la capital. El govern del Comú va ser elegit fa quatre anys sota les sigles del PS. Després de l'espectacular derrota electoral de l'abril passat, les tensions dins del PS eren molt fortes i alguns militants van abandonar el partit, entre ells la Cònsol Major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer. Amb un grup de simpatitzants han creat Cd'i - Coalició d'independents per Andorra la Vella, una plataforma que li ha permès encapçalar una llista i presentar-se a la reelecció.

Es tracta d'una candidatura més "tècnica" que "política". La seva principal vocació és continuar amb la feina, que creuen que ha estat bona, feta fins ara. Diàleg, combinació d'experiència i joventut, paritat de gènere, són algunes de les seves característiques. En fi, a mi m'agrada i espero que a molta més gent també. I sembla que també agrada als partits de la competència perquè l'únic que estan fent fins ara és copiar punts i idees del programa de Cd'i.