.jpg)
Han passat 48 anys des d'aquell 26 de juliol del 1962, quan amb els pares i el germà vam entrar a viure al pis del Pomme de Terre d'Encamp.
Deixàvem endarrere la foscor, la por, la ignorància, el ser insultat o agredit per parlar la teva pròpia llengua, i entràvem a un món lluminós, amb diaris que no feien vergonya de llegir, televisió de país civilitzat, gent que parlava com tu amb tota naturalitat.
Han passat molts anys, moltes penes i alegries, ara la crisi és molt forta i està fent molt de mal, però malgrat tot encara t'estimo Andorra.
India’s power-sector CO2 falls for only second time in half a century
-
This is a re-post from Carbon Brief
India’s carbon dioxide (CO2) emissions from its power sector fell by 1%
year-on-year in the first half of 2025 and by...
Fa 14 hores
48 anys, Salvador... deu n'hi do. Has pogut viure els canvis del nostre país, Catalunya, des de prou lluny per tenir-ne perspectiva però de prou a prop per no perdre-te'n detall. Em sembla que ets un afortunat, en aquest sentit.
ResponEliminaSalutacions cap a Andorra.
Com deia el Butano, "de bien nacido es ser agradecido".
ResponEliminaHa ha el Butanito, el dels "chupópteros". Fa uns dies el vaig sentir a RAC1. Sempre igual, si vols triomfar en un país de mediocres el millor és parlar malament de tot i de tothom.
ResponEliminaPoesia d'amor vers la teva terra...bones vacances amic salvador i una forta abraçada!
ResponEliminaI would like to exchange links with your site perplexand.blogspot.com
ResponEliminaIs this possible?