Skeptical Science New Research for Week #2 2025
-
*Open access notables*
*Large emissions of CO2 and CH4 due to active-layer warming in Arctic
tundra*, Torn et al., *Nature Communications:*
*Climate warm...
Maleïda aspirina
-
Com que el 2024 va ser el 125è aniversari de l’aspirina i la pobra, després
del que ha fet per nosaltres, ha estat molt maltractada i encara avui està
molt...
Bon any 2025! Bon Jubileu MMXV!
-
Arribem a l’any que culmina el primer quart del segle XXI, encara que no
mancaran els qui el consideraran el primer any del segon quart. Fos com
fos, el ...
sòmi interruptus
-
L'Amorós m'a fach present d'una mòstra intelligenta. Sabi pas ben perqué.
Lo mond qu'an aquò, son lo mond que van córrer e que la maquina lor carcula
sa...
Cierre de ciclo
-
El título de este post suena a despedida. Y así lo sera. Un 10 de julio de
2007 escribí mi primera entrada. Entonces habían pasado 300 años y 11 días
de lo...
La Setmana Tràgica de 1909
-
Caixa de l'administració de consum de Sant Domènec, després d'haver estat
cremada durant els fets coneguts com a Setmana Tràgica, el juliol de 1909.
Arxi...
Tamany de les signatures i ego
-
Vincle entre el tamany de les signatures i l'ego: "CEO narcissism: big
signatures signal inflated egos and poor performance". Article parla de
CEOs, per...
El setembre és un mes de tardor a Finlàndia
-
Aquest ha estat un any horrible. A partir del març. Ara el virus torna. No
podem tancar tota la societat. Potser el món no tornarà a ser el mateix.
Finlànd...
Incentius
-
De responsabilitats en la degradació del paisatge polític Tot allò que fem
té conseqüències. Això, tan bàsic, tan evident, d’una explicació tan
sobrera en ...
Per deixar enrere un mal any
-
I que els camins d’esperança que els jutges espanyols van tancant, els
obrís altre cop la claror triomfant del dret, la decència, la veritat i la
paraula. ...
Pout pourri d'agosto
-
Quantas fotos sueltas de lo mes d'agosto
Circumpolar dende Sant Mitier, una nuet especial:
Dende Gran Faixa enta Jean Pierre:
Per Plana Canal:
E un aro de...
Final d’etapa
-
Un altre final d’etapa. Gairebé coincidint amb l’aniversari del blog, em va
arribar la notificació que els blogs del diari desapareixeran en un futur
prope...
Cave Canem
-
*CAVE CANEM*
Les estrelles atraversen la nit
i filtren dins la jungla
húmida de records.
Lo cancel·lo arruȉnjat dona una admonició
a la mirada curiosa de...
Ivan Ilitx
-
«Ivan Ilitx va morir a quaranta-cinc anys, i era membre del Tribunal
d’Apel·lació. Era fill d’un funcionari que per diversos ministeris i
departaments d...
Reconstruïr Notre Dame.
-
L'home actual no és capaç de fer una catedral gòtica. Tenim tecnologia però
ens manca l'ànima. A mesura que hem anat deslligant-nos de la idea de déu,
i en...
Decisions
-
Més d'un any m'ha costat tornar al meu piset virtual. Sense gairebé
adonar-me'n, perque des que vaig publicar l'últim post vaig dir-me a mi
mateix que no t...
Junts per Ribera d'Urgellet
-
Ara que s'ha conegut que el conseller Toni Comín anirà de dos de Junts per
Catalunya a les europees, amb el president Puigdemont i la consellera
Ponsatí, u...
Or líquid, el nostre tresor més preuat.
-
Per què a l’oli d’oliva se l’anomena or líquid? Les seves propietats
beneficioses per a la salut i ser la base fonamental de la dieta
mediterrània el fan...
Un món sense fronteres
-
Ara fa quasi quaranta anys, quan la divisió entre el bloc soviètic i el món
occidental semblava eterna i inamovible, a la vora de les columnes rostrals
...
Lista dels presonièrs politics en Espanha
-
Al meteis temps aprenèm que lo govèrn espanhòl es un govèrn de truands en
e de la politica, e aiçò l'a censurat la television RTVE, òrdre d'amontaut,
per ...
Jordi Sellarès sobre 'Arnes'
-
Recull d'obsessions macabres
*Arnes*
David Gálvez
Males Herbes, Barcelona 2017
240 pàgines
Ja feia temps que esperava amb ganes la darrera proposta d'...
Relats conjunts - El cavaller irritant
-
Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier *I pensar que a vegades hi ha
dones que es queixen de ser invisibles!*
*Qui tingués unes bones arrugues i els...
La pau del cementiri
-
Llo, a l'Alta Cerdanya, és el primer nucli de població que saluda el riu
Segre, que al poc de néixer prop del Puigmal s'engorja entre muntanyes per
sortir...
Els "Veinte poemas..." d'Oliverio Girondo
-
Aclarim-ho: em refereixo aquí als *Veinte poemas para ser leídos en el
tranvía* (1922).
Llegeixo per primer cop de manera sistemàtica l'obra completa d'O...
Retorn al passat
-
Dues recents notícies vinculades a la qüestió de com es gasten els diners
de tots, m’han traslladat al passat tot just ara que celebrem els 30 anys
de l’es...
Un british passejant per l'Eixample
-
La lingüista avança decidida per un carrer qualsevol de l'Eixample
Esquerre, contenta de rebre el sol a la cara, com si fos el primer dia
d'estiu. L'iPhon...
LA CECA LA MECA I
-
LA FONT DE COLORINS. Extret de declaracions del Sr. Betim Budzaku : “La
font de llums i colors seria un valor afegit, amb un cost de 1 milió de
euros que ...
FÒRUM - IGI
-
IGI. Impost General Indirecte. Aquesta és la definició de la “paraula” IGI.
Indirecte, vol dir que l’empresari tant sols el “trasllada” (fent de
recaptado...
Avec le temps Avec le temps... Avec le temps, va, tout s'en va On oublie le visage et l'on oublie la voix Le coeur quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien Avec le temps... Avec le temps, va, tout s'en va L'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie L'autre qu'on devinait au détour d'un regard
La Noèlia, al seu blog Un desig d'hivern... ens explica com sentir una cançó de Sinead O'Connor li ha fet recordar moments passats i portat tot un seguit de sensacions.
A mi em passa una cosa semblant amb la cançó Avec le Temps de Leo Ferrer.
Primer de tot, escoltar Leo Ferrer em recorda el meu pare, que va ser qui em va fer descobrir aquest rebel anarquista, ignorat, insultat i odiat sobretot per les esquerres oficials socialocomunistes. És clar que la seva actitud i declaracions provocatives i gens políticament correctes hi van contribuir molt.
Va compondre una gran quantitat de cançons, uns 40 àlbums, moltes d'una gran qualitat, i entre elles Avec le Temps. Aquesta és probablement la millor cançó de Leo Ferrer. De fet, des de la seva sortida el 1970 sempre ha estat considerada una de les millors cançons fetes mai en llengua francesa.
Era, i continua sent, un dels meus cantants favorits, sempre tenia alguna de les seves cassettes per escoltar al cotxe, junt amb les de Brel, Serge Reggiani, cantants brasilers, etc.
Avui he tornat a escoltar Avec le Temps i com sempre m'ha emocionat, és l'única cançó que mai m'ha deixat indiferent. Una cançó trista que t'explica que tot passa i res queda, que això està molt bé i conclou que al final deixes d'estimar. En el fons no descobreix res, tots més o menys ho sabem, però és la manera de dir-ho la que fa d'aquesta cançó una obra mestra.
A continuació faig la traducció de la tercera i última estrofa.
3 Amb el temps... Amb el temps, va, tot se'n va Oblidem les passions i oblidem les veus Que et deien en veu baixa Les paraules de la pobra gent No tornis massa tard, sobretot no et refredis Amb el temps... Amb el temps, va, tot se'n va I et sents emblanquinat com un cavall esgotat I et sents glaçat dins d'un llit d'atzar I et sents potser tot sol però tranquil I et sents enganyat pels anys perduts Llavors de veritat Amb el temps deixes d'estimar
Crec que és així excepte l'última frase: "Alors vraiment avec le temps on n'aime plus". No hi estic d'acord. Jo passi el que passi, com a mínim sempre estimaré els meus fills.
.jpg)
Home jove, no pensa d'aquesta manera:-) Amb mi, una altra història!
ResponEliminaM'agrada Léo Ferré, salutacions!
i vols dir que no és aixi?
ResponEliminaSempre m'ha agradat Léo Ferré.
ResponEliminaCrec que és així excepte l'última frase: "Alors vraiment avec le temps on n'aime plus". No hi estic d'acord. Jo passi el que passi, com a mínim sempre estimaré els meus fills.