Veles e vents

Al blog formenterenc Això és ca'n pixa he trobat aquest vídeo amb imatges japoneses, el poema Veles e vent d'Ausiàs March cantat per Raimon i subtítols en anglès. També hi podeu veure la lletra original del poema.

En un temps en què uns quants analfabets que se les donen d'intel·lectuals signen 'Manifiestos' només per fomentar la discòrdia crec bo repetir textualment el comentari del propietari del blog:

"És un bon vídeo per a reflexionar sobre la internacionalitat de la nostra música (llegeix 'llengua'), potser 'només' som 10 milions de catalanoparlants però hi ha 6000 milions de persones que ens poden escoltar... aquests que es recolzen amb el nombre de parlants d'una llengua per menysprear-la... no saben el que es perden (per no dir una altra cosa)."

La citació d'Stephen Hawking que hi ha a l'esquerra també l'he treta d'aquest blog. Perdona'm Xima Teix que t'afuselli una mica.

On és Scania?

Scania està situada al sud de la península escandinava. Té una superfície de 20.000 km2 i una població de 1,5 M d'habitants, el 15% del total de Suècia. Consta de 4 províncies a Suècia i l'illa de Bornholm que pertany a Dinamarca. La ciutat més important és Malmö.

La llengua oficial és el suec, a l'illa de Bornholm el danès. La llengua pròpia històrica s'està extingint ràpidament i no és reconeguda per l'estat suec i no té cap protecció legal.

El 1658 Scania va ser annexionada per Suècia després de 400 anys de guerres. El Tractat de Roskilde garantia un autogovern i una legislació separada. El 1720 el parlament suec de manera unilateral va suprimir l'autonomia de Scania i traslladar les funcions parlamentàries a la capital sueca Stockholm.

Durant la invasió sueca a finals del segle XVII més del 30% del scanians van ser executats, desterrats o enrolats per força a l'exèrcit suec.

La situació psicològica actual és molt difícil amb un nivell molt alt d'autocensura a la regió. Scania és considerada i tractada com si sempre hagués format part de Suècia, menyspreant la cultura, llengua i història pròpies, en una actitud intimidatòria i discriminant. Els que no accepten la versió oficial s'exposen a ser persones non grates i ser discriminats a la feina o per altres persones. Des dels anys 50 hi han hagut intents de fer conèixer la situació a la radio i televisió però sense èxit. Hi han historiadors que han estat boicotejats pels mass media per les seves postures pro scanianes.

Sembla increïble aquesta situació a una democràcia modèlica com és Suècia. Jo no m'ho creuria però aquesta pàgina de UNPO ho explica clarament.

I per cert, un scanià famós és Henrik Larsson, l'ex golejador del Barça.

El glaçó s'està fonent, russos a l'aigua

De SCIENTIFIC AMERICAN

21 científics russos (i dos gossos), a la deriva sobre un bloc de glaç a l'oceà Àrtic, hauran de ser rescatats abans d'hora gràcies a l'escalfament global.

El glaç que suporta l'estació científica Pol Nord-35, un projecte que estudia la flora i fauna àrtiques, les condicions ambientals i fins i tot la geografia, s'està fonent i s'ha reduït de 8 a 2 km2, deixant la vora del bloc massa a prop de les cabanes i equipament de l'expedició.

Per això, enlloc d'abandonar el lloc el setembre com tenien previst, pujaran d'aquí pocs dies a un vaixell de investigació escortat pel trenca gels nuclear Arktika.

Pol Nord-35 és la 35 expedició que científics russos han fet sobre glaç flotant a l'Àrtic des del 1937. Expedicions anteriors han ajudat a definir les reivindicacions territorials de Rússia sobre el territori àrtic, incloent els rics jaciments de petroli que se suposa que hi han sota el mar. Aquesta última expedició va començar el setembre del 2007 i havia de durar un any com a mínim.

Aquest rescat prematur és una altra prova de què el glaç de l'oceà Àrtic s'està fonent ràpidament. Això preocupa els climatòlegs perquè no es coneix l'impacte real que tindrà la fusió del Pol Nord. Hi podrien haver canvis en la quantitat de precipitacions de pluja i de neu a l'hemisferi nord. Tot això lliga amb algunes prediccions d'experts de què el setembre d'aquest any l'Àrtic podria quedar lliure de glaços, una situació desconeguda en tota la història documentada, i tot gràcies a un començament prematur de l'estació de fosa aquest any i una fusió record del glaç l'any passat que el va deixar més dèbil i prim. Podem dubtar que en el futur els científics russos puguin continuar flotant sobre blocs de glaç.

"El ritme dels canvis que hem observat supera en molt el que havíem previst" diu l'investigador Marl Serreze del U.S. National Snow and Ice Data Center. "Cada estiu veiem una mica més de fusió del glaç."

I si parléssim de sexe?

Aquests últims temps tot són males notícies: crisi econòmica mundial, amenaces de guerra, fuites radioactives, polítics amb molt poca credibilitat. Per tant, crec que tots necessitem una mica de distracció per apujar-nos la moral. Pels partidaris del sistema més antic i eficaç d'alegrar-se la vida em permeto traduir un article de la molt seriosa Web MD, especialistes en medicina.




6 errors sexuals que els homes cometen
WebMD ofereix consells d'experts per als homes que tenen sexe amb dones.

Per Martin F. Downs Revisat per Louise Chang, MD

Ep tios, penseu que sabeu tot el que s'ha de saber sobre sexe amb dones?. Aquesta enciclopèdia eròtica que porteu al cap pot contenir un munt d'errades bàsiques i omissions sobre la sexualitat de les dones, errades que poden portar a cometre errors durant el sexe.

Això passa perquè després d'aprendre els fets de la vida, la majoria de nosaltres hem de desxifrar les coses del sexe per nosaltres mateixos. Els homes tendeixen a prendre molts exemples de les pel·lícules per adults i tots sabem el poc que s'assemblen aquestes amb la vida real. L'experiència pot ajudar, però moltes dones poden sentir vergonya de parlar sobre el que desitgen. Per donar-nos alguns consells sobre sexe, WebMD ha demanat a dos acreditats educadors sexuals, Tristan Taormino i Lou Paget que ens expliquin quins pensen que són els errors més comuns que els homes cometen en el sexe amb dones.

Taormino és un autor prolífic, conferenciant i productor de vídeos. El seu darrer projecte és una sèrie de vídeos educatius Expert Guide de Ed. Vivid.

Paget és autora de The Great Lover Playbook i altres manuals sobre sexe i dóna seminaris per tota la nació.

Error Sexual No.1: Tu Saps El Que Ella Vol
Els homes sovint suposen el que una dona vol basant-se en el que han fet amb altres dones. Però les dones no són totes iguals.

"Quan vas madurant sexualment vas adquirint un repertori, però mai has de suposar que allò que va funcionar amb l'última persona funcionarà amb la següent" diu Taormino.

Això no s'aplica només a les predileccions sexuals sinó també a les relacions. "Hi han dones que poden tenir sexe sense cap compromís i dones que es poden sentir compromeses molt fàcilment, i tots els casos entre els dos"

Error Sexual No. 2: Tu Tens Tot El Que Ella Necessita
Algunes dones no poden tenir un orgasme amb menys de 3.000 rpm. Cap llengua humana ni dits poden generar aquesta vibració. Però els homes generalment pensen que alguna cosa no va si una dona necessita un vibrador.

"Si l'única manera de tenir un orgasme per una dona és un vibrador no vol dir que ella estigui malament" diu Taormino.

Pensa en el vibrador com el teu ajudant, no el teu substitut. Moltes parelles utilitzen vibradors junts. "Mentre esteu fent una o dues coses, el vibrador en pot estar fent alguna altra" diu Taormino.

Error Sexual No. 3: El Sexe El Senten Igual Els Homes Que Les Dones
Paget diu que sol haver-hi una "enorme desconnexió" entre homes i dones en la manera en que troben el sexe gratificant.

"Quan un home té una relació sexual amb una dona i el seu penis entra al cos d'ella, la sensació és tan plaent per a la majoria dels homes que no poden imaginar-se que la sensació és molt diferent per a ella" diu Paget. "No podria ser més lluny de la realitat"

L'interior de la vagina és probablement menys sensible que les parts exteriors per a la majoria de les dones. També, una introducció profunda pot ser no tan agradable pel receptor. Si el penis és massa llarg, "és com si rebessis un cop de puny a l'estómac," diu Paget. "Et fa venir nàusea".

Error Sexual No. 4: Coneixes El Funcionament De l'Anatomia De Les Dones
La majoria dels homes saben el que és un clítoris i on trobar-lo. Això no vol dir què realment el comprenen.

Fa mes de 30 anys, al començament de la "revolució sexual", un best seller anomenat The Joy of Sex va fer veure als americans la importància orgasmàtica del clítoris. Però persisteix tossudament la creença de que les dones haurien de ser totes capaces de tenir orgasmes només amb la penetració vaginal.

"Encara rebo cartes de gent que diu coses com, la meva dona no pot obtenir orgasme de l'acte sexual si no té estimulació del clítoris, si us plau ajudeu-me" diu Taormino. "Tinc ganes de contestar i dir, 'D'acord, quin és el problema?"

"Per la majoria de les dones, les coses no van d'aquesta manera" diu Paget.

Els homes també manquen de informació de com tocar-lo i com és de sensible, diu Taormino.

Un tocament que és un èxtasi per una dona pot ser no res o fins i tot dolorós per una altra. Algunes prefereixen una estimulació indirecta.

Com pots saber com ella vol que la toquin? Intenta-ho preguntant-li

Error Sexual No. 5: Humit = Excitat
Els homes a vegades s'obsessionen si una dona no té prou lubricació per una penetració fàcil. No us preocupeu sobre això.

"Penso que és un mite el que si estàs excitada estàs humida" diu Taormino. No és així necessàriament. Algunes dones tendeixen a estar més humides que altres i la quantitat de lubricant natural que una dona té pot canviar diàriament. Varia segons la fase del cicle menstrual i està influenciat per l'estrés i les medicacions.

Error Sexual No. 6: El Silenci És d'Or
Molt homes pensen que han de callar durant el sexe, però si no parles la teva parella ha d'endevinar el que et va i el que no.

Una dona que vol agradar-te probablement apreciarà algues orientacions.

"No dic que posis el seu cap a la teva falda" diu Taormino. "Dic que 'així és com m'agrada', pot ser una conversa molt útil"

Fins aquí l'article de WebMD. Espero que pugui ser profitós a més d'un/d'una.

I entre nosaltres us he de confessar que aquests americans sempre em sorprendran.

Els països més rics debatran reduir a la meitat les emissions de CO2

Aquest és el títol d'un article al Diari d'Andorra d'avui que comença:
"Els vuit països més importants del món van fer ahir un pas importantíssim per combatre el canvi climàtic. En la cimera que reuneix les vuit màximes potències mundials a Hokkaido (Japó), els líders van assolir un principi d’acord per reduir a la meitat les emissions de CO2 a l’atmosfera, per al 2050."

En un post anomenat La Identitat de Kaya ja vaig preveure les conseqüències d'aquesta política en relació a quatre paràmetres: contingut en CO2 de l'energia, intensitat energètica de l'economia, PIB per habitant i número d'habitants del planeta.

No repetiré aquí els arguments però la conclusió era que per a dividir per dos les emissions de CO2 el 2050 el consum d'energia originada per combustibles fòssils (els emissors de CO2: carbó, petroli, gas natural, etc.) hauria de disminuir un 75%, un 1,5% anual fins al 2050 i per compensar-ho la suma de les energies renovables: hidràulica, eòlica, fotovoltaica, etc., i l'energia nuclear haurien de multiplicar-se per 7 amb un 4,5% de creixement anual.

Opino que és bastant difícil que les energies renovables puguin tenir un ritme de creixement tan elevat, i per tant, excepte algun descobriment científic revolucionari, molt em temo que no tindrem més remei que incrementar l'energia nuclear, perspectiva molt poc agradable, però de moment sembla que és el que hi ha. Per si de cas, alguns països com per exemple Finlàndia estan construint noves centrals nuclears i sembla que algunes opinions públiques s'estan fent més tolerants al nuclear.

He tingut un infart

Diagrama d'un infart miocardíac (2), després de l'oclusió (1) d'una branca de l'artèria coronària esquerra (LCA)


Això és l'esquema del que passa durant un infart de miocardi, una artèria coronària s'obstrueix, deixa de subministrar sang al teixit muscular del cor i aquest teixit va morint.

Fa cinc anys vaig tenir una obstrucció d'una coronària, una anomenada angina de pit, però per sort el tractament va ser immediat i no van quedar pràcticament seqüeles al cor.

La conseqüència va ésser haver de prendre medicaments diàriament, un cop a l'any anar al cardiòleg a fer una prova d'esforç, i en general cuidar-me una mica.

Però com sol passar, la vigilància s'acaba relaxant, la prova d'esforç un any te la saltes, t'estàs una temporada sense prendre els medicaments i llavors ve la garrotada perquè això del cor no perdona.

El dissabte 21 vam anar amb uns companys de treball d'excursió a Sorteny. Pujant cap a l'estany de l'Estanyó vaig començar a notar dolor al pit, però com que no era molt fort vaig fer la imprudència de deixar-los pujar dient-los que no es preocupessin que jo descansaria i els esperaria a baix.

Total que de cop el dolor es va fer molt intens i vaig començar una bona angina de pit tot sol al mig del bosc. El dolor es feia insuportable i jo recordo com cridava al mig del bosc, això si dins d'un paisatge meravellós, molt bonic per morir-s'hi al mig de les grandalles.




Naturalment jo no tenia cap ganes de morir-me, l'estratègia que vaig seguir va ser quedar-me dret, si m'asseia encara em feia més mal el pit, i sobre tot evitar com fos perdre el coneixement, estic segur que si hagués caigut no m'hauria aixecat més.

Tot això va durar uns moments interminables fins que van baixar els meus companys i amb la seva ajuda vaig poder ingressar a l'hospital, vaig estar uns dies a la UCI, em van baixar un dia a un especialista per fer-me un cateterisme a Barcelona i ja fa quatre dies que sóc a casa.

He de reconèixer que he tingut una sort increïble, tinc molt poques seqüeles al cor i em trobo bastant bé, molt gràcies al tractament que em van fer a l'arribar a l'Hospital. Des d'aquí vull donar les gràcies a tot el personal de l'Hospital d'Andorra i també el Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona, entre uns i altres m'han salvat la vida.

Ara m'he de prendre set medicaments diaris i naturalment ara sí que em cuidaré molt més.

Un tema que m'ha fet pensar molt i encara no he acabat de pair del tot és el d'haver vist la mort tant de prop. Quan ho tingui una mica més clar compartiré amb vosaltres una mica aquests sentiments, és complicat de veritat.