Fem una doble parella o fem un trio?

Quatre dels set grups parlamentaris del Parlament català s'han posat d'acord en la data, pregunta i procediment d'una consulta a la població que ha de servir per decidir el futur del país.

És obvi que la consulta prevista pel dia 9 de novembre de l'any vinent té una gran transcendència i unes conseqüències difícils de calibrar tan si es fa com si finalment obligat per les circumstàncies no es possible fer-la. Fins llavors tindrem milers d'anàlisis d'opinadors, politicòlegs i experts diversos que ens mantindran ben distrets.
El que aquí m'interessa és la presentació ben poc habitual de la consulta, dues preguntes enllaçades, i analitzar diversos escenaris que es poden presentar i les estratègies òptimes que haurien d'adoptar uns i altres a l'hora de contestar.

Les dues preguntes, o els dos apartats de la pregunta com ho ha definit el president Artur Mas són:

1. Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
2. En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
Cada pregunta amb dues respostes possibles: SI / NO

Només es pot contestar la segona pregunta si s'ha dit SI a la primera, per tant malgrat que normalment dues preguntes amb dues respostes cada una donen quatre possibilitats: SI-SI, SI-NO, NO-SI, NO-NO, aquí en queden només tres: SI-SI, SI-NO, NO primera pregunta.
Per tant, ens trobem amb un sistema equivalent a l'anomenat referèndum multi resposta, amb tres respostes en aquest cas.
Sobre referèndums multi resposta hi ha poca experiència, no se n'ha fet molts. Com a curiositat diré que a Andorra en vam fer un el 1982 per decidir el sistema electoral donant les tres opcions: majoritari, proporcional, mixt. Va tenir majoria no absoluta l'opció mixt, però la participació va ser molt baixa, inferior al 50%.
El problema principal d'aquest tipus de consulta és com establir el guanyador. Si una opció obté majoria absoluta no hi ha cap problema però amb tres contrincants en lluita es pot fer difícil.
Les dues solucions més adoptades són: atribuir la victòria a l'opció més votada encara que només tingui majoria simple, he trobat exemples a Suècia i a Croàcia o bé fer una segona votació amb els dos resultats més votats a la primera.

Per la consulta catalana es poden trobar opinions molt diverses, com per exemple la d'una dirigent d'ERC que ha dit que amb un 51% de SI a la primera pregunta i un 51% a la segona n'hi hauria prou per a que guanyés la independència. Això donaria la victòria al vot del 26% dels votants de la primera pregunta, la pregunta és què n'opinaria el 74% restant.
Altres demanen una majoria absoluta, el 51% a la segona pregunta per poder donar per guanyadora una de les opcions.
Veiem un exemple pràctic. Suposem que els resultats siguin: pregunta 1: SI 80% - NO 20% - pregunta 2: SI 60% - NO 40%. El resultat global serà: SI-SI 48% - SI-NO 32% - NO 20%. Cap de les tres opcions no té majoria absoluta, què fer? Ha guanyat clarament el SI de la primera pregunta però això no serveix de res, demanar que Catalunya esdevingui un Estat però sense precisar si es vol independent o no independent no té cap sentit, s'ha de triar o l'un o l'altre, en aquest cas les mitges tintes no existeixen.

Un altre aspecte important és quina estratègia hauria d'adoptar el votant de cada opció. Els que volen Estat, sigui o no sigui independent, necessiten arribar a la segona pregunta per votar la seva opció, per tant votaran SI-SI o SI-NO respectivament.

Més interessant és el cas dels que no volen un Estat català i encara menys independència, sembla obvi que la seva opció és votar NO a la primera però mirem-ho més en detall.
Es pot veure fàcilment que l'èxit de qualsevol de les dues opcions de la segona pregunta depèn de dues condicions:
1. El percentatge ha de ser superior a la divisió entre NO i SI de la primera pregunta multiplicat per 100: % (2ª pregunta) > 100 x NO/SI (1ª pregunta)
2. Evidentment el percentatge ha de ser superior al 50%: % (2ª pregunta) > 50
Això ens porta a que si el NO a la primera pregunta és superior al 50% serà guanyador en tots els casos i si és inferior al 33,3% serà perdedor en tots els casos. Un 35% de NO guanyaria si cap de les respostes a la 2ª pregunta tingués un percentatge superior a 100 x 35/65 = 53,85%. Un 40% de NO guanyaria si cap d'aquestes respostes superés el percentatge de 66,6%.
Per això si les enquestes donen unes perspectives baixes al NO, votar NO seria una estratègia perdedora, el millor seria votar SI a la primera pregunta i intentar aturar la independència votant NO a la segona.

Quina diferència hi ha entre aquesta consulta i la que demanaven els independentistes amb una sola pregunta? En el cas d'una sola pregunta els que ara votaran SI-NO no disposarien d'aquesta opció i per tant el vot es repartiria entre "independència SI", "independència NO" i abstenció o blanc. Per tant la doble pregunta es pot considerar un obsequi fet als contraris a la independència ja que vots que haurien anat a la independència ara aniran al SI-NO. No sé si hi havia cap altra opció i tampoc no sé, o potser sí que ho sé, per què he recordat una frase de Joan Carretero: "que no us entabanin".