dijous, 19 de març de 2009

Sobre rates de claveguera i altres herbes

A primera plana del Diari d'Andorra d'ahir va sortir aquest escrit. S'hi acusa al cap de la llista de la Unió Nacional de Progrés de maltractador.

La noticia està redactada a base d'arguments tan documentats i convincents com presumptament, diverses fonts, fonts consultades, etc.

Això m'inspira les següents reflexions:

1. A tots els països una mica decents, inclosos els coprincipats bananers, existeix una cosa anomenada presumpció de innocència, no es pot linxar a la gent impunement.

2. Existeix una llei de protecció de dades. No es poden publicar fets tan greus sobre ningú si no hi ha cap decisió judicial. O sigui aquests senyors no han respectat la llei, senzillament són uns delinqüents. No esperem que ens diguin qui són les seves fonts, ja sabem que les rates no es distingeixen per la seva valentia.

3. És molt preocupant l'existència d'aquestes filtracions a organismes oficials, probablement policia o justícia. Quina confiança podem tenir en les institucions del nostre país? Pensen prendre alguna mesura els responsables d'aquests organismes per evitar que això es repeteixi?

4. Tots sabem que aquest diari és un òrgan de publicitat d'un determinat partit. Si guanyen les eleccions pensen implantar aquests mètodes?

5. Aquesta notícia a qui més mal fa és a la dona i sobretot al fill. No se us ha acudit, miserables, que algun dia al pobre nen algú li dirà: "El teu pare és un maltractador". Tots sabem que el món és ple d'ànimes caritatives.

Avui han continuat amb la noticia i a més han publicat un acudit digne del filldeputisme més fastigós.

En resum, aquesta gentussa, inclòs el o els mindundis que obeint ordres han fet l'escrit i l'han signat 'Redacció', a part d'intentar perjudicar-nos electoralment ens ha insultat greument a una colla de gent que amb més o menys encert, però amb molta il·lusió, estem dedicant temps i esforç per intentar fer del nostre país un raconet una mica més habitable.

Però no se'n sortiran.

11 comentaris:

  1. Només conec superficialment la política andorrana, i gens les lluites de poder al país i el suport dels mitjans a uns o altres, però llegida des de fora la notícia sembla una més de les que publiquen els nostres diaris (andorrans, catalans o d'on siguin) sobre qüestions que pertanyen a l'àmbit policial. Com arriben aquestes informacions a la premsa? Només sé que no hi haurien d'arribar, però el periodisme dels nostres díes treu notícies d'on (encara) no n'hi ha.

    Pel que fa a l'acudit, claríssimament, el trobo estúpid. Estúpid i impropi d'un mitjà que deu voler considerar-se seriós, suposo.

    ResponElimina
  2. Ostres, com s'hi ha 'lluït' l'Ermengol. És molt fort.

    ResponElimina
  3. això del tomas pascual contra la seva dona no s'ho creu ningú

    ResponElimina
  4. No sabia que a Andorra eren tan mentiders com a Catalunya i a la resta d'Ibèria.

    ResponElimina
  5. Penso que això de la mentida és un mal universal. Aquí es tracta de joc brut polític amb mètodes dignes del "tomate"

    ResponElimina
  6. Magnífic, veig que Andorra l'ensorrament polític i personal és un mètode igualment utilitzat. Vergonya que amb mètodes plenament il.legals es dediquin a enfonsar algú. El dany comès no es pot reparar si després resulta que no ha fet res dolent....saludus mestre!!!!

    ResponElimina
  7. "Sobre rates de claveguera i altres herbes"

    Encara que el teu post ja és "vell" crec que el llegiràs.

    El Tomy és un tio com cal. Tot el "muntatge", pués és això un muntatge.

    El de la seva dona que ja feia la "tonteta" amb un poli investigat per assumptes interns i que a més convivint encara amb el Tomy va demanar ajuda per el lloguer de pis i l´hi van atorgar.Etc.

    I el del paellero per carregar-se al teu company de partit.

    Del diaret, jo ja no el compro ni el llegeixo. Son fastigosos.
    Quant interessa posen nom i cognoms però quant es tracte d´algú conegut o AMB DINERS, rés de rés. Com per exemple Bancs o advocats que, o jutjats, o comdemnats, o citats per premsa de fora del país.

    Salut

    ResponElimina
  8. Al tornar a llegir això al cap d'uns mesos, ho trobo bastant agressiu i fins i tot amb alguns insults, cosa que no sol ser el meu estil.

    No retiro res del que vaig escriure, ells tampoc no s'han disculpat, sobretot de l'acudit que ens venia a dir maltractadors a tots els de la UNP i que és el que de veritat ens va indignar a mi i als companys.

    Aquest tema del Tomàs ens va perjudicar molt electoralment, però ens queda el consol de dir que va perjudicar molt més als que el van promoure, després d'una campanya milionària on s'ho havien de menjar tot s'han quedat amb tres miserables escons al Consell i sense cap possibilitat d'influir en res, un zero a l'esquerra.

    Espero que tot aquest tema es resolgui aviat. No hem d'oblidar que el principal perjudicat de tot això no és ni el Tomàs ni la seva dona sinó un nen de tres anys que no en té cap culpa.
    També espero que si tot és un muntatge aviat surti la veritat i a més d'un li caigui la cara de vergonya, si li'n queda alguna, és clar.

    ResponElimina
  9. Salvador, no entenc si critiques el post del 23/10/09 16:46.

    "Al tornar a llegir això al cap d'uns mesos, ho trobo bastant agressiu i fins i tot amb alguns insults, cosa que no sol ser el meu estil."

    Pots explicar lo que trobes agresiu?

    ResponElimina
  10. No critico res. Només dic que al tornar-lo a llegir he trobat bastant agressiu aquest meu post del 19 de març, hi parlo de rates de claveguera, delinqüents, miserables.

    No te'n sembla prou d'agressiu?

    ResponElimina
  11. El teu post no és agresssiu.

    El títol encara és "light" i s´el mereixen.

    Lo agressiu, denigrant i fastigós és la publicació per part del diari de l´informació.

    És una vergonya que per omplir paper facin mal a la gent. En aquest cas al Tomy i a l´Unp.

    Salut

    ResponElimina