Fuma i menja molt, que costaràs menys diners a l'Estat

Un article publicat a internet a la revista PLoS Medicine, basat en estudis fets a Holanda i titulat Lifetime Medical Costs of Obesity: Prevention No Cure for Increasing Health Expenditure explica que la persona que no fuma i no és obesa surt més cara en despesa sanitària que la fumadora o la obesa.

Diu l'article:
"Fent una simulació, es van estimar les despeses sanitàries a partir dels 20 anys al llarg de la vida de persones obeses.
Per poder estudiar l'impacte de l'obesitat, es va fer una comparació amb fumadors i amb persones 'sanes' (no fumadors amb índex de massa corporal entre 18,5 i 25). Els paràmetres per la simulació es van treure de dades de Holanda.
Va resultar que fins a l'edat de 56 anys, les despeses sanitàries anuals més altes corresponen als obesos. A edats més elevades als fumadors. Però degut a la diferència d'esperança de vida, la despesa sanitària total més alta correspon a la gent 'sana' i la més baixa als fumadors, quedant els obesos en una posició intermitja."

L'article conclou:
"Malgrat que una prevenció efectiva de l'obesitat disminueix els costos de les malaties que hi són associades, aquesta disminució de costos queda anul·lada amb escreix pels costos originats per malaties no relacionades amb l'obesitat durant els anys de vida guanyats."

I jo quines conclusions en trec?
La primera és que mai hem d'oblidar que fins i tot les coses que semblen més 'evidents' no tenen perquè ser certes, sempre s'ha de mirar més enllà. En aquest cas, una vida sana implica menys despeses sanitàries anuals, però al allargar els anys de vida les despeses totals augmenten, qui ho hauria dit?
La segona és preguntar què hem de fer. Hem d'estimular el consum de menjar escombraria i greixos i el consum de tabac?. O la salut està per sobre de criteris purament econòmics?. Penso que la resposta és evident. Però atenció que abans hem quedat en què les coses evidents, etc.

Un bon tema per quedar Perplex.