Enquesta: Els americans prefereixen resoldre els problemes energètics a curar el càncer

Aquest és el títol d'un article de Rebekah Kebede publicat a Reuters UK.

Una enquesta feta a unes 700 persones als USA indica que els americans s'estimarien més invertir diners en tecnologia per resoldre els problemes energètics que per curar el càncer o altres malalties.

Un 37% dels que van respondre donarien la màxima prioritat a invertir en augmentar l'eficiència energètica i en desenvolupar combustibles alternatius. Un 30% consideren més prioritari invertir diners en avanços importants en medicina.

L'article explica que la proporció entre els homes és de 43% per l'energia contra 26% per la medicina. En el cas de les dones guanya la medicina 33% contra 30% l'energia. Més endarrere queden altres conceptes com el medi ambient, la defensa, etc.

L'explicació proposada és que aquests resultats es deuen a una combinació de factors com són un preu elevat de la gasolina, l'efecte hivernacle, l'escalfament global i la necessitat de reduir les emissions contaminants.

Mentrestant el preu de la gasolina va pujant i ha arribat a un record de $3,29 per galó, aproximadament 0,55 € per litre.

Per cert, aquí la paguem casi el doble no? No érem tan llestos els europeus?

Un altre tema per quedar perplex.

Demostració definitiva de l'escalfament global

Aquesta imatge l'he treta d'un blog molt interessant de divulgació científica anomenat: ADSADN Així de Simple, Així de Natural

Pels amics aragonesos, i pels altres també

He rebut el següent anunci al Facebook:

XVenas Chornadas sobre as luengas d'Aragón
Posted by Jorge Romance to L'aragonés ofizial April 13 5:10am

L’Asoziazión Cultural Nogará-Religada organiza as XVenas Chornadas sobre as luengas d’Aragón con un programa prou majizo. Se trata d’una oportunidat asabelo d’intresán ta debatir, charrar y chuntar-se con chen que luita per l’aragonés y per o catalán d’Aragón (ista zaguera, chen prou castigada en istes tiempos).

Tos animo a que tos i pasez. Todas as charradetas y autibidaz son arrienda intresans. Encara que si cal que’n acobaltemos beluna, sin duda ísta ye a charradeta de Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista de reconoixiu prestichio internazional que s’ha caracterizau per esfender siempre a las luengas chicotas debán d’as enrestidas d’o nazionalismo lingüistico d’as grans fablas.

En iste enlaz i trobarez una entrebista bien maja que le feban en El Mundo.

Norabuena a Nogará per istas XV Chornadas, asperamos que tornen a estar un esito. Pasa-zos-ie!

Programa XV Chornadas sobre as luengas d’Aragón Lunes

14 d’abril Zentro Joaquín Roncal (carrera San Braulio, 5). 19 oras.
"Prochectos economicos y luengas minoritarias".
Con Prames, Chelats Sarrate (Alcampell), Idearte (onso Nabar).

Chuebes 17 d’abril Zentro Joaquín Roncal (carrera San Braulio, 5). 19 oras.
"As luengas minoritarias y o turismo. O caso de l’Aragonés"
Con Gemma Fondevila (Echo) y David Bielsa (Chistén).

Biernes 18 d’abril Zentro Joaquín Roncal (carrera San Braulio, 5). 19 oras.
"Lenguas, dialectos, hablas y nacionalismo lingüístico"
Con Juan Carlos Moreno Cabrera (catedratico lingüistica cheneral UAM)

Sabado 19 d’abril Pza. San Bruno. 12 oras.
Clases d’aragonés en a carrera
"A situazión d’o chistabín y o belsetán"
Animazión y autibidaz

Chi Non Lavora Non Fa L'Amore

No puc resistir la temptació de posar aquest video que he trobat del gran Adriano Celentano al Festival de San Remo de 1964.

Són els biocombustibles útils?

Convertir blat de moro en etanol no només genera més desforestació sinó què també fa molt poc per combatre l'escalfament global i més aviat l'incrementa.

Així comença un article de David Biello el 7 febrer 2008 a Scientific American Digital.

Totes les plantes durant el seu creixement van acumulant carboni a les arrels, troncs, fulles i també al terreny subjacent. La quantitat total de carboni acumulat és d'unes tres vegades el contingut a l'atmosfera.

"Quan miro un arbre sé que la meitat del seu pes en sec és carboni," diu l'ecologista David Tilman de la Universitat de Minnesota, coautor d'un estudi sobre el concepte de deute de carboni. "Quan talles l'arbre, el carboni en forma de diòxid passa a l'atmosfera", quedant un deute de carboni a la terra.

L'argument dels defensors dels biocombustibles és que al convertir blat de moro, canya de sucre o oli de palma en combustibles, com poden ser etanol, biodièsel o similars, el contingut global de carboni a l'atmosfera no varia ja que el CO2 generat per la combustió queda compensat pel carboni absorbit per les plantes durant el seu creixement. Però aquest argument no té en compte què hi havia al terreny abans de plantar aquests vegetals.

Tilman i col·legues han estudiat el balanç global de CO2 quan un terreny canvia de utilització.

Reconvertir els prats herbosos dels Estats Units per plantar blat de moro resulta en un excés d'emissió de gasos d'efecte hivernacle de 134 tones de CO2 per hectàrea, un deute que es tardaria 93 anys en pagar substituint gasolina per etanol obtingut a partir del blat de moro. Si reconvertim jungles en plantacions de palma o selves humides tropicals en camps de soja es tardaran segles en pagar els deutes de carboni. "Qualsevol biocombustible que necessiti una neteja prèvia del terreny incrementarà l'escalfament global" diu l'ecologista Joseph Fargione, coautor de l'estudi. "Es tarda des de decennis fins a segles per pagar el deute de carboni originat al reconvertir el terreny.

Convertir cultius alimentaris a producció de biocombustible implica reconversions addicionals de terrenys. Per exemple, la demanda d'etanol als USA ha portat a alguns agricultors a plantar més blat de moro i menys soja. Això ha fet pujar els preus de la soja i ha causat que agricultors del Brasil han desforestat més selva amazònica per plantar soja. Com que un camp de soja conté molt menys carboni que la selva original es perd tot el benefici que respecte a l'efecte hivernacle hauria pogut tenir l'etanol original.

Un altre efecte és que el preu dels aliments puja i fa més difícil l'accés als cereals a la població més necessitada. "Equival a dir que volem reduir els gasos d'efecte hivernacle reduint el consum d'aliments".