dilluns, 23 de febrer de 2009

El Tema

Alguna vegada passa que tens ganes d'escriure però no saps ben bé de què. El resultat és per exemple que, com fa dos dies, us faci un escrit sobre Califòrnia, igual el podia haver fet sobre el Balutxistan, més que res va ser la manera d'encolomar algun vídeo que m'agrada.

Temes per parlar no en falten, en realitat a Andorra tenim El Tema, les amenaces de Sarkozy pel fet de ser paradís fiscal, la conseqüent renúncia de l'actual Cap de Govern a presentar-se a les properes eleccions, la recerca desesperada per part del seu partit d'un candidat acceptable per a tothom, la gairebé segura victòria del socialdemòcrates després d'una pila d'anys (ja he perdut el compte) a l'oposició sense moure un dit.

És evident que la irresponsabilitat del govern ens ha portat fins aquí, han posat els interessos de l'oligarquia al davant dels interessos del país, han volgut estirar la corda fins a més no poder i al final es compleix la dita castellana de què "la cobdícia trenca el sac".

Ningú sap quines seran les conseqüències a mitjà i llarg termini de tot això, però ara tenim una oportunitat única d'orientar l'evolució futura del nostre país.

No dependre tant del turisme, no dependre tant del totxo, no dependre tant dels bancs ni de l'especulació. Andorra hauria d'estar a l'avançada de les societats del coneixement, promoure allò tan de moda de la I+D+i.
Per començar d'avantatges no en faltarien: impostos baixos, situació estratègica entre dos grans estats europeus, condicions de vida molt agradables amb molt bon clima i paisatge, molta gent jove amb ganes de fer coses. Ens hauríem de moure per atreure investigadors, científics, empreses capdavanteres en la investigació.

I si algú pensa que això ens costaria molts diners li contestaré que més ens en costa pagar tota una pila d'assessors que la majoria de vegades ens venen a descobrir la sopa d'all o mantenir ambaixades que no tenen cap raó de ser per un país petit com el nostre.

I per seguir el costum un vídeo, aquest cop una mica descarat, malgrat tot no és res al costat del que es pot veure a la televisió en horari infantil.

3 comentaris:

  1. Que així sigui, Salvador. Esperem que Andorra reaccioni positivament i aprofiti les oportunitats que esmentes.

    ResponElimina
  2. Es nota que no t'agrada el país en el que vius, oi? Si, tens tota la raó, jo conec Andorra de fa molts anys i quina llàstima com heu deixat que us la facin malbé.
    En referencia al video, no l'habia vist però quina dona més maca, no com les que solen agradar avui en dia que no tenen ni "pit ni cuixa", ;-) M'ha fet gràcia el final, pets!!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt el país on visc i per això em molesta tant veure com una oligarquia sense escrúpols l'utilitza per als seus interessos particulars.

    La dona meravellosa del vídeo és l'actriu Anita Morris. Quan el van rodar el 1984 feia quatre anys que li havien diagnosticat un càncer d'ovaris, va morir el 1994 a pocs dies de fer els 51 anys.

    ResponElimina