Una victòria molt treballada

Diumenge 4 de desembre al voltant de mitjanit.

Després d'un recompte de vots d'infart, Rosa Ferrer podia per fi celebrar la victòria. La seva Coalició d'independents per Andorra la Vella (Cd'i) havia guanyat les eleccions comunals a la capital amb un petit marge de 82 vots sobre Demòcrates per Andorra (DA), "l'onada taronja", el partit que havia arrasat a les eleccions generals de l'abril, i que també ha arrasat en aquestes comunals a la resta del país guanyant 6 dels 7 comuns. En tercer lloc quedava un partit Socialdemòcrata que malgrat els seus esforços de renovació ha continuat la davallada, fins al punt que ha perdut els dos comuns que governava i només ha pogut entrar com a oposició a quatre.

Rosa Ferrer havia encapçalat la llista anomenada l'Alternativa, bàsicament PS, a les eleccions del desembre de 2007 obtenint una victòria còmoda amb un 54% dels vots. Passats tres anys de gestió que es pot considerar positiva i més si es té en compte la greu crisi econòmica i social que patim, hi va haver la dissolució prematura del Consell i les eleccions generals del 3 d'abril. El resultat va ser la irrupció de la nova formació DA dirigida pel carismàtic Toni Martí i una severa derrota dels socialistes que van passar de 14 a 6 consellers.

Naturalment aquesta derrota va passar factura al PS, creant una crisi interna que va provocar la marxa d'alguns membres del partit, entre ells Rosa Ferrer. El resultat va ser un Consell de Comú amb la majoria dividida entre els que van marxar i els que es van quedar al PS, fet que va crear més d'una situació tensa.

La legislació andorrana permet exercir de Cònsol dos períodes seguits de quatre anys cada un. Rosa Ferrer estava al seu primer consolat i aspirava al segon per poder completar la tasca que ella considera necessària al Comú. Pensa que en la situació actual no es pot perdre gens de temps, cosa que passaria si entrés un nou equip de govern amb la corresponent i inevitable transició.

No podia tornar-se a presentar amb el PS ni tampoc li entusiasmava DA, partit de centre liberal que no s'avé gaire amb les seves conviccions socialdemòcrates. La decisió va ser crear la seva pròpia formació a mida per a les properes eleccions i també de cara a un futur més llunyà.

Una quinzena escassa de persones vam començar a finals de juliol a reunir-nos, primer a un racó d'una cafeteria, després a l'altell d'un restaurant i finalment al local del grup. Allà es comentava, es discutia i s'aprenia. Les lleis de finances comunals, les de competències, el pla del Madriu. Trobar un nom pel grup, un logo, fer un programa electoral, etc. Es va fer una gran labor i es va aconseguir una candidatura molt equilibrada amb persones molt vàlides. I per acabar hi ha hagut la campanya electoral esgotadora. Per motius laborals no hi he pogut participar molt però alguns companys han caminat molts quilòmetres fent el "porta a porta". Han descobert que a Andorra la Vella queden molts edificis sense ascensor.

L'esforç ha valgut la pena. El 28 de desembre hi haurà la presa de possessió del càrrec i després quatre anys per intentar gestionar de la millor manera possible, cosa gens fàcil per la manca de recursos actual. Però la Rosa, que a més de socialdemòcrata és molt pragmàtica i dialogant, ja ha demostrat que junt amb el seu equip ho pot fer.

Esperem que d'aquí a quatre anys ho pugui tornar a celebrar amb xampany. Si de cas ja voltaré per allà per fer-li la foto.

Ha començat la campanya electoral

En realitat va començar dissabte al migdia.

I bona senyal, la competència només sap parlar de punts del nostre programa, participació ciutadana, consellers de barri, àrea de promoció econòmica.

Som-hi!

Si llegiu això el món encara no s'ha acabat. O potser sí i Steve Jobs ja ha muntat un "blogger" a l'altre barri

Onze de novembre de 2011, 11-11-11 és una data molt temptadora per a la colla d'il·luminats que sempre estan pronosticant desgràcies, sobretot la fi del món. I si fos a les 11:11:11, hora d'Andorra, la cosa sortiria rodona. La llàstima per a totes aquestes aus de mal averany és que per una vegada que l'encertarien no en podrien presumir amb ningú.

La fi del món ens permetria perdre de vista aquests i una altra mena de profetes de desgràcies molt més pesats com són tota aquesta colla de periodistes i de no periodistes que escriuen i parlen sobre la crisi econòmica a tota mena de mitjans de comunicació, diaris, Facebook, blogs, ràdios i televisions. Solen ser més depriments, a part de més avorrits, que els de la fi del món. I no n'esperis gairebé mai cap solució una mica decent, generalment surten amb tòpics i llocs comuns dignes dels catecismes més tronats del perfecte socialista o del perfecte neo-liberal.

Malgrat tot penso que no se'ls pot criticar massa veient com els mateixos economistes, que en teoria haurien d'aportar les solucions, estan dividits en una multitud de dogmes, sectes i capelletes. Possiblement l'economia sigui una ciència molt difícil o potser més senzillament com deia Joan Fuster no és una ciència exacta sinó una ciència social, Fuster en deia pseudo-ciència.

A part de la crisi econòmica i els seus comentaristes, una altra calamitat que la fi del món ens estalviaria són les properes campanyes electorals. Primer les generals espanyoles del dia 20, de totes maneres no crec que tinguin massa interès perquè sembla que tot ja està dat i beneit. És més improbable que la majoria actual repeteixi que no que ens caigui un meteorit al damunt.

Unes altres eleccions properes són les comunals d'Andorra el 4 de desembre. En aquest cas DA, el partit que el passat abril va arrasar a les legislatives, 22 a 6, intentarà repetir la jugada i quedar-se amb els 7 comuns, aquesta vegada també a costelles del PS.

No crec que ho tinguin tan fàcil. DA es va crear com una plataforma molt heterogènia destinada principalment a fer fora els socialistes del govern, tots contra el PS. Ara que han de governar han començat a sortir les limitacions i contradiccions i molts s'estan adonant que no tots els mals ni molt menys eren culpa dels socialistes. Un exemple de les fortes contradiccions que arrossega DA després de voler-s'ho menjar tot és a La Massana on han estat incapaços de fer una candidatura única i s'hi presenten tres llistes.

Una altra parròquia on hi ha "marro" és la de la capital. El govern del Comú va ser elegit fa quatre anys sota les sigles del PS. Després de l'espectacular derrota electoral de l'abril passat, les tensions dins del PS eren molt fortes i alguns militants van abandonar el partit, entre ells la Cònsol Major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer. Amb un grup de simpatitzants han creat Cd'i - Coalició d'independents per Andorra la Vella, una plataforma que li ha permès encapçalar una llista i presentar-se a la reelecció.

Es tracta d'una candidatura més "tècnica" que "política". La seva principal vocació és continuar amb la feina, que creuen que ha estat bona, feta fins ara. Diàleg, combinació d'experiència i joventut, paritat de gènere, són algunes de les seves característiques. En fi, a mi m'agrada i espero que a molta més gent també. I sembla que també agrada als partits de la competència perquè l'únic que estan fent fins ara és copiar punts i idees del programa de Cd'i.