divendres, 26 de setembre del 2008

Ara sí que ho entenc

Ara que estem en crisi, o desacceleració, o decreixement, o depressió, o digueu-li com vulgueu, ara hi han infinitat d'opinions i comentaris als mitjans de comunicació, blogs com el de Marc Vidal amb el seu rigorós pessimisme, infinitat d'opinions d'experts i de no tan experts, i també alguna fantasmada.

Però naturalment el rècord del despropòsit el tornem a tenir a Andorra, en això som els millors, quan després de que el govern presentés un paquet de 42 mesures per reactivar l'economia, el Cap de Govern va dir textualment que "les 42 mesures, ho reconec, no revitalitzaran res". I després hi ha qui es queixa de què aquest país és avorrit.

Malgrat tot això, és molt difícil saber què passa, es parla de conceptes molt tècnics que per més que t'ho intentin explicar costa una mica d'entendre. Per això crec que és oportú contribuir a esbrinar què és tot això de subprimes, hedge funds, fons contaminats o tòxics, etc.

A continuació un parell d'experts degudament subtitulats ens ho explicaran clarament. Espero que després d'escoltar-los ho tindreu tant clar com ho tinc jo. Gràcies Ferran.





The Last Laugh - George Parr - Subprime - subtitulos
Uploaded by erioluk

dissabte, 20 de setembre del 2008

La bandaison papa, ça ne se commande pas

Avui m'he entretingut buscant al YouTube cançons franceses que m'havien agradat fa anys i he tingut la gran sorpresa de trobar una gravació de Carla Bruni cantant una cançó de Georges Brassens anomenada Fernande. És una cançó de lletra descarada, grivoise com diuen en francès. Tant que com ella mateixa explica està prohibida a la ràdio.

L'estrofa principal en francès diu:

Quand je pense à Fernande
Je bande, je bande
Quand j' pense à Felicie
Je bande aussi
Quand j' pense à Léonor
Mon dieu je bande encore
Mais quand j' pense à Lulu
Là je ne bande plus
La bandaison papa
Ça n' se commande pas.

Es pot traduir com:
Quan penso en Fernanda jo trempo, jo trempo.
Quan penso en Felicia trempo també.
Quan penso en Leonor déu meu trempo encara.
Però quan penso en Lulu ja no trempo més.
La trempera papa no es pot comandar.

La lletra completa en francès és a la dreta del vídeo al YouTube a 'more info'




I a continuació al Dailymotion cantada pel gran Georges Brassens



georges brassens - fernande
Uploaded by bisonravi1987

Després de veure això he de reconèixer que la Coprincesa em cau més simpàtica que abans, a vosaltres no?

dissabte, 6 de setembre del 2008

O tots moros o tots cristians

En Marc, de reflexions en català, em deia ahir:

"Salvador, que no escrius gaire, eh? He fet un article sobre el perplexos, o sigui, els catalans, es veu. He pensat en tu, que domines el tema. No trobes que la definició de 'perplex' no s'adiu amb l'ús que en fem?
perplex -aadj. Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Què és un 'perplex'?"

Això de què domino el tema és pel nom d'aquest blog, el vaig anomenar Perplex perquè acabava de llegir alguna cosa sobre la 'Guia per Perplexos' del mestre Maimònides i em va agradar la paraula.

En Marc es refereix a un estudi recent que diu que els catalans estan perplexos davant de la situació actual del país. Com he explicat alguna vegada, jo sóc andorrà nascut a Catalunya de família catalana, des de petit visc a Andorra encara que també he estudiat i viscut a Barcelona. Tot això per dir que el que passa a Catalunya m'interessa, és el meu país d'origen i hi tinc família.

Sobre el tema aquest de la perplexitat dels catalans han sortit infinits comentaris a l'anomenada Catosfera i no crec que jo pugui aportar-hi res de nou. No seré gens original si dic que un dels problemes dels catalans és la manca d'auto estima barrejada amb una mena de supèrbia que els porta a no aprendre dels errors del passat, a pensar que són els millors mentre els estan passant la ma per la cara. Tant de bo aquesta perplexitat els porti a reaccionar en sentit positiu. I igual a Andorra, que la situació tampoc és tan diferent.

Doncs bé, parlant d'Andorra, he trobat un tema que m'ha deixat perplex.

Resulta que fa uns mesos el govern d'Andorra va signar amb la Santa Seu un Concordat, recordo que hi va haver una mica d'enrenou per part del partits de l'oposició, encara que si recordem que un dels nostres caps d'estat o Coprínceps és el Bisbe de la Seu tampoc és tan estrany que procurem estar bé amb el Vaticà.

El Partit Socialdemòcrata d'Andorra va sol·licitar un dictamen al Tribunal Constitucional sobre el Concordat i la possible contradicció entre la Carta Magna (àlies Constitució) i un article de l’acord amb la Santa Seu referent a l’ensenyament de la religió.

Segons el Diari d'Andorra la lectura del Constitucional, malgrat acabar amb una desestimació explícita, deixa clar que cal oferir la religió catòlica en horari escolar “de forma obligatòria només a l’Escola andorrana”.

El PSDA s'ha mostrat plenament satisfet. “Vaig arribar preocupat i me’n vaig molt content.” “L’únic que puc dir és que l’aute no tan sols em satisfà, sinó que m’aclareix un dubte”. “El que fa el tribunal, exercint el seu paper d’intèrpret suprem de la Constitució, és dir que aquí no es pot posar en qüestió ni la llibertat de consciència ni la laïcitat de l’Estat”. Els socialdemòcrates van assegurar ahir que l’aute “és, doncs, un exemple de normalitat democràtica i constitucional”

O sigui, que el Tribunal Constitucional dicta un aute que discrimina entre els sistemes educatius d'Andorra, hem de recordar que n'hi han tres, el francès, l'espanyol i més tard s'hi va afegir l'andorrà. A l'Escola Andorrana serà obligatori oferir la religió catòlica en horari escolar i a les altres escoles no.

És molt conforme a la Constitució aquesta discriminació? Jo sempre he pensat que la llei és la mateixa per a tothom i que una institució estrangera s'ha d'adaptar a les lleis del país.

I també sempre he pensat, innocent de mi, que l'esquerra era igualitària. O és que potser el PSDA no és d'esquerra?

En fi, més hi penso i més perplex estic.