Perplex

J. V. Foix o la bellesa d'una llengua

2012-01-29T00:00:00.000+01:00

És quan dormo que hi veig clar (1953)

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

Josep Vicenç Foix 1893-1987

No és el que sembla

2012-01-07T22:51:00.001+01:00

Inspirat en la web Skeptical Science, dedicada a ser escèptica sobre els escèptics a l'escalfament global.

Aquí tenim uns quants anys de refredament

Aquí una sèrie de refredaments successius

I aquí veiem com una sèrie de refredaments es transforma en un escalfament

I és que els gràfics són la cosa més agraïda que hi ha. Els pots fer dir qualsevol cosa. I si no us ho creieu pregunteu-li a un economista.

Sóc un indesitjable

2012-01-07T18:46:00.001+01:00

Sort que porto molts anys vivint a Andorra perquè si hi volgués anar ara probablement em catalogarien d'indesitjable.

Fa 2 dies apareixia aquesta notícia al Diari. Ens feia saber que: el Govern va donar a conèixer ahir la proposta del nou model de residències passives, inclosa al projecte de la llei d’immigració, que té per objectiu atreure inversió estrangera “bona i sana” i “seguir controlant que vingui a Andorra el menor volum possible de persones no desitjables”.

Fins aquí poca cosa a dir. Queda per aclarir què entenem per inversió "bona i sana", però cap problema que nosaltres som molt eixerits, segur que ho tenim tan clar que fins i tot ho podríem explicar, als grecs per exemple.

La notícia continua enumerant els tres tipus diferents que hi haurà de residències passives, a partir d'ara anomenades residències sense activitat lucrativa.

La primera serà similar a l'existent fins ara. Va destinada a jubilats que al acabar la seva vida professional vinguin a viure a Andorra. La diferència és que: mentre que fins ara es demanava un dipòsit de 30.000 euros a l’INAF més 7.000 euros per cada persona a càrrec, ara s’exigiran inversions en actius, ja siguin mobles o immobles, a Andorra per un import mínim de 400.000 (dels quals 30.000 euros es mantindran igualment al dipòsit de l’INAF).

Fa anys havíem conegut i tingut de veïns un simpàtic matrimoni de jubilats anglesos. Cada mes els arribava la paga de Gran Bretanya i gaudien, entre moltes altres coses que ens proporciona aquest meravellós país, del bon clima i del bon preu del whisky i la cervesa.
Dubto molt que gaires jubilats es gastin 400.000 euros en bens mobiliaris o immobiliaris, és a dir bàsicament una vivenda, i que per si no n'hi hagués prou encara dipositin 30.000 més en garantia a un compte. Ja sé que tenim més de vuit mil pisos buits però no crec que aquesta sigui la millor manera d'omplir-los. Si jo estigués jubilat i em sobressin els diners l'última cosa que se m'acudiria seria gastar-los en bens mobiliaris o immobiliaris, molt abans pensaria en viatjar i passar-m'ho bé.

El projecte també crea la figura del professional amb projecció internacional, que es correspondria amb individus que fan “una feina personal” que poden dur a terme des de qualsevol punt del planeta però que per raons de qualitat de vida han escollit el Principat. Se’ls permetrà que desenvolupin el 85% de la seva feina a l’exterior i, per tant, no tindran incidència en el mercat laboral andorrà. Feina personal que es pot fer des de qualsevol punt del planeta? Dissenyadors de webs amb el portàtil a coll potser? En fi, ja ho veurem.

I per últim: també apareix la possibilitat del resident per raons d’interès científic, cultural o esportiu, com el “d’escriptors, novel·listes, poetes o científics, persones que vulguin treballar cap al món amb la seva residència aquí”.
Però això ja ho tenim, no? O què se n'ha fet de tots aquells esportistes, músics, artistes i altres celebritats que tenien residència aquí ja fa molts anys?

I naturalment aquests dos últims casos també hauran de dipositar els 30.000 euros.

I indesitjable qui no pugui fer-ho.

Espero que tot això resulti, però molt em temo que una vegada més el nostre il·lustre govern està somiant truites en un altre projecte com els que durant els últims vint anys han intentat amagar o disfressar la realitat.

Com sempre res de nou sota la capa del sol.

Una victòria molt treballada

2011-12-10T00:11:00.000+01:00

Diumenge 4 de desembre al voltant de mitjanit.

Després d'un recompte de vots d'infart, Rosa Ferrer podia per fi celebrar la victòria. La seva Coalició d'independents per Andorra la Vella (Cd'i) havia guanyat les eleccions comunals a la capital amb un petit marge de 82 vots sobre Demòcrates per Andorra (DA), "l'onada taronja", el partit que havia arrasat a les eleccions generals de l'abril, i que també ha arrasat en aquestes comunals a la resta del país guanyant 6 dels 7 comuns. En tercer lloc quedava un partit Socialdemòcrata que malgrat els seus esforços de renovació ha continuat la davallada, fins al punt que ha perdut els dos comuns que governava i només ha pogut entrar com a oposició a quatre.

Rosa Ferrer havia encapçalat la llista anomenada l'Alternativa, bàsicament PS, a les eleccions del desembre de 2007 obtenint una victòria còmoda amb un 54% dels vots. Passats tres anys de gestió que es pot considerar positiva i més si es té en compte la greu crisi econòmica i social que patim, hi va haver la dissolució prematura del Consell i les eleccions generals del 3 d'abril. El resultat va ser la irrupció de la nova formació DA dirigida pel carismàtic Toni Martí i una severa derrota dels socialistes que van passar de 14 a 6 consellers.

Naturalment aquesta derrota va passar factura al PS, creant una crisi interna que va provocar la marxa d'alguns membres del partit, entre ells Rosa Ferrer. El resultat va ser un Consell de Comú amb la majoria dividida entre els que van marxar i els que es van quedar al PS, fet que va crear més d'una situació tensa.

La legislació andorrana permet exercir de Cònsol dos períodes seguits de quatre anys cada un. Rosa Ferrer estava al seu primer consolat i aspirava al segon per poder completar la tasca que ella considera necessària al Comú. Pensa que en la situació actual no es pot perdre gens de temps, cosa que passaria si entrés un nou equip de govern amb la corresponent i inevitable transició.

No podia tornar-se a presentar amb el PS ni tampoc li entusiasmava DA, partit de centre liberal que no s'avé gaire amb les seves conviccions socialdemòcrates. La decisió va ser crear la seva pròpia formació a mida per a les properes eleccions i també de cara a un futur més llunyà.

Una quinzena escassa de persones vam començar a finals de juliol a reunir-nos, primer a un racó d'una cafeteria, després a l'altell d'un restaurant i finalment al local del grup. Allà es comentava, es discutia i s'aprenia. Les lleis de finances comunals, les de competències, el pla del Madriu. Trobar un nom pel grup, un logo, fer un programa electoral, etc. Es va fer una gran labor i es va aconseguir una candidatura molt equilibrada amb persones molt vàlides. I per acabar hi ha hagut la campanya electoral esgotadora. Per motius laborals no hi he pogut participar molt però alguns companys han caminat molts quilòmetres fent el "porta a porta". Han descobert que a Andorra la Vella queden molts edificis sense ascensor.

L'esforç ha valgut la pena. El 28 de desembre hi haurà la presa de possessió del càrrec i després quatre anys per intentar gestionar de la millor manera possible, cosa gens fàcil per la manca de recursos actual. Però la Rosa, que a més de socialdemòcrata és molt pragmàtica i dialogant, ja ha demostrat que junt amb el seu equip ho pot fer.

Esperem que d'aquí a quatre anys ho pugui tornar a celebrar amb xampany. Si de cas ja voltaré per allà per fer-li la foto.

L'onada taronja s'estavella contra la rosa lila

2011-12-07T23:58:00.000+01:00

I mentrestant la rosa vermella es continua pansint.

Jornada de reflexió

2011-12-03T19:36:00.000+01:00

Ha començat la campanya electoral

2011-11-21T20:14:00.002+01:00

En realitat va començar dissabte al migdia.

I bona senyal, la competència només sap parlar de punts del nostre programa, participació ciutadana, consellers de barri, àrea de promoció econòmica.

Som-hi!

Reductio ad Hitlerum

2011-11-12T21:21:00.004+01:00

Lenin i Stalin

Mas i Duran

Un escrit al magnífic blog Who's there? critica "que els caps d’un partit regionalista de centre dreta apareguin imitant la imatge de dos dels personatges més sinistres de la història, causants de milions de morts"

He de confessar que la meva primera reacció ha estat riure imaginant-me en Duran amb barba i bigoti estil Lenin. I també en la cara que els dos posarien si algú els ensenyés aquestes fotos una al costat de l'altra.

La següent reacció ha estat pensar que en David ha estat víctima de la fal·làcia anomenada "Reductio ad Hitlerum" de l'estil: "A Hitler li agradaven els caramels de menta, ergo els caramels de menta són dolents".

A part, dubto molt que aquesta estètica l'inventessin Lenin, Stalin o Hitler. La trobem a gairebé totes les etapes de la història des de la Grècia antiga i segurament molt abans.

Dit això la imatge és impagable. M'ha fet pensar en la mare quan deia: "Aquests dos són com Patacot i Mandinga".

Si llegiu això el món encara no s'ha acabat. O potser sí i Steve Jobs ja ha muntat un "blogger" a l'altre barri

2011-11-11T11:11:00.171+01:00

Onze de novembre de 2011, 11-11-11 és una data molt temptadora per a la colla d'il·luminats que sempre estan pronosticant desgràcies, sobretot la fi del món. I si fos a les 11:11:11, hora d'Andorra, la cosa sortiria rodona. La llàstima per a totes aquestes aus de mal averany és que per una vegada que l'encertarien no en podrien presumir amb ningú.

La fi del món ens permetria perdre de vista aquests i una altra mena de profetes de desgràcies molt més pesats com són tota aquesta colla de periodistes i de no periodistes que escriuen i parlen sobre la crisi econòmica a tota mena de mitjans de comunicació, diaris, Facebook, blogs, ràdios i televisions. Solen ser més depriments, a part de més avorrits, que els de la fi del món. I no n'esperis gairebé mai cap solució una mica decent, generalment surten amb tòpics i llocs comuns dignes dels catecismes més tronats del perfecte socialista o del perfecte neo-liberal.

Malgrat tot penso que no se'ls pot criticar massa veient com els mateixos economistes, que en teoria haurien d'aportar les solucions, estan dividits en una multitud de dogmes, sectes i capelletes. Possiblement l'economia sigui una ciència molt difícil o potser més senzillament com deia Joan Fuster no és una ciència exacta sinó una ciència social, Fuster en deia pseudo-ciència.

A part de la crisi econòmica i els seus comentaristes, una altra calamitat que la fi del món ens estalviaria són les properes campanyes electorals. Primer les generals espanyoles del dia 20, de totes maneres no crec que tinguin massa interès perquè sembla que tot ja està dat i beneit. És més improbable que la majoria actual repeteixi que no que ens caigui un meteorit al damunt.

Unes altres eleccions properes són les comunals d'Andorra el 4 de desembre. En aquest cas DA, el partit que el passat abril va arrasar a les legislatives, 22 a 6, intentarà repetir la jugada i quedar-se amb els 7 comuns, aquesta vegada també a costelles del PS.

No crec que ho tinguin tan fàcil. DA es va crear com una plataforma molt heterogènia destinada principalment a fer fora els socialistes del govern, tots contra el PS. Ara que han de governar han començat a sortir les limitacions i contradiccions i molts s'estan adonant que no tots els mals ni molt menys eren culpa dels socialistes. Un exemple de les fortes contradiccions que arrossega DA després de voler-s'ho menjar tot és a La Massana on han estat incapaços de fer una candidatura única i s'hi presenten tres llistes.

Una altra parròquia on hi ha "marro" és la de la capital. El govern del Comú va ser elegit fa quatre anys sota les sigles del PS. Després de l'espectacular derrota electoral de l'abril passat, les tensions dins del PS eren molt fortes i alguns militants van abandonar el partit, entre ells la Cònsol Major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer. Amb un grup de simpatitzants han creat Cd'i - Coalició d'independents per Andorra la Vella, una plataforma que li ha permès encapçalar una llista i presentar-se a la reelecció.

Es tracta d'una candidatura més "tècnica" que "política". La seva principal vocació és continuar amb la feina, que creuen que ha estat bona, feta fins ara. Diàleg, combinació d'experiència i joventut, paritat de gènere, són algunes de les seves característiques. En fi, a mi m'agrada i espero que a molta més gent també. I sembla que també agrada als partits de la competència perquè l'únic que estan fent fins ara és copiar punts i idees del programa de Cd'i.

20è aniversari de la mort de Montserrat Roig

2011-11-10T00:00:00.000+01:00

Morta als 45 anys. Com sempre la realitat supera la ficció en crueltat.

Aquest escrit és per respondre a aquesta iniciativa blogaire. No comentaré l'obra de Montserrat Roig perquè la conec molt poc, no n'he llegit cap llibre, només fa anys algun article i alguna entrevista a la TV. Aquí s'hi troba informació.

87è aniversari de Vicent Andrés Estellés 1924-1993

2011-09-04T00:00:00.000+02:00

Ha passat un any des d'aquell primer homenatge blogaire a Vicent Andrés Estellés.

Del País Valencià ha sorgit la iniciativa de celebrar cada 4 de setembre la Diada d'Estellés. I naturalment el corresponent homenatge blogaire. Més informació al feisbuc.

Per començar dos poemes que semblen molt actuals:

exili d'ovidi

XVI

ah dissortada pàtria! ¿quin encès, al•lucinat averany hauria
pogut endevinar que viuries aquestes hores de vergonya i merda?
¿quins conjurs, quins dictàmens, han determinat que em done vergonya
d'haver de dir el teu nom, i àdhuc evite el simple fet d'escriure'l?
¿quin obscur, tenebrós averany es va acomplint en tu, pàtria meua,
en els teus homes i les teues dones que han perdut el costum
de fer l'amor honest al llit, que ja no els resten ni ganes de fer
fills? pàtria! jo sé que passarà tot. jo sé que tornaràs a ser
lluminosa i feliç com el ventre d'una novençana prenyada, jo no ho
veuré, no ho veuran els meus ulls, però sentiré, a la meua fossa,
els passos lleugers d'una altra vida, d'una altra pàtria, d'una dignitat
amargament conquistada amb sang i amb derrotes i espant. allò
més trist és que em moriré sense haver experimentat la glòria de ser
fill teu, la satisfacció, la serenitat, la gràcia, el poder.
des d'avui no tinc pàtria! esborreu el meu nom dels murs de la pàtria!
la meua pàtria, si de cas, és en mi, sóc jo, aquest idioma amb
què us parle, amb què us narre la immensa vergonya que em pertoca
patir.

*

a l'aeroport, com està manat, et regiraran de cap a peus,
àdhuc et temptaran concienciosament els collons.
buscaran una metralleta entre els pèls del teu engonal.
buscaran una bomba al forat de la teua uretra.
buscaran la droga a les teues ulleres. busquen,
escarboten, et desfaran l'amable ordre conjugal
de la maleta que pacientment va fer la teua dona.
sacsejaran el teu rellotge per veure el que hi ha dins.
t'obligaran a masturbar-te per veure si és semen
allò que et surt o què, t'aponaran i et faran cagar,
i analitzaran rigorosament la teua cagada.
t'obligaran que et moques i et mocaràs furiosament.
et diran que faces força i amollaràs un pet esagarrat,
i en la seua flaire endevinaran, esbrinaran qui sap quines coses.

El següent m'ha fet pensar en això dels bancs i les hipoteques:

pedres de foc

25

Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes.

I per acabar dos poemes que parlen de la mort, un tema que junt amb el del sexe obsessionava el poeta:

quadern per a ningú

no em moriré d'amor.
em moriré de qualsevol cosa.
però en el moment darrer,
amb els ulls ben oberts,
els ulls dels moribunds,
estrenyeré els llavis per no dir el teu nom.
el vull per a mi sol
per a tota la mort

Papers Inèdits d’X.X.X.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car jo no vull que em sorprenga afaitant-me
o bé intentant resoldre uns encreuats.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car he de sortir a rebre-la a l'escala,
dir-li ¿què tal? i oferir-li la casa.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car he nascut per a morir només
i jo no vull perdre'm aqueix instant.

Cada instant ¿és l'assaig per a l’Instant Suprem?
¿Podrem donar el bes que voldríem donar?
¿No ens quedarà a la fi cap paraula per dir?
¿Podrem creuar les mans dignament al baix ventre
i escollir el taüt que millor ens convinga?
Cada instant és l’assaig per a l’Instant Suprem,
i sempre quelcom queda fora de la maleta.
¿Com és? ¿Com és, Senyor? Si cada dia muir,
si cada dia ens duu una mica de cendra,
¿com sempre ens sorpreneu amb la lluna entre els llavis
i les fulles dels llibres encara per tallar?

No em deixes mai, pensament de la Mort,
car em sostens llargament expectant
arran dels blats i el vol de les aloses.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
oli calent del gresol de la vida,
ombra de Déu que es vessa pel meu cos.

No em deixes mai, pensament de la Mort,
que ens tens tibant el cordell de la vida
fent-me servei sereníssim de plom.

No em deixes mai, pensament de la Mort.

No em deixes mai.

$14,294,000,000,000

2011-07-31T19:36:00.001+02:00

Els anglosaxons diuen 14 trilions, aquí diem 14 bilions i escrivim 14.294.000.000.000 $, però el resultat és el mateix. Aquest és el límit màxim del deute públic dels Estats Units que per llei no es pot sobrepassar. La previsió és que s'hi arribarà la setmana vinent i llavors l'Estat haurà de "tancar". Els funcionaris no aniran al treball ni cobraran. I potser pitjor encara, el crèdit del país i del dòlar acabarà de caure i les famoses agències de classificació els abaixaran la nota com a vulgars PIGS. Tot això si no s'arriba abans a un acord per apujar aquest límit, fixat per última vegada el 12 de febrer del 2010. Per desgràcia sembla que els polítics americans, com tants d'altres, no estan a l'altura i s'han enrocat en lluites partidistes i demagògiques de cara a les eleccions de l'any vinent.

El gràfic tret de la Wikipediaens mostra l'evolució d'aquest deute en valor absolut i com a fracció del GDP (PIB). Es veu com va anar baixant després de la guerra mundial fins al 80, quan va tornar a pujar amb Reagan i Bush pare. Després d'una baixada amb Clinton, va tornar a pujar amb Bush fill i s'ha disparat amb Obama.

Però com seria físicament 14,3 T$? Si agafem el bitllet més gran actual que és el de 100 dòlars tenim 142.940.000.000 bitllets com aquest:

Volum: 183.253 m3 (uns 3.000 containers)
Pes: 142.940 tones (més de 5.000 camions)
Superfície un al costat de l'altre: 1.478 km2 (3 vegades Andorra)
Alçada apilats: 17.725 km (gairebé tres vegades el radi de la Terra)

14,3 bilions, un número tan gran que costa d'entendre.

El sistema electoral andorrà

2011-05-09T01:16:00.002+02:00

Després de les últimes eleccions legislatives el passat 3 d'abril, i d'una controvèrsia sobre l'adjudicació dels escons que ha arribat fins i tot als tribunals, s'ha obert un debat sobre el sistema electoral existent i sobre la conveniència de modificar-lo.

El poder legislatiu andorrà el forma un parlament monocameral. Té una llarga història, el seu antecedent va ser el Consell de la Terra creat el 1419, que ha anat evolucionant fins l'actual Consell General a partir de la Constitució de 1993.

Segons l'article 52 de la Constitució: "El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional".
Això només deixa dues possibilitats, els 28 consellers d'ara o ampliar a 42 consellers. El nou edifici del Consell acabat d'estrenar té una previsió de 42 places.

A les eleccions es fan dues votacions amb dues urnes, una per escollir entre les diverses llistes tancades nacionals, hi ha una llista amb 14 noms per cada partit, en una única circumscripció. L'altra votació és amb llistes tancades territorials, una llista per partit amb dos noms cada una. Al haver-hi set circumscripcions territorials, que coincideixen amb les Parròquies, queden elegits els 14 consellers restants.

El sistema d'escrutini de les llistes territorials és majoritari tot o res, la llista que treu més vots obté els dos consellers i l'altra cap.

L'escrutini de la llista nacional és per un sistema proporcional, l'anomenat de restes majors, però modificat de manera que afavoreix els partits grans, o el que és el mateix, perjudica els partits petits.

Per fer un escrutini per restes majors es comença obtenint el quocient electoral que és el resultat arrodonit de dividir el número total de vots vàlids pel número total d'escons a proveir. A cada candidatura se li adjudica un número d'escons igual al quocient enter de dividir el número de vots obtinguts pel quocient electoral. Si queden escons per adjudicar es van donant a les candidatures començant per la que té major resta.

Per exemple, a les últimes eleccions els resultats de la circumscripció nacional han estat:

Verds d'Andorra 520 3,35%
Demòcrates per Andorra 8.553 55,15%
Andorra pel Canvi 1.040 6,71%
Partit Socialdemòcrata 5.397 34,80%
TOTAL: 15.510 100,00%

El quocient electoral és 15510 : 14 = 1.107,86 arrodonit 1.108
Verds d'Andorra 520 : 1.108 = 0 resta 520
Demòcrates per Andorra 8.553 : 1.108 = 7 resta 797

Andorra pel Canvi 1.040 : 1.108 = 0 resta 1.040

Partit Socialdemòcrata 5.397 : 1.108 = 4 resta 965

Queden 3 escons per repartir. En un escrutini per restes majors estàndard se n'adjudicaria un a Andorra pel Canvi perquè té la resta major, un altre al Partit Socialdemòcrata i un altre a Demòcrates per Andorra, sempre de major a menor resta.

Però aquí ve la petita modificació que perjudica els partits petits.

Llei 28/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum:

2. A aquest efecte, a cada candidatura li correspondran tants escons com resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral. Si efectuada aquesta operació no s'haguessin cobert els catorze càrrecs de conseller general, els escons restants s'adjudicarien a aquella o aquelles candidatures que ja tinguessin representació i que tinguessin la resta o restes més elevades, en funció del nombre de vacants existents. Si es produís empat en l'adjudicació de restes, es resoldria en favor de la candidatura amb més nombre de vots absoluts. Si també en nombre de vots absoluts es produís un empat, es resoldria per sorteig.

Les negretes són meves, destaquen el fet que només es poden adjudicar restes als partits que ja hagin obtingut com a mínim un escó a partir del quocient. En el nostre cas Andorra pel Canvi, malgrat tenir el major quocient es queda sense representant. A la pràctica això vol dir que per obtenir un escó s'ha de tenir un mínim del 7,15% dels vots vàlids, un percentatge bastant elevat, per exemple pel Parlament de Catalunya n'hi ha prou amb el 3%.

Un altre possible efecte, que s'ha donat en aquestes eleccions, és que el número d'escons que falten sigui superior al número de candidatures elegibles. Això no pot passar en un sistema per restes majors pur, però sí en el sistema retocat que tenim. Aquí veiem com falten 3 escons per adjudicar amb només dos partits DA i PS. Els dos primers escons no tenen cap problema, seguint el mètode de les restes majors se n'adjudica un a cada partit. Però que fer amb el tercer? Això ha donat lloc a la polèmica del conseller 28 que ha acabat als tribunals.

En realitat el cas estava previst. Després de fer la primera llei electoral es va publicar un reglament d'aplicació que resolia el problema. Però més tard es va refer la llei electoral per incloure totes les modificacions que s'havien anat fent i ningú va pensar en adaptar el reglament, que va quedar referint-se a una llei inexistent i a un article que havia canviat de número.

Reglament de desenvolupament de l'article 67 de la llei qualificada del règim electoral i del referèndum

Article 2
A cada candidatura li correspondrà tants escons com resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral. Si efectuada aquesta operació no s'haguessin cobert els catorze càrrecs de Conseller, els escons restants s'adjudicaran a aquella o aquelles candidatures que ja tinguessin representació i que tinguessin la resta o restes més elevades i començant la repartició per la resta més elevada. En el supòsit que els escons a repartir siguin superiors al nombre de candidatures amb representació, llur adjudicació s'efectuarà fins a aconseguir-ne l'exhauriment.

No és que quedi molt clar, s'han d'adjudicar els escons fins exhaurir-los però com s'han d'adjudicar?

Allò que s'ha acabat fent és adjudicar el darrer escó al partit que tenia major resta dels dos, en aquest cas el PS.

El que queda clar és que els partits petits es consideren perjudicats per aquest sistema i malgrat que en aquest cas una sentència no els ha donat la raó intenten obrir debat sobre aquest tema.

S'han proposat diverses solucions com pot ser:

- Augmentar el número de consellers a 42. Difícilment assumible en temps d'austeritat, 28 són més que suficients per 70.000 habitants, i més si es té en compte que a alguns no se'ls sent la veu en tota la legislatura.

- Utilitzar un sistema proporcional de restes majors que no perjudiqui els partits petits. Seria relativament senzill, només caldria modificar un article de la llei electoral.

- Reduir o suprimir les llistes territorials, tenint en compte que van amb un sistema majoritari molt desproporcionat ja que hi han grans diferències entre circumscripcions en quant al número de votants. El problema és que s'hauria de modificar la Constitució i els partits grans, que són els grans beneficiats pel sistema majoritari, és difícil que ho acceptessin.

- Crear una segona cambra! Sí, algú ho ha proposat, no és broma.

- S'ha proposat utilitzar el sistema d'Hondt però també perjudica els partits petits

Totes aquestes actuacions afavoririen la presència de més partits al Consell. Llavors es podria donar el cas de que degut a la fragmentació es tornés ingovernable i potser tornaríem a demanar un sistema electoral diferent. Només cal veure a França quantes vegades han canviat de majoritari a proporcional i de proporcional a majoritari.

I és que mai estem contents.

Tota la informació sobre les eleccions, resultats, lleis i normes a aquest enllaç.

1er de maig, Festa del Treball

2011-05-01T14:10:00.000+02:00

El crit de Wilhelm

2011-04-30T00:41:00.000+02:00

El Wilhelm scream és un efecte sonor emprat al cine, televisió i actualment també a videojocs. Es va utilitzar per primera vegada a la pel·lícula Distant Drums, Tambors Llunyans, i més recentment es va fer molt popular quan Ben Burtt el va usar a La Guerra de les Galàxies i a Indiana Jones entre altres. Normalment es fa servir quan a algú li disparen, o cau d'una gran altura o l'enxampa una explosió o un animal salvatge. En el cas de Tambors Llunyans el personatge que profereix el crit és devorat per un caiman.

L'origen del nom és d'un personatge del western The Charge at Feather River anomenat Private Wilhelm, a qui un indi dispara una fletxa.

Aquest vídeo és una col·lecció gairebé completa de totes les escenes de pel·lícula on s'utilitza el "Wilhelm scream". L'he trobat divertit, em recorda el cine de la infància.

I evidentment cap relació, encara que ho pugui semblar, amb les últimes eleccions andorranes, malgrat que més d'un ha caigut de ben amunt i que ara probablement hi haurà més d'un crit degut més que a fletxes a alguna punyalada 'trapera'.

En què s'assembla la situació política a Andorra amb un vídeo d'una cançó cantada per un xicot de North Dakota anomenat Bobby Vee l'any 1963 de nit a una platja acompanyat d'uns nois i d'unes noies molt maques?

2011-02-15T23:25:00.001+01:00

Ja s'ha confirmat. A mitja legislatura s'ha dissolt el Consell i hi hauran eleccions generals el dia 3 d'abril. Ho ha comunicat un Cap de Govern molt 2.0 a través del seu Twitter tres minuts abans que sortís el comunicat de premsa del govern.

Ha tardat, però el partit socialista s'ha llençat de ple a les xarxes socials, ja sabem el que ens espera d'ara fins el dia de les eleccions. A les darreres eleccions fa dos anys això va ser monopoli pràcticament dels Verds, amb no gaire bon resultat per cert. Per tant els diria que xarxes socials molt bé, però que no exagerin. Qui decideix és el món real, no el virtual. Si a Egipte no hi hagués tant malestar social i misèria Mubarak no hauria caigut per molt Facebook que li haguessin posat. I Andorra és un país molt petit que per sort encara no té res a veure amb Egipte. Ni tampoc amb els USA per si algú pensa en l'exemple de l'elecció d'Obama.

They say that you're a runaround lover
Though you say it isn't so
But if you put me down for another
I'll know, believe me, I'll know
'cause the night has a thousand eyes
And a thousand eyes can't help but see if you are true to me
So remember when you tell those little white lies
That the night has a thousand eyes
You say that you're at home when you phone me
And how much you really care
Though you keep telling me that you're lonely
I'll know if someone is there
'cause the night has a thousand eyes
And a thousand eyes can't help but see if you are true to me
So remember when you tell those little white lies
That the night has a thousand eyes
One of these days you're gonna be sorry
'cause your game I'm gonna play
And you'll find out without really tryin'
Each time that my kisses stray
'cause the night has a thousand eyes
And a thousand eyes will see me too
And no matter what I do
I could never disguise all my little white lies
'cause the night has a thousand eyes
So remember when you tell those little white lies
That the night has a thousand eyes

I per contestar la pregunta del començament, trobo que no s'assemblen en res.

A part que la cançó parla de mentides, i en sentirem moltes durant la campanya electoral.

El que passa és que m'han suggerit fer un escrit sobre la situació política a Andorra a partir d'aquest vídeo. I no se m'acut res.

Només per a homes

2011-01-19T00:20:00.000+01:00

Aquesta foto la vaig publicar aquí fa gairebé tres anys.

Ara la casa japonesa Sega, la dels jocs, la ja fa molts anys responsable de la meravellosa consola Dreamcast, ha tret el Sega Toylet. Consisteix en un sistema de sensors i pantalles que s'instal·la als urinaris. Permet varies funcions, com mesures de punteria, de força o distància, competir entre usuaris o comparar-te amb l'usuari anterior.

Jo només hi afegiria un sensor d'alcohol per si algú ha begut massa sake que s'esperi abans d'agafar el cotxe.

En fi, vaja quins uns aquests japonesos, mai paren de sorprendre'ns.

S'arriba a un acord sobre les relacions d'Andorra amb Europa

2010-12-28T12:37:00.000+01:00

Un dels problemes presents a Andorra és el de la futura relació amb la Unió Europea. Bàsicament se'ns demana la signatura d'un acord monetari. Aquest acord ens permetria encunyar unes poques monedes (no bitllets) d'euros, més que res destinades a col·leccionistes. A canvi hauríem d'obrir-nos al lliure mercat i renunciar al proteccionisme, cosa que entre altres representaria la fi d'aquest nostre sistema financer que tot el món ens enveja. Per desgràcia la signatura d'aquest tractat és inevitable si no volem quedar totalment aïllats en un món cada vegada més globalitzat, amb la conseqüent ruïna total del país.

Després de moltes discussions, picabaralles, acusacions i escenes desagradables al Consell General entre els nostres polítics, on curiosament s'ha vist que els que s'autoanomenen liberals són més partidaris del proteccionisme que els socialistes, no s'ha pogut arribar a cap acord.

Per intentar trobar una solució al problema, hi ha hagut negociacions molt discretes i molt complexes amb supervisió i assessorament de la UE, entre els estats d'Andorra, França, Espanya i el Vaticà (no oblidem que un dels Coprínceps és bisbe), i a la fi s'ha arribat als següents acords:

1. A partir del 1er de gener del 2012 Andorra deixarà d'existir com a estat independent i s'annexionarà a Espanya, excepte la regió corresponent al Pas de la Casa, la Solana, part nord del Port d'Envalira i en general tots els punts que desaigüen cap el riu Arieja.

2. Excepte la dita regió que s'integrarà al departament francès de l'Ariège, la resta passarà a formar part de la Comunitat Autònoma de Catalunya, i s'integrarà a la comarca de l'Alt Urgell.

3. Tots els residents no andorrans conservaran la nacionalitat i el passaport d'origen. Els andorrans que només tinguin un passaport disposaran d'un termini de dos anys per triar entre la nacionalitat espanyola o la francesa.

4. Tots els bancs andorrans actuals podran continuar operant i podran ampliar el seu àmbit d'actuació a tot el territori de la UE, on durant un termini de temps d'adaptació a determinar gaudiran d'exempcions fiscals.

Interrogat el Cap de Govern ha declarat: "Estem negociant mantenir l'actual estructura de Comuns en forma de municipis. També volem ser una comarca a part, i més tard una vegueria. És l'única manera de poder mantenir gairebé intacta la funció pública actual."

Per la seva part Eusebi Nomen, líder del partit d'oposició APC, ha declarat: "Això és una catàstrofe, fruit de la incompetència del nostre govern. De totes maneres dins de la desgràcia hem tingut la sort de no caure en mans dels francesos com ells pretenien."

El Bob Dylan que m'agrada (Dedicat a Noctas)

2010-12-18T00:26:00.000+01:00

Nobody feels any pain
Tonight as I stand inside the rain
Ev'rybody knows
That Baby's got new clothes
But lately I see her ribbons and her bows
Have fallen from her curls.
She takes just like a woman, yes, she does
She makes love just like a woman, yes, she does
And she aches just like a woman
But she breaks just like a little girl.

Queen Mary, she's my friend
Yes, I believe I'll go see her again
Nobody has to guess
that Baby can't be blessed
Till she finally sees that she's like all the rest
With her fog, her amphetamine and her pearls.
She takes just like a woman, yes
She makes love just like a woman, yes, she does
And she aches just like a woman
But she breaks just like a little girl.

It was raining from the first
And I was dying of thirst
So I came in here
And your long-time curse hurts
But what's worse
Is this pain in here
I can't stay in here
Ain't it clear that?
I just can't fit
Yes, I believe it's time for us to quit
When we meet again
Introduced as friends
Please don't let on that you knew me when
I was hungry and it was your world.
Ah, you fake just like a woman, yes, you do
You make love just like a woman, yes, you do
Then you ache just like a woman
But you break just like a little girl

A vegades tenir raó és trist

2010-12-01T13:49:00.002+01:00

Fa uns quatre mesos vaig escriure aquí el que pensava sobre els diversos partits independentistes, les seves lluites de galls i els seus afanys per la cadireta.

Ara que han passat les eleccions, tots els temors s'han confirmat. El partit independentista de tota la vida, ERC, ha quedat reduït a menys de la meitat en número d'escons, de 21 a 10, perdent un 47,3% de votants. Les dues propostes noves que s'ho havien de menjar tot, SI i RCAT, han quedat els uns amb quatre diputats, insuficients per a poder formar grup parlamentari i els altres sense cap diputat.

El pitjor de tot és que la suma de vots dels tres partits que es declaren independentistes és un 13% inferior als obtinguts per ERC a les eleccions del 2006, el número total d'escons independentistes ha passat de 21 a 14. I tot això amb un cens electoral més gran i un 13% més de vots vàlids.

Al mateix temps totes les enquestes diuen que el número de persones amb sentiments independentistes va augmentant.

On són els vots independentistes? Si es mira l'històric de les eleccions es veu que són vots "nòmades", sempre insatisfets, a la recerca de la terra promesa. Van oscil·lant entre ERC, CIU i partits petits de poca importància electoral. Actualment la gran majoria se n'han anat a CIU. Quant temps s'hi quedaran?

No ho sé, però si continuen així segur que ben poc.

Per què hi van?

2010-11-20T21:12:00.000+01:00

Els votants a les eleccions catalanes residents a l'estranger, fa uns dies han rebut per correu la documentació electoral i les paperetes de vot de tots els partits que s'hi presenten. Després d'omplir el sobre amb la papereta escollida, es pot optar per dipositar-lo al Consolat espanyol o bé enviar-lo per correu certificat a la Junta Electoral corresponent.

He pogut examinar una d'aquestes documentacions, concretament una de la demarcació de Barcelona. El que més m'ha cridat l'atenció és la gran quantitat de candidatures, exactament vint-i-nou.

La primera reflexió és que encara ens queda molt de camp per més vídeos "porno", orgasmes, tovalloles i altres "cutrades". Des del meu últim escrit d'abans-d'ahir ja n'ha sortit algun altre. A veure quants més s'hi animen.

ALTERNATIVA DE GOVERN
CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
COORDINADORA REUSENCA INDEPENDENT
DES DE BAIX
ELS VERDS-GRUP VERD EUROPEU
ESCONS EN BLANC-CIUDADANOS EN BLANCO
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS J.O.N.S.
FAMILIA I VIDA
GENT NOSTRA
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA
MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO
PARTIT ANTITAURÍ CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL
PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
PARTIT HUMANISTA
PARTIT POPULAR
PARTIT REPUBLICÀ D'ESQUERRA-IZQUIERDA REPUBLICANA
PARTIDO CASTELLANO
PARTIDO DE LOS PENSIONISTAS EN ACCIÓN
PARTIDO OBRERO SOCIALISTA INTERNACIONALISTA
PIRATES DE CATALUNYA
PLATAFORMA PER CATALUNYA
POR UN MUNDO MÁS JUSTO
REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA
UNIFICACIÓN COMUNISTA DE ESPAÑA
UNIÓN, PROGRESO Y DEMOCRACIA

D'aquests 29 partits, com a molt una desena entraran al nou Parlament, els sis d'ara i potser 3 o 4 més a molt estirar. Això vol dir que una vintena en quedaran fora.

Si mirem el decret 134/2010 queda clar que qui no obté cap escó no veu ni un cèntim de subvenció:

1.1 L’Administració de la Generalitat subvencionarà les despeses ocasionades als partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, d’acord amb les regles següents:
a) 20.127 euros per escó obtingut.
b) 0,76 euros per vot aconseguit per cada candidatura que hagi obtingut, com a mínim, un escó.

La cosa és molt diferent per a qui aconsegueixi entrar.
Per exemple a Barcelona per superar el mínim necessari del 3% es necessiten uns 65.000 vots i amb aquests vots s'obtindrien tres diputats. Per tant la subvenció mínima per a qui entrés seria de: 20.127 x 3 + 0,76 x 65.000 = 109.781 €, quantitat amb la qual probablement es podria sufragar una campanya electoral de baix perfil.

D'altra part, és evident que la majoria dels partits saben que no tenen cap possibilitat, i malgrat això es presenten. El cost d'una campanya electoral és elevat, cartells, programes, audiovisuals, etc. A no ser que disposin de patrocinadors amb recursos, s'exposen a passar-se l'interval de temps entre eleccions pagant deutes.

Llavors, per què malgrat tot hi van? Unes quantes possibles explicacions podrien ser:

- Perquè estan convençuts que els hi costarà molt però acabaran entrant.
- Perquè pensen que en aquestes eleccions no entraran però sí a les properes.
- Perquè utilitzen les eleccions com a promoció d'altres interessos.
- Perquè són partits petits, 4 i el cabo, que es dediquen a fer de candidats perpetus.
- Perquè defensen interessos d'algun partit gran, intentant prendre vots als seus rivals.
- Perquè ...

Finalment, s'ha de tenir sempre en compte que la política és una mena de droga dura, només cal veure el comportament de molt polítics, tant veterans com nouvinguts. És l'eròtica del poder, probablement més potent que la del sexe.

Com afecta l'escalfament global a la campanya electoral?

2010-11-18T20:46:00.000+01:00

La campanya electoral per a les eleccions al Parlament català no para de donar-nos sorpreses.

Primer va ser un Albert Rivera ben vestit, ell ja s'havia despullat fa quatre anys, acompanyant uns quants C's, amb ciutadanet inclòs, passejant-se en pilotes pel carrer.

Després les JSC ens han explicat les virtuts orgàsmiques de votar, sobretot si és socialista afegeixo jo. Diuen que el president Montilla ha al·lucinat mandonguilles veient aquest vídeo.

Montserrat Nebrera ens ofereix un vídeo amb un orgasme de campionat, i embolicada amb una tovallola ens diu que en política no tot s'hi val.

I no ens oblidem de Maria Pasqual, aquesta xicota de Mollerussa amb nom artístic Maria Lapiedra, independentista i militant a SI, el partit de Laporta. Aquí ens ensenya com baixar de la Font del Gat.

Artur Mas de CiU s'ha desmarcat del tema: "Altres partits necessiten anuncis d'aquest tipus per sobresortir. Han de posar-se tovalloles o fer orgasmes. Jo no". Doncs què vols que et digui, tanta seriositat acaba sent avorrida, un petit disbarat de tant en tant els faria bé.

Joan Puigcercós ha comparat votar Esquerra amb el “sexe tàntric, que dura i va per llarg”. Amb això ja se sap, mentre dura, dura.

En fi, n'hi ha per tots els gustos. Un acaba preguntant-se si un dels efectes secundaris de l'escalfament global no és la fusió d'algunes neurones. Malgrat tot, trobo molt millor fer vídeos calents que videojocs per disparar a immigrants il·legals i a independentistes.

Aviat podrem tenir la princesa Leia a casa

2010-11-04T18:56:00.000+01:00

Gairebé tots en algun moment hem gaudit de les aventures interestelars de la Guerra de les Galàxies. Noms com Luke Skywalker, Han Solo, mestre Yoda, sense parlar del malvat Darth Vader, gairebé van passar a formar del vocabulari corrent.

Una de les escenes immortals de la primera pel·lícula de la sèrie és aquella en què l'androide R2-D2 projecta un holograma de la princesa Leia demanant auxili al mestre jedi Obi_Wan Kenobi.

Una vegada més es va demostrar com la ciència ficció intel·ligent moltes vegades anticipa el futur.

La holografia ja feia molt temps que estava inventada, ho va fer l'hongarès Dennis Gabor l'any 1947, però era de molt baixa qualitat fins que els anys 60 es va utilitzar el làser.

Actualment es poden projectar hologrames de imatges o de vídeos, és el cas de l'escena de la pel·lícula, l'androide porta un vídeo gravat. El que encara no es pot fer és gravar-lo, transmetre'l i utilitzar-lo en directe, per exemple per fer una videoconferencia. Amb la tècnica actual es poden gravar dues imatges per segon i se'n necessiten moltes més, 24 per segon en el cas d'una pel·lícula de cine normal, per donar la impressió d'un moviment fluid.

No sembla que hi hagi cap impediment físic per arribar-hi i per tant s'hi arribarà. Segons un article del Scientific American encara hi han moltes dificultats en els aspectes de resolució, colors, consum energètic, volum dels dispositius, però d'aquí set a deu anys ho podrem tenir a casa, parlar amb algú i veure'l al mateix temps en forma d'holograma movent-se en temps real, ens haurem de vestir bé i pentinar fins i tot per parlar per telèfon.

Ah, del preu no en tinc ni idea, no deu ser gens econòmic, només per a fer la gravació s'utilitzen setze càmeres...

Qui ha dit que els catalans són avorrits?

2010-10-31T02:30:00.001+02:00

Lipdub de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), per a la precampanya electoral al Parlament de Catalunya

Al Parlament hi vaig calent, al Parlament hi falta gent.

Vist el que hi ha, jo els demanaria que amb uns quants frikis locals ens ajudin a fer un lipdub per a les eleccions de l'any vinent a Andorra. Si més no riuríem una mica, que al pas que anem encara ens morirem d'avorriment (i de mala llet també).

Sense partitura

2010-10-05T22:47:00.000+02:00

L'última (fins ara) moguda a Andorra ha estat l'acomiadament per part del Govern de la directora del Cor Nacional dels Petits Cantors. N'hi ha hagut de tots colors, discussions al Consell, paraules més que fortes entre el Síndic i la Ministra de Cultura, els pares dels nens deixant plantada amb la paraula a la boca a la dita ministra.

No entraré més en el tema perquè no en sé més del que en diuen els diaris i no sóc part interessada, no hi tinc cap fill ni nebot. Un altre dia que no em faci tanta mandra comentaré una mica la situació a Andorra que és bastant penosa, naturalment ho és l'economia però per desgràcia també la política. Tant que ja es veu a venir una dissolució del Consell i eleccions just a la meitat de la legislatura, tot un desastre.

Una de les moltes excuses per l'acomiadament ha estat que els nens no saben llegir una partitura. No entenc de música i no ho discutiré. El que sí faré és preguntar-me si Ella Fitzgerald sabia llegir una partitura.

Se'ns estarà tornant capitalista i sionista en Fidel?

2010-09-25T21:19:00.000+02:00

Probablement una de les persones més conegudes al món sigui Fidel Castro, ininterrompudament primer ministre i després president de Cuba del 1959 fins al 2008, en què va deixar el càrrec per malaltia.

Després d'un interval de silenci i sembla que superada la malaltia, Fidel ha tornat a l'actualitat i, com sempre ho ha fet, sense deixar ningú indiferent. En una entrevista al periodista Jeffrey Goldberg de la revista The Atlantic (aquí els articles originals part 1 i part 2) n'ha deixat anar algunes que com a mínim deuen haver deixat descol·locat a més d'un.

En el primer article demana al president de l'Iran Ahmadinejad que deixi de calumniar als jueus i de negar l'Holocaust.

Al segon article, a part de demostrar un gran interès en els dofins, diu: "El model cubà ja no ens funciona ni a nosaltres". Naturalment de seguida ho ha desmentit, explicant que el model que ja no funciona bé enlloc és el nord-americà, però el mal ja estava fet.

Què li ha passat a Fidel? Ha vist la llum i caigut del cavall com sant Pau? En el tema dels jueus l'explicació és més senzilla, Cuba va trencar relacions amb Israel als anys setanta però sempre hi va mantenir una mena de semi-ambaixada, el mateix Fidel sembla que fa temps va dir que era descendent de 'marranos', jueus de la península ibèrica que per evitar l'expulsió es van convertir oficialment al cristianisme, però seguien practicant d'amagat el judaisme.

En quant al tema del model cubà tot és més complicat. Possiblement se n'ha adonat que el país es troba en un atzucac, la pregunta és quant de temps fa que ho sap i per què no ha dit fins ara. I també per què ho ha dit ara.

El no dir-ho probablement fos per la por a perdre el poder, en canvi ara això li és igual.

Es fa difícil de creure que vulgui desfer ara la seva obra de 50 anys. Més aviat penso en un intent desesperat d'una transició "lampedusiana", aquella de canviar tot per a que res no canviï. Les últimes reformes econòmiques a Cuba sembla que vagin en aquesta direcció.

El món evoluciona i es van perdent els paradigmes. Fa anys teniem la Unió Soviètica, el maoisme, la Cuba de Fidel i el Che, la Iugoslàvia de Tito. Què deuen pensar els que fa quaranta anys eren Guàrdies Rojos maoistes, feien la Gran Revolució Cultural i cridaven consignes amb el Llibre Roig de Mao a la mà, i ara veuen com la Xina és ja la segona potència capitalista del món. Serà veritat que el comunisme és la via més llarga cap al capitalisme?

El que està clar és que molts hauran de buscar nous models, però quins? Cada vegada en queden menys i més cutres. Per molt que s'insisteixi no es pot comparar l'èpica de la Gran Marxa dels comunistes xinesos amb els que ara, per exemple, es dediquen a posar bombes a supermercats.

Dues cares de la mateixa moneda

2010-09-16T17:52:00.000+02:00

He descobert aquests dos curtmetratges de Sebastian Cardemil Muchnik. Descriuen, per cert amb bastant mala llet, punts de vista teòricament oposats.

No trobeu que en el fons són idèntics?

86è aniversari de Vicent Andrés Estellés 1924-1993

2010-09-04T00:00:00.339+02:00

NO HE DESITJAT MAI CAP COS COM EL TEU

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!

Recordo la primera vegada que vaig llegir un llibre de poesia de Vicent Andrés Estellés. Em va agradar la seva naturalitat, sensualitat, exuberància. I per descomptat l'erotisme descarat d'alguns poemes, aquí per exemple n'hi ha uns quants. Descarat, en ocasions brutal, però mai vulgar.

Han passat els anys i penso que la seva obra no ha envellit gens, continua sent un escriptor ben actual. Encara m'agrada.

SÍ

Si no és alegria
no vull poesia.
Res de res.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Per aquelles places,
per aquelles nits.
Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.
Ara et diria
que et vull molt més.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.
Si no és alegria,
no vull poesia.

HORACIANES I

res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,

me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot.

TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalment amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil·lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t'he conegut,
jo no volia conèixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu.

I per acabar un poema recitat per Ovidi Montllor. Què més podem demanar?

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Tot això ve d'aquesta iniciativa blogaire. Si continuem així encara m'hauré de muntar un blog de poesia...

Ensenya-me'ls

2010-08-31T00:31:00.003+02:00

Show them to me, ensenya-me'ls, és el títol d'una cançó de Rodney Carrington.
El cantant invita les dones del públic, i també els homes, a què li ensenyin els pits, i generalment li fan cas.

Oh, em sembla a mi que tot aquest món s'ha tornat boig
Hi ha massa odi i matança
Però quan veig el pit nu d'una dona
Les meves preocupacions i els meus problemes se'n van tots
Ningú pensa en lluitar, quan veu una noia en topless
Nena, si també volguessis mostrar els teus, podríem salvar el món

Ensenya-me'ls, ensenya-me'ls
descorda't el sostenidor i deixa aquests cadellets lliures
Es veuen molt millors sense aquest suèter, nena
Segur que hi estàs d'acord
Si tens dues bones motxilles,
ensenya-me-les

M'és igual si no lliguen o un és més gran que l'altre
Me'n podries ensenyar un i jo m'imaginaré l'altre
Fins i tot si ets molt vella, no hi ha res de dolent
No estiguis trista els teus pits no són dolents, només són una mica llargs

Ensenya-me'ls, ensenya-me'ls
Apuja't el jersei i deixa mirar a tot el món
Només treu-te la roba, ensenya els teus globus i seré un home feliç
Si tens dos "chichis"
ensenya-me'ls

N'he trobat molts però mai no n'he odiat cap
Fins i tot si has tingut tretze nens i penses que es veuen desinflats
No existeix un pit dolent, crec que això és una gran veritat
Si ets un home gros i gras, sóc un fan de les tetes i m'agradaria veure les teves també

Ensenya-me'ls, ensenya-me'ls
Igual que les noies dolentes de la TV
Només tira't endarrere i ensenya'm el teu portaequipatges i estaré en èxtasi
Si tens dos melons
Ensenya-me'ls

Tot el món viurà en harmonia
Et farà bona, em donarà fusta, farem història
Si estimes el teu país, ho diré una altra vegada
Dic si estimes el teu país, sí
Aixequeu el cul i ensenyeu-me grosses bones tetes.

Primer Centenari del poeta Màrius Torres

2010-08-30T00:00:00.569+02:00

Gràcies a aquesta iniciativa blogaire he descobert l'escriptor Màrius Torres. Detalls sobre la seva biografia i obra es poden trobar aquí.

En resum, va néixer el trenta d'agost del 1910 a Lleida.
Va començar a escriure mentre estudiava medecina. Exercí poc temps de metge perquè als 25 anys emmalaltí de tuberculosi i ingressà a un sanatori on va dedicar el temps a llegir i a escriure.
Va morir el 1942 als 32 anys sense poder veure impresa la seva obra, publicada el 1947 de forma pòstuma a Mèxic.

Trenta-dos curts anys, set dels quals greument malalt ingressat a un sanatori, coincidint amb els anys miserables de la guerra civil i postguerra.

He seleccionat dues poesies. La primera és la Cançó a Mahalta, un poema breu d'una gran bellesa. La segona és Dolç Àngel de la Mort, un poema impressionant.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
   de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
   freda, de tan pura.

Del llim d'aquesta terra amarada de plors
   el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
   ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
   Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
   el dolor que m'espera em fa mal...

   I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936

Una última reflexió seria que malgrat la seva curta vida, Màrius Torres ha assolit la immortalitat. N'estem celebrant el centenari, la seva obra està publicada i disponible, el gran Lluís Llach ha cantat la Cançó a Mahalta setanta anys després de ser escrita.

Què quedarà de la nostra obra d'aquí a setanta anys? Algú la cantarà? Hi haurà encara blogs? Hi haurà encara llibres fets amb paper? Hi haurà encara poetes?

Je t'aime, moi non plus

2010-08-29T02:08:00.000+02:00

Imagino que a la gran majoria dels independentistes els agradaria que entre Solidaritat i Reagrupament la cosa anés com al vídeo, metafòricament parlant és clar.

Avui hi ha prevista una reunió entre dirigents de les dues formacions, veurem si poden arribar a alguna mena d'acord.

Ho veig difícil, però com a mínim se'ls podria demanar que intentin acabar amb l'espectacle lamentable que alguns, que s'estan equivocant d'enemic, estan donant a base d'insults i desqualificacions.

Independentistes

2010-08-07T22:37:00.001+02:00

A mi, això d'anar fent plataformes independentistes una vegada i una altra em fa pensar en aquest gran èxit disco del 1997.

El problema és que més d'un es pren pel rei del mambo. I ja se sap que no hi pot haver més d'un gall al galliner.

I quan hi ha tant en joc i ni tan sols es pot estar segur de si guanyaràs ni un sol escó, tota aquesta baralla per la confecció de les llistes electorals em sembla absurda. Sembla que a alguns només els interessi la cadira i l'únic que fan és donar aquesta imatge.

I si continuen així acabaran d'aquesta manera.

En fi, deixeu-vos de punyetes, i si no voleu fer el ridícul poseu al capdamunt de les llistes a la gent més mediàtica, els 3 + 1 serien els més adequats. I pels demés llocs és igual, qui se'n recorda ara de qui era segon o tercer de la llista l'última vegada que va votar?

Una salvatjada menys

2010-07-29T20:38:00.002+02:00

La Carmen va perdre el cap per un "toreador" ens diu Bizet amb aquesta música tan patxanguera i que tan agrada als francesos.

Els italians també hi van ficar cullerada.

Uns altres deuen pensar com Plató que l'home és un bípede sense plomes.

I l'Albert Pla com sempre a la seva bola.

I ara no em vingueu amb aquestes històries tan suades d'escorxadors, caçadors, pesca esportiva, etc. No cola. Mai una salvatjada no en pot justificar una altra.

Encara t'estimo

2010-07-26T00:50:00.000+02:00

Han passat 48 anys des d'aquell 26 de juliol del 1962, quan amb els pares i el germà vam entrar a viure al pis del Pomme de Terre d'Encamp.

Deixàvem endarrere la foscor, la por, la ignorància, el ser insultat o agredit per parlar la teva pròpia llengua, i entràvem a un món lluminós, amb diaris que no feien vergonya de llegir, televisió de país civilitzat, gent que parlava com tu amb tota naturalitat.

Han passat molts anys, moltes penes i alegries, ara la crisi és molt forta i està fent molt de mal, però malgrat tot encara t'estimo Andorra.

Paradís perdut

2010-07-24T23:07:00.000+02:00

Aviat tindrem l'IVA a Andorra, de mica en mica es van perdent els trets diferencials del país, és inevitable. El gran creixement de la població i el canvi del sistema de vida ja no permeten mantenir aquell paradís que teniem abans sense impostos ni burocràcia, per donar un exemple fa uns cinquanta anys hi havia un total de sis policies per a una població de menys de deu-mil habitants. És clar que tampoc no se'n necessitaven més quan era bastant normal veure cases amb la clau posada al pany de la porta.

Tot això de l'IVA i dels impostos en general ja fa temps que arrossega una gran polèmica, sobretot des de la campanya electoral de l'abril de l'any passat. Se n'han sentit de molt grosses i de tots colors, gairebé tothom hi ha dit la seva i ha estat una gran oportunitat per alguns dels nostres polítics i també no polítics de fer demagògia pels descosits.

I per començar a explicar com funcionarà tot això, res millor que aquest vídeo.

Com ser un no-nacionalista

2010-07-13T22:46:00.009+02:00

Tots sabem que el nacionalisme és la suma de tots els mals, per exemple recentment hem vist gent que en lloc de celebrar les victòries de la Roja s'han dedicat a tocar la pera manifestant-se pels carrers de Barcelona, portant banderes no ortodoxes, cridant consignes subversives i escridassant uns pobres polítics que no en tenen cap culpa, haver-hi pensat abans de votar-los.

Com a tema de reflexió proposo el següent vídeo on es veu clarament com s'ha de fer per a ser un bon no-nacionalista.

PS Nostàlgia del temps de la mili? Ni gens ni mica, va ser una autèntica merda...

La millor resposta

2010-07-11T00:32:00.000+02:00

Al meu últim escrit us suggeria una resposta a la sentència sobre l'Estatut de Catalunya.

Hi ha hagut una resposta, però molt millor i molt més contundent que la meva.

Encara no s'havia acabat i ja la premsa i ràdio del règim començava a posar aigua al vi però tan li fa, això ja no ho para ningú.

No serà perquè no us hagin avisat

2010-07-04T20:11:00.000+02:00

Fa trenta anys La Trinca cantava:
"I per asserenar els ànims d'aquest poble tan tossut es firmà un tractat de pau que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine a l'hora de la veritat els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat."

Una vegada més es demostra que els humoristes sempre ho veuen molt més clar que els polítics, o potser és que menteixen menys.

I sempre amb vocació de servei públic, aquest blog suggereix una resposta a la sentència:

Declaració de Independència dels Estats Units d'Amèrica

2010-07-04T13:35:00.000+02:00

Gente que não tem vergonha na cara

2010-06-26T17:00:00.000+02:00

Quan donaran així les notícies a casa nostra?

I ocasions no en falten.

Correcció política, què és això?

2010-06-20T13:29:00.000+02:00

Tard o d'hora la teva dona et portarà a casa, un dels millors motius per tenir un Volkswagen.

Bufa-li la cara i et seguirà per tot arreu

Més aquí

Una nova imatge

2010-06-13T00:27:00.000+02:00

Blogger ha tret fa uns dies una col·lecció nova de plantilles inclòs un menú de configuració senzill. Les plantilles existents abans continuen però no es poden configurar amb el nou menú, s'ha de fer com abans, bastant més complicat.
De moment m'ha agradat i m'he instal·lat l'anomenada "Finestra de imatges".

Adjunto un vídeo d'una nena que truca perquè demoleixin la seva escola amb els professors dins. Una manera com una altra de reduir despeses en temps de crisi.

Dia del Blogaire en Crisi 2010

2010-05-30T02:11:00.001+02:00

Com que encara continuo amb poques ganes d'escriure m'apunto amb molt de gust a la iniciativa del bloGuejat Salvador Macip i demà 31 de maig celebraré el Dia del Blogaire en Crisi.

A diferència d'Andorra on aquest any, i sembla ser que també els vinents, hem renunciat a Eurovision, els nostres estimats veïns continuen "inasequibles al desaliento" i ens obsequien amb actuacions inenarrables siguin del Chiquilicuatre o del Jimmy Jump. He de confessar que fa temps que no reia tant.

PS Qui ha dit que els funcionaris són ineficients? Menys de 10 hores han tardat els de RTVE en censurar els vídeos de l'actuació a Eurovision. Em pregunto si haurien fet el mateix si haguessin guanyat. I per associació d'idees una altra pregunta que no té res a veure, retallaran també els sous als de la SGAE?

Ves què hi farem

2010-04-20T00:06:00.000+02:00

Ha passat gairebé un any i continuo amb poques ganes d'escriure però avui ho faig per donar una mica d'ànims als veïns del sud després de la presa de pèl que els estan fent.

Imagina't, un text aprovat per tres càmeres legislatives i per un referèndum depèn del caprici d'uns senyors que ningú ha votat, en realitat han estat posats a lloc i es deuen als partits polítics, han estat incapaços en més de tres anys de treure cap conclusió fins al punt que a alguns els ha caducat el mandat, un altre s'ha mort i per a més inri els partits no han sabut ni renovar-los, tot digne d'una farsa amb el gran Alfredo Landa.

I també són dignes de veure els grans escarafalls que ara fan alguns partits catalans, com si tot això no s'hagués vist a venir des de fa molt temps.

En fi, us deixo aquest vídeo que he trobat al sempre interessant i molts cops políticament incorrecte blog de Josep Sort

I ara què?

2009-04-28T23:00:00.001+02:00

Han passat les eleccions i el nostre partit ha tret l'espectacular xifra de 88 vots d'un total de 14.679 vots vàlids, el 0,60%.

Què ha passat?

Tenim un bon programa amb propostes sobre tots els temes que preocupen més a la població com són: pujar el salari mínim, crear una assegurança d'atur, control dels lloguers i dels pisos buits amb finalitat especulativa, impostos sobre les grans fortunes, etc. En aspectes socials no té res a envejar a cap programa d'altres partits, inclòs el socialista.

Tot això no ha arribat a la població. No ho hem sabut explicar.

Som un partit molt jove, una mica més de dos anys i molt petit, els que el fem funcionar no passem de la dotzena. I a part no disposem de recursos econòmics.

Degut a això no hem fet cap acte durant la campanya electoral, ens hem limitat a enviar el programa a totes les llars, com han fet també els altres partits, i als debats a les ràdios i a la televisió, però cap míting, ni caminades populars ni els "cafès" que han fet els Verds. Ara resulta evident que un partit que es presenta per primera vegada a les eleccions s'ha de fer sentir més si vol fer alguna cosa.

També ens ha perjudicat el mal rotllo que hi ha entre el cap de llista d'una altra formació i el nostre que ha provocat comentaris pujats de to i fins i tot un principi d'agressió. Estic convençut de que això ens ha perjudicat la campanya i fet perdre vots, i a l'altre partit possiblement un parell d'escons.

I naturalment un fet molt important és que aquestes eleccions han resultat molt polaritzades entre el partit liberal del govern i l'oposició socialista, un tercer partit compost entre altres per rebotats del partit liberal i situat més a la dreta, malgrat haver invertit una fortuna en la campanya i haver sortit amb ganes de menjar-s'ho tot, només han aconseguit tres consellers, contra 11 els liberals i 14 els socialistes. I els Verds que es presentaven per segona vegada han obtingut un resultat molt pitjor que fa 4 anys i tampoc no han entrat al Consell.

A part d'entrar al llibre Guinness dels rècords, què més podem fer?.

Una possibilitat és deixar-ho córrer però per a mi no és vàlida, no em vaig ficar a aquesta aventura per plegar al primer obstacle.

Ens hem de fer conèixer per la població i també penso que és molt important que tinguem una imatge de marca. Quan dius liberal, o socialista, o verd, tothom sap de què parles, però nosaltres què som? quina imatge tenim o volem tenir? De moment molta gent ens associa només amb quatre amics que fan política de cafè i poca cosa més. És cert que no som polítics professionals però a Andorra aquests es poden comptar amb els dits d'una mà, dels 28 consellers generals sortints ni han uns quants que no han pronunciat mai ni una paraula al Consell, o sigui que el nivell tampoc és massa exigent.

Necessitem més militants i simpatitzants i gent preparada. I també necessitem recursos econòmics.

Amb tot això començarem a preparar les properes eleccions, en dos anys les comunals i en quatre altre cop les generals.

En aquest temps anirem retocant el programa, fent-nos conèixer a base d'articles, intervencions a les ràdios i televisió, debats, comunicats, etc.

Es tracta de què en un futur proper es pugui estar o no d'acord amb el nostre programa però com a mínim que la població ens conegui.

Serà una feina a vegades pesada, haurem de picar molta pedra, però si els resultats acompanyen valdrà la pena. I sinó sempre quedarà la satisfacció d'haver fet alguna cosa pel teu país, penso que no n'hi ha prou queixant-se, també s'han de proposar solucions.

En contra del que canta Gilbert Bécaud, a nosaltres encara ens queda molta feina per fer.

Jornada de reflexió

2009-04-25T17:33:00.003+02:00

Avui a Andorra és allò que en diuen jornada de reflexió. Ahir es va acabar la campanya electoral i demà anem a votar.

No crec que molta gent s'ho hagi de pensar encara, pràcticament tothom sap per qui votarà demà. L'únic dubte pot venir de que s'han de dipositar dues paperetes, una per la llista nacional i l'altra per la llista parroquial i no tots els partits es presenten pertot, llavors si no vols votar en blanc has de votar per dos partits diferents, un per cada papereta.

La meva reflexió més que pensar per qui votaré demà és preguntar-me que hi faig de quart a la llista nacional d'un partit polític, jo que sempre havia considerat als polítics poc menys que una colla de cantamanyanes. És clar que jo no em considero un polític, no passo de ser un amateur.

Vaig fer-me militant de la UNP per tres raons principals.

La primera és que vaig conèixer el president del partit casualment a un sopar i em va caure bé. Ell i jo som molt diferents, ell és més jove, molt directe i extravertit. Ens vam seguir veient i parlant i de mica en mica em va explicar el seu projecte i la veritat és que encara no sé com va aconseguir fitxar-me. Una de les coses que em van agradar va ser veure un partit format per molt poca gent reunint-se a la cafeteria d'un hotel aportant i discutint idees. I malgrat els pocs recursos hem pogut fer un programa electoral i presentar una llista nacional a les eleccions de demà.

Un altra raó va ser la curiositat. Com funciona això dels partits i de la política? La millor manera de saber-ho és entrant-hi, i la veritat és que alguns tòpics cauen.
Per exemple els polítics. Són persones com tu i jo, amb els mateixos problemes. N'hi han d'impresentables però són minoria, igual que a la resta de professions.

I la raó més important és allò de fer alguna cosa pel teu país. Molts ens queixem, que si els governants han deixat el país fet un desastre, que si l'oposició no ha fet res, que si el país ha de canviar, però si ens limitem només a queixar-nos no canviarem res. No n'hi ha prou amb queixar-se, també s'ha de participar i posar el granet de sorra si volem que les coses millorin.

En fi, ho trobo una experiència gratificant, he aprés en poc temps moltes coses, he conegut gent interessant, he guanyat algun amic. Alguna cosa de bona també ha de tenir això de la política.

Tinc l'autoestima per terra

2009-04-22T23:05:00.000+02:00

Doncs sí.

Avui obro el diari i el candidat d’Andorra pel Canvi em recorda que, a més de doctor i màster en empresarials, és enginyer agrònom i expert en microbiologia. Mare meva, ja em començo a deprimir.

Per començar l'entrevista tracta d'incapaços als nostres polítics:

"Per què va decidir entrar a la política, si no ho havia fet mai?"

"Per la mala situació en la qual està Andorra, i la incapacitat que han demostrat els polítics que ocupaven el Consell General. No han estat capaços d’arreglar els problemes greus d’Andorra i la situació econòmica i social."

"Vostè va assessorar el Govern..."

"A temps parcial. Una cosa és assessorar i una altra és que et facin cas. Òscar Ribas em feia cas, però Marc Forné, no. No hi arriba. És una persona a qui els temes econòmics se li escapen, no té capacitat de fer gestió pública."

Jo també la propera vegada que el cap no em faci cas li diré que no hi arriba, suposo que li farà molta gràcia.

Tota l'entrevista és d'aquest estil. Referint-se a dos rivals electorals, l'actual Síndic i el cap del principal partit de l'oposició diu:

"A veure, jo no tinc cap preferència. Cap dels dos està preparat per ser-ho. Joan Gabriel està preparat per ser síndic, i Jaume Bartumeu ho està per ser cap de l’oposició."

Arribant aquí jo ja estava deprimit constatant que a Andorra no som més que quatre incapaços, però m'he consolat pensant que aquest geni ens pot salvar de tots els mals.

I quina hauria de ser la medecina?

Per començar res de subsidi d'atur. Aquí hi haurà plena ocupació gràcies al gran creixement que hi haurà de l'economia, i segons el programa electoral de l'APC:
"No té cap sentit tenir un subsidi d'atur i al mateix temps tenir immigració, ja que aleshores la immigració tan sols serveix per posar pressió sobre els salaris dels residents i per crear dèficits financers i socials."

I tant que sí, afegiria jo, tots sabem que els immigrants són una colla de ganduls que només vénen a cobrar sense treballar, què s'han cregut!

I pensar que el candidat d'aquest partit és ell mateix un immigrant...

I com s'assolirà aquest gran creixement de l'economia?

Molt fàcil, a part de dificultar encara més la immigració, posem impostos a les empreses estrangeres i als no residents que vulguin prestar algun servei al nostre país i sobretot eliminem tots els impostos indirectes. Repetim mil vegades el mantra IVA NO!, IVA NO! fins que n'estem ben convençuts.

Per justificar-ho donem unes explicacions demagògiques que ningú entengui sobre el tema dels impostos per acabar dient que substituir els impostos actuals per l'IVA representaria una pujada de preus del 5%, o del 3% o del 7%, depèn de si ho ha dit al diari, a la tele o al diari un altre dia, qui ha dit que un catedràtic d'economia ha de ser rigorós? O potser és allò de què per ser mentider s'ha de tenir bona memòria.

I a la fi qui pagarà? Doncs només les empreses, un impost del 12% sobre els beneficis, traspassarem el 40% dels impostos indirectes que deixaran de pagar els nostres visitants a les nostres empreses, una manera molt 'intel·ligent' d'estimular l'economia sabent que com més beneficis obtinguis gràcies a la teva bona gestió empresarial més et tocarà pagar. A aquest pas els únics que es 'forraran' seran els especialistes en dobles comptabilitats.

En fi, molta prepotència, molt menyspreu cap als demés, però cap proposta seriosa, pur fum. Un programa de dreta, per no dir d'extrema dreta, que no aporta res de nou al país.

Guaita, m'està tornant a pujar l'autoestima.

Sobre rates de claveguera i altres herbes

2009-03-19T22:50:00.010+01:00

A primera plana del Diari d'Andorra d'ahir va sortir aquest escrit. S'hi acusa al cap de la llista de la Unió Nacional de Progrés de maltractador.

La noticia està redactada a base d'arguments tan documentats i convincents com presumptament, diverses fonts, fonts consultades, etc.

Això m'inspira les següents reflexions:

1. A tots els països una mica decents, inclosos els coprincipats bananers, existeix una cosa anomenada presumpció de innocència, no es pot linxar a la gent impunement.

2. Existeix una llei de protecció de dades. No es poden publicar fets tan greus sobre ningú si no hi ha cap decisió judicial. O sigui aquests senyors no han respectat la llei, senzillament són uns delinqüents. No esperem que ens diguin qui són les seves fonts, ja sabem que les rates no es distingeixen per la seva valentia.

3. És molt preocupant l'existència d'aquestes filtracions a organismes oficials, probablement policia o justícia. Quina confiança podem tenir en les institucions del nostre país? Pensen prendre alguna mesura els responsables d'aquests organismes per evitar que això es repeteixi?

4. Tots sabem que aquest diari és un òrgan de publicitat d'un determinat partit. Si guanyen les eleccions pensen implantar aquests mètodes?

5. Aquesta notícia a qui més mal fa és a la dona i sobretot al fill. No se us ha acudit, miserables, que algun dia al pobre nen algú li dirà: "El teu pare és un maltractador". Tots sabem que el món és ple d'ànimes caritatives.

Avui han continuat amb la noticia i a més han publicat un acudit digne del filldeputisme més fastigós.

En resum, aquesta gentussa, inclòs el o els mindundis que obeint ordres han fet l'escrit i l'han signat 'Redacció', a part d'intentar perjudicar-nos electoralment ens ha insultat greument a una colla de gent que amb més o menys encert, però amb molta il·lusió, estem dedicant temps i esforç per intentar fer del nostre país un raconet una mica més habitable.

Però no se'n sortiran.

Àfrica a Sant Julià

2009-03-04T23:24:00.021+01:00

Aquesta és la impressió que es va emportar un nen d'uns deu anys a principis dels 60's al arribar a Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra.

Jo era el nen, havia pujat a Andorra de cap de setmana amb els pares com feiem de tant en tant. En aquest moment encara no sabiem que uns anys després ens hi quedariem per sempre.

Naturalment la impressió no va ser perquè ni Sant Julià ni en general Andorra s'assemblessin en res a Àfrica, malgrat que ara n'hi han que ens ho voldrien fer creure.

El que passava era que pels carrers de Sant Julià es veien negres, nois joves de raça negra i a mi, que era petit, em va semblar que n'hi havien molts. Ens van explicar que eren estudiants senegalesos a França que passaven les vacances a Andorra.

Al cap d'un temps, al tornar a Andorra, no n'hi havia ni un. El pare ens va explicar que havien organitzat una festa a una casa i que hi van haver queixes perquè feien massa soroll. Es veu que va pujar el llavors Síndic Francesc Cairat i van estar a punt de tirar-lo escales avall. De resultes d'això els van expulsar a tots d'Andorra, probablement deixant ben trista a més d'una noia laurediana.

No he trobat enlloc aquesta anècdota però jo la recordo ben real. Potser algú de Sant Julià també ho recordi.

Veig que estic començant a explicar batalletes. Ens fem vells...

El Tema

2009-02-23T20:26:00.008+01:00

Alguna vegada passa que tens ganes d'escriure però no saps ben bé de què. El resultat és per exemple que, com fa dos dies, us faci un escrit sobre Califòrnia, igual el podia haver fet sobre el Balutxistan, més que res va ser la manera d'encolomar algun vídeo que m'agrada.

Temes per parlar no en falten, en realitat a Andorra tenim El Tema, les amenaces de Sarkozy pel fet de ser paradís fiscal, la conseqüent renúncia de l'actual Cap de Govern a presentar-se a les properes eleccions, la recerca desesperada per part del seu partit d'un candidat acceptable per a tothom, la gairebé segura victòria del socialdemòcrates després d'una pila d'anys (ja he perdut el compte) a l'oposició sense moure un dit.

És evident que la irresponsabilitat del govern ens ha portat fins aquí, han posat els interessos de l'oligarquia al davant dels interessos del país, han volgut estirar la corda fins a més no poder i al final es compleix la dita castellana de què "la cobdícia trenca el sac".

Ningú sap quines seran les conseqüències a mitjà i llarg termini de tot això, però ara tenim una oportunitat única d'orientar l'evolució futura del nostre país.

No dependre tant del turisme, no dependre tant del totxo, no dependre tant dels bancs ni de l'especulació. Andorra hauria d'estar a l'avançada de les societats del coneixement, promoure allò tan de moda de la I+D+i.
Per començar d'avantatges no en faltarien: impostos baixos, situació estratègica entre dos grans estats europeus, condicions de vida molt agradables amb molt bon clima i paisatge, molta gent jove amb ganes de fer coses. Ens hauríem de moure per atreure investigadors, científics, empreses capdavanteres en la investigació.

I si algú pensa que això ens costaria molts diners li contestaré que més ens en costa pagar tota una pila d'assessors que la majoria de vegades ens venen a descobrir la sopa d'all o mantenir ambaixades que no tenen cap raó de ser per un país petit com el nostre.

I per seguir el costum un vídeo, aquest cop una mica descarat, malgrat tot no és res al costat del que es pot veure a la televisió en horari infantil.

T'agradaria viure a California?

2009-02-21T12:35:00.006+01:00

Sol, mar, surf i vigilants de la platja entre rosses molt ben alimentades

Cançons simpàtiques i enganxoses seguint la tradició dels Beach Boys o Mamas & Papas

Cançons protesta amb Zack de la Rocha i companys

Un governador "catxes" i amb nom impronunciable

Trobo que no està gens malament.

Qu'est-ce que c'est ce merder?

2009-02-14T22:03:00.018+01:00

Aquesta és potser la frase més famosa de la cançó El Baró de Bidet cantada per La Trinca. També és una de les que se m'han acudit amb l'última actuació del nostre Copríncep Sarkozy.

Ja fa temps que des de diversos llocs s'acusa a Andorra de ser un paradís fiscal. Això al llarg dels anys ha originat diverses accions, des de manifestacions a la frontera d'algun grup, com per exemple la ONG francesa ATTAC, fins a la retirada de bancs de fora del capital de bancs andorrans, es diu que bancs espanyols van haver de marxar pressionats pel Banc d'Espanya.

L'Organització de Cooperació de Desenvolupament Econòmic (OCDE) manté una llista de països que al seu criteri són paradisos fiscals. Aquesta llista ha anat variant, en realitat disminuint i actualment només hi queden tres països, entre ells Andorra. Si veiem els països que han saltat de la llista hi trobem la gran majoria d'estats caribenys i també les Maldives, Tonga, Nauru, etc.

Com s'ho han fet per sortir de la llista?. Sembla que l'únic requisit és un compromís de que es cooperarà, es reforçarà la transparència i es garantirà l'intercanvi efectiu de informació en matèria fiscal. Tots els països ho han fet i han sortit de la llista excepte nosaltres i dos més. La pregunta que em faig és per què ens costa tant transigir? Si només es tracta de signar un compromís i res més. O es que algú es creu que al món realment només hi queden tres paradisos fiscals?

Degut a l'actual crisi econòmica, els paradisos fiscals són, amb raó o sense, acusats de tots els mals, excusa que per cert permet tapar la pèssima gestió que fins ara molts governs han fet de l'economia. Una de les persones més activistes en el tema és el President de França i al mateix temps Copríncep d'Andorra Nicolas Sarkozy. Es troba en la situació de què “li retreuen de donar aquest discurs i ser Copríncep d’un país considerat paradís fiscal” segons ha declarat el seu representant.

Fa uns dies Sarkozy va declarar que "hauria de revisar les seves relacions amb Andorra". Ha enviat al seu representant a Andorra a reunir-se amb el govern, grups parlamentaris, candidats a les pròximes eleccions i bancs. La conclusió ha estat un ultimàtum de que hem de fer com a mínim un gest o sinó vindran les sancions. Com era d'esperar, el nostre cap de govern ha reaccionat dient que continuarem com fins ara amb les reformes que havíem iniciat, “el Govern no es mou d’aquí".

Ja es veu venir que això acabarà com el tema del contraban de tabac a finals del segle passat, quan l'estat espanyol ens va posar els GEO a les muntanyes, haurem de cedir en pitjors condicions que les d'ara, tot per no voler baixar del burro fins l'últim moment.

I per cert, impagables els comentaris d'alguns diaris. Sarkozy seria un copríncep infidel, un president que actua a ritme del flaix mediàtic. Potser seria més fàcil dir que és president d'un país de més de 60 milions d'habitants i amb gran responsabilitats a Europa i que es troba davant d'una crisi econòmica que de moment ningú sap com sortir-se'n ni com acabarà. Potser ens convindria més ajudar-lo que persistir en una guerra que tots sabem que ja la tenim perduda.

La nevada del segle

2009-02-11T19:58:00.000+01:00

No és molt original parlar de neu ja que ho està fent tothom, però la nevada d'avui ha estat extraordinària. Ha començat a nevar la nit passada i ha parat ara fa poc. A Andorra la Vella tenim gairebé 50 cm de neu i a les pistes d'esquí un metre i tot això ha caigut en ben poques hores. Actualment tot el país està pràcticament paralitzat.

Alguns pensem en aquells mítics temps de la infància, quan nevava més i també feia més fred. Però de moment sembla que l'escalfament global està reculant, com a mínim per aquí.

I parlant de fred ja han anunciat que a partir de demà i sobretot divendres vindrà una forta baixada de temperatures. Quan tot estigui glaçat ja no serà tan divertit.

Arribem tard fins i tot al porno

2009-01-02T23:42:00.013+01:00

Fa uns dies vaig comentar com a Andorra estem arribant tard a tot: encunyar moneda, recuperar el patrimoni cultural, drets laborals que a altres països tenen des de fa més de 50 anys.

Ara també arribem tard al porno segons una noticia que ve al Diari d'Andorra d'avui i explica com ha fet fallida una empresa productora de pel·lícules pornogràfiques.

Amb el títol "Les fallides es disparen des del 2006" i el subtítol "Obelix deixa de trempar", explica com la empresa Obelix International Hardcore Productions ha fet fallida junt amb una lampisteria amb qui curiosament compartia titularitat i adreça, l'una i l'altra han fet figa, segons el diari.

La pornografia es va legalitzar a Andorra el setembre del 2005 i es veu que no hi ha hagut temps suficient per muntar un negoci abans de què arribés la crisi.

Aquesta legalització tant tardana s'explica pel fet de què un dels Coprínceps d'Andorra és un bisbe. Abans de la Constitució del 1993 Andorra tenia unes institucions derivades del feudalisme medieval i els Coprínceps i els seus representants eren gairebé omnipotents, governaven per decret i la policia i la justícia estaven a les seves mans. El Consell General només servia per legislar sobre temes poc importants, sempre supeditat a la voluntat dels dos caps d'estat.

També hi ha el fet de què la societat andorrana sempre ha estat bastant conservadora, almenys a la superfície, que la pornografia la facin els altres per si de cas, nosaltres ja la consumirem discretament. Una més de les moltes maneres de fer-se l'andorrà, una actitut que ens ha anat molt bé durant més de set-cents anys, i que ara s'està perdent, canviada per actituts prepotents i ridícules que només ens poden portar al desprestigi i a la decadència.

Recordo el cas fa molts anys d'un amic que estava subscrit a la revista francesa Lui, una mena de PlayBoy, naturalment a les botigues no hi havia ni l'una ni l'altra ni cap de semblant. La revista li arribava per correu i gairebé sempre faltava el pòster central, el de la senyora despullada. Més d'un duaner francès li devia estar agraït.

Una altra noticia que no té res a veure amb això l'he llegida a la revista 7 Dies.
Explica que el Senat alemany ha aprovat per un sol vot de diferència una llei que permetrà que la policia criminal, prèvia autorització judicial, pugui espiar qualsevol ordinador introduint-hi troians i virus. És curiós veure la justícia autoritzant operacions considerades delictives en altres circumstàncies. I en cas de què no hi trobin res, pagarà l'Estat alemany el tractament antivirus? Ho dubto molt. Ja ho va dir Nietszche: "l'Estat és el més fred dels monstres freds".

Minnesotans for Global Warning

2008-12-28T02:54:00.005+01:00

He trobat a través del Facebook, sembla mentida la quantitat de coses que es troben al Facebook, aquesta web: Minnesotans for Global Warning, segons ells la primera web als USA partidària de l'escalfament global.

Es tracta d'una web bastant completa, amb vídeos, enllaços, descàrregues i un blog, on bàsicament es nega l'existència d'un escalfament global i els contraris a aquesta teoria i els antiecologistes s'hi despatxen a gust.

A la presentació, una persona explica que ha nascut i crescut al centre de Minnesota i que desitja un bon escalfament global per acabar amb els hiverns gèlids que ha hagut de suportar.

Al blog s'hi troba el vídeo "The 12 Days Of Global Warming" dedicat a Al Gore.

Un propòsit per l'any nou

2008-12-27T12:00:00.002+01:00

Ara que ve el temps de les bones intencions per l'any nou: fer exercici, menjar menys, estudiar anglès, etc, els Monty Python ens proposen un bon motiu de reflexió amb la cançó "Always Look on the Bright Side of Life" que es pot traduir com "Mira sempre el costat positiu de les coses" i que es troba al final de la pel·lícula La Vida de Brian.

Some things in life are bad,
They can really make you mad,
Other things just make you swear and curse,
When you're chewing life's gristle,
Don't grumble,
Give a whistle
And this'll help things turn out for the best.
And...

Always look on the bright side of life.
[whistle]
Always look on the light side of life.
[whistle]

If life seems jolly rotten,
There's something you've forgotten,
And that's to laugh and smile and dance and sing.
When you're feeling in the dumps,
Don't be silly chumps.
Just purse your lips and whistle.
That's the thing.
And...

Always look on the bright side of life.
[whistle]
Always look on the right side of life,
[whistle]

For life is quite absurd
And death's the final word.
You must always face the curtain with a bow.
Forget about your sin.
Give the audience a grin.
Enjoy it. It's your last chance, anyhow.
So,...

Always look on the bright side of death,
[whistle]
Just before you draw your terminal breath.
[whistle]

Life's a piece of shit,
When you look at it.
Life's a laugh and death's a joke it's true.
You'll see it's all a show.
Keep 'em laughing as you go.
Just remember that the last laugh is on you.
And...

Always look on the bright side of life.
Always look on the right side of life.
[whistle]

Demà m'afaitaràs!

2008-12-26T00:22:00.023+01:00

Aquesta és una de les expressions que utilitzava en Vegeta, el guerrer de l'espai a la sèrie japonesa Dragon Ball, doblada fa anys al català amb el nom Bola de Drac a la televisió catalana TV3. Una de les millors sèries que mai s'han fet, amb un èxit aclaparador. Jo sempre que podia la veia junt amb els meus fills i puc assegurar que discutir sobre Son Goku o Frízer fa més per la cohesió familiar que molts psicòlegs o pedagogs, i ho dic sense menystenir la feina, moltes vegades difícil i poc valorada, que fan els uns i els altres.

Fa poc, l'empresa que produeix, importa i distribueix electricitat Forces Elèctriques d'Andorra, FEDA, ha anunciat la intenció de fer una central de cogeneració a Soldeu. Aquestes centrals cremen gas natural, compost bàsicament per metà, i amb part de la calor de la combustió generen vapor que acciona una turbina per produir electricitat. Fins aquí el funcionament és semblant al d'una central clàssica. La diferència és que la calor sobrant, que segons el segon principi de la Termodinàmica ja no és utilitzable per produir més treball mecànic, a les centrals clàssiques és expulsat a l'atmosfera i en el nostre cas s'aprofitaria per donar calefacció i aigua calenta a edificis situats al poble de Soldeu.

Què ens pot aportar tot això? Jo hi veig alguns possibles beneficis pel nostre país com pot ser creació de nous llocs de treball, formació dels nostres enginyers, tècnics i estudiants en un camp completament nou aquí però de gran importància a altres països, noves oportunitats per a empresaris d'aquí, o per a empresaris de fora amb llur corresponent corrua de comissionistes, intermediaris i prestanoms seguint les tradicions andorranes més ràncies, etc.

Els que no veig, i d'aquí ve el títol de l'escrit, són els beneficis que des de FEDA i també algun polític ens han volgut vendre.

Ens han dit:

1. Aquest central farà disminuir la dependència d'Andorra de l'exterior.

Això és completament fals excepte que darrerament s'hagi descobert un jaciment de metà a Andorra i que jo no me'n hagi assabentat. Sóc una mica despistat però penso que no tant.

El que farem és substituir gasoil de calefacció i electricitat que importem per gas natural que importarem. Al ser el gas natural una substància molt més perillosa que el gasoil el transport, l'emmagatzematge i la manipulació seran molt més cars degut a les mesures de protecció que seran necessàries.
En quant a l'electricitat que actualment ens ve per uns fils, també necessitarà camions de metà mentre els fils seguiran sent els mateixos. Aquí s'aplica el mateix argument de perillositat i cost.

2. Aquesta central disminuirà la contaminació.

També això és completament fals perquè el que farà és augmentar-la.
La substitució de gasoil de calefacció per metà té una petita avantatge a favor del darrer ja que la combustió d'aquest genera menys gasos d'efecte hivernacle (CO2) que la del gasoil. Ara bé, el rendiment final d'aquesta instal·lació serà més baix que el de les instal·lacions actuals de gasoil, tan pel sistema de funcionament propi d'aquest tipus de central com pel fet de què al ser una instal·lació centralitzada les canonades de distribució d'aigua calenta hauran de ser de gran diàmetre i molt llargues ja que hauran de donar calor a punts molt allunyats. Per tant les pèrdues energètiques, per molt ben aïllades que estiguin, seran superiors a les de les instal·lacions actuals. Aquest fet disminuirà molt l'avantage a favor del gas que havia esmentat.
Un altre factor a tenir amb compte és que el metà és un gas amb un efecte hivernacle molt gran, unes 23 vegades superior al del CO2. Per tant, les fuites de metà són molt perjudicials pel medi ambient.
D'altra part, la producció d'electricitat a partir de metà substituirà electricitat importada. Aquesta electricitat es genera de fonts molt diverses, combustibles fòssils, hidràulica, nuclear, i el que és segur és que el seu contingut en carboni és inferior al de la combustió del metà. Això és molt clar en el cas de l'electricitat importada de França on el 75% de l'electricitat produïda és d'origen nuclear.

En resum, la dependència d'Andorra respecte a l'exterior no disminuirà, l'emissió a l'atmosfera de gasos amb efecte hivernacle augmentarà i addicionalment també tindrem el cost i la perillositat de la manipulació del metà.

Per tot això jo m'atreviria a demanar als tècnics, ja no dic als polítics perquè part de llur feina consisteix en parlar del que no saben, demanaria als tècnics que no ens vulguin aixecar la camisa, o explicar sopars de duro, o venir-nos amb romanços ja que llavors, com l'orgullós Vegeta, els haurem de contestar: "Nano, demà m'afaitaràs"

Jazz forever

2008-12-24T14:28:00.003+01:00

Alguns diuen que els blogs estan en decadència i que acabaran desapareixent. Ja sabem que amb el temps tot passa, però de moment als blogs encara s'hi poden trobar moltes joies.

Una d'elles és la que he vist al blog de Noctas, amb qui no sempre estic d'acord però que gairebé sempre em fa pensar.

Hi he trobat la immortal C Jam de Duke Ellington, interpretada per Louis Armstrong i el Duke. Una interpretació elegant, rigorosa, diria fins i tot minimalista. T'esperes un final explosiu amb la trompeta de Satchmo, com acostumava a fer, però no, els dits màgics del Duke acaronen el teclat i la melodia va morint suaument fins a la fi.

Arribem tard o som uns retrasats?

2008-12-23T11:12:00.000+01:00

Aquesta és la possible moneda andorrana de 2 euros tal com l'he trobada a la Wiquipedia. Alguns microestats no pertanyen a la Comunitat Europea però sí a l'anomenada euro zona, concretament Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà. Els tres darrers han arribat a acords amb la CE i encunyen monedes d'euro. Tot i què la CE des del 27 d'octubre del 2004 va proposar arribar a un acord i les negociacions van començar el novembre del 2006, no hi hauran euros andorrans fins al 2009 o més tard. Una vegada més Andorra ha arribat tard.

Fa uns dies, el Consell General va votar sobre el tema dels frescos de Sant Esteve. Es tracta d'uns frescos romànics, probablement de finals del segle XII, que es trobaven a l'esglèsia de Sant Esteve d'Andorra la Vella fins que a principis dels anys 30 l'esglèsia se'ls va vendre, cosa sembla ser bastant freqüent a l'època. Fa poc es van localitzar a Barcelona en mans d'una família que es va mostrar disposada a tornar-los a Andorra al preu de 3,8 M d'euros.
El Govern va demanar al Consell un crèdit extraordinari.
El Partit Socialdemòcrata, desmentint el mite de què l'esquerra sempre ha protegit la cultura, es va empescar una esmena a la totalitat per tombar la proposta, ajudat en aquest cas pels mateixos partits centristes que durant tota la legislatura més aviat s'havien dedicat a fer de palanganes del governant Partit Liberal. L'excusa és que en època de crisi no podem gastar tants diners, cosa que seria una mica més creïble si els mateixos que ho diuen no haguessin organitzat un concert de Bob Dylan sabent per endavant que hi perdrien 180.000 €, en realitat van ser més. El resultat és que ens hem quedat de moment sense una part fonamental del nostre patrimoni artístic i potser quan ens despertem també haurem arribat massa tard.

I parlant d'arribar tard, hem tingut una votació al Consell General sobre les lleis laborals sense preveure, entre altres coses, la regulació del dret de vaga previst a la Constitució. Quan s'establiran uns serveis mínims? Quan a l'empresa privada un es podrà sindicar o fer vaga sense por de ser acomiadat immediatament? No hi haurà cap dispositiu de defensa d'un treballador en cas de què es consideri perjudicat per l'empresari, l'única opció que tindrà serà anar a la Batllia, tribunals, pagar advocats i esperar la resposta uns quants mesos o anys.

I per acabar de viatjar endarrera en el temps la següent notícia: "El líder d'Esquerra Andorrana inicia una vaga de fam" El motiu: "El director em va dir que m’acomiadava del lloc de treball perquè havia entrat en la política”

Sabates en Flash Player

2008-12-17T00:02:00.003+01:00

El llançament de sabates per un periodista iraquià contra George W. Bush ha començat a inspirar jocs a Internet.

Al següent, anomenat "Bush's Boot Camp" es tracta de protegir al president disparant contra les sabates que li són llençades. Resulta bastant avorrit tot i reconeixent que deu ser ben difícil treure un joc en un sol dia.

Un altre joc es diu "Sock and Awe", Mitjó i Espant, nom inspirat en Shock and Awe, Xoc i Espant, com es va dir la invasió d'Iraq per part de les tropes nord americanes l'any 2003. En aquest cas es tracta de tocar al president.
Es troba a http://www.sockandawe.com/

No hi ha res com una bona educació

2008-12-10T16:35:00.003+01:00

El papa educa al fill i la mama ho filma.

Allà també tenen SGAE?

2008-12-09T18:44:00.006+01:00

Ja que els del YouTube se l'han carregat, torno a posar aquest vídeo amb Dailymotion. Veurem quant temps dura.

Foot is for Girl
Uploaded by MrThieu

Aquest blog ha fet un any

2008-12-07T21:30:00.002+01:00

Avui fa just un any que vaig escriure per primera vegada a aquest blog. En aquest any hi han hagut 46 escrits amb 175 comentaris que han resultat bastant ben repartits, només 5 escrits no n'han tingut cap.

Per què vaig obrir un blog? Al principi va ser bastant per curiositat. Sempre m'han interessat els ordinadors, vaig començar a treballar amb PC el 1985 quan feia pocs anys els havia tret IBM i fins i tot durant un temps vaig treballar de programador i analista a l'època gloriosa del MS-DOS. Puc dir que en realitat vaig fer un blog per veure el funcionament de Blogger.

Immediatament vaig veure que no n'hi havia prou creant un blog, després havia d'omplir-lo. I per això el primer escrit deia:

"Ja tinc un blog. I ara què?"

"Això del blog és més entretingut del que em pensava. Crear-lo, donar-li format, triar entre una gran quantitat d'opcions. De moment li he donat les configuracions per defecte i poc a poc ja l'aniré retocant i millorant. I ara ve el més difícil que és omplir-lo. I de què puc parlar?. Crec que m'he ben embolicat."

És difícil omplir un blog. Tens llibertat completa d'escriure el que vulguis, però penso que ha de tenir un mínim d'interés i no estar massa mal escrit.

És molt gratificant quan et comencen a arribar comentaris. Amb el temps veus que solen venir de les mateixes persones, normalment també blogaires. Això crea un cercle del que jo anomeno amics virtuals, gent a la que no coneixes personalment però que poden ser molt enriquidors. I naturalment, també gràcies al blog coneixes gent real.

En resum, diria que un blog és un bon sistema per expressar-se i relacionar-se, sobretot per gent que com jo són més aviat poc sociables.

Txoria txori

2008-12-02T21:03:00.004+01:00

Ha mort el cantautor basc Mikel Laboa.

Hegoak ebaki banizkio
neria izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan honela
ez zen gehiago txoria izango.
Eta nik...
txoria nuen maite.

Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no hauria fugit.
Però així
hauria deixat de ser ocell.
I jo...
el que estimava era l'ocell.

Satisfaction

2008-11-29T20:24:00.002+01:00

Per celebrar la nevada que hem tingut avui una mica de Rolling Stones.

Sí, ja sé que no tenen res a veure amb la neu però com que estic content poso una versió del 1969 de Satisfaction. Potser Mick Jagger no és un gran cantant però és una garantia d'espectacle.

We skipped the light fandango

2008-11-14T16:19:00.004+01:00

Un guateque als 60's era una festa d'uns quants amics, normalment a casa d'un d'ells. Es posava música, es ballava i hi havien begudes i alguna cosa per picar.

Aquesta mítica cançó dels Procol Harum - A Whiter Shade Of Pale (1967) no podia faltar mai a cap guateque, junt amb les cançons d'Adamo, naturalment.

We skipped the light fandango
turned cartwheels 'cross the floor
I was feeling kinda seasick
but the crowd called out for more
The room was humming harder
as the ceiling flew away
When we called out for another drink
the waiter brought a tray

And so it was that later
as the miller told his tale
that her face, at first just ghostly,
turned a whiter shade of pale

She said, 'There is no reason
and the truth is plain to see.'
But I wandered through my playing cards
and would not let her be
one of sixteen vestal virgins
who were leaving for the coast
and although my eyes were open
they might have just as well've been closed

Una cançó inoblidable

2008-11-11T00:01:00.005+01:00

Em recorda una època feliç. I era vint-i-cinc anys més jove.

The Alan Parsons Project - Eye in the Sky

Don't think sorry's easily said
Don't try turning tables instead
You've taken lots of chances before
But I ain't gonna give any more
Don't ask me
That's how it goes
'Cause part of me knows what you're thinking...
Don't say words you're gonna regret
Don't let the fire rush to your head
I've heard the accusation before
And I ain't gonna take any more
Believe me
The sun in your eyes
Made some of the lies worth believing

CHORUS
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can cheat you blind
And I don't need to see any more
To know that I can read your mind, I can read your mind

Don't leave false illusions behind
Don't cry 'cause I ain't changing my mind
Soo find another fool like before
'Cause I ain't gonna live anymore believing
Some of the lies while all of the signs are deceiving

CHORUS

Malgrat tot, visca el Barça

2008-11-09T12:56:00.002+01:00

Parlem una mica d'Obama per no ser menys

2008-11-08T16:58:00.016+01:00

Tothom parla de l'elecció de Barack Obama per president dels Estats Units d'Amèrica, aquest blog no podia ser menys.

Tanmateix, ja fa mesos que hi vaig penjar el vídeo 'Yes, We Can' i un altre més curiós d'un meeting a la ciutat de Boise a Idaho on tothom crida 'Gora Obama' en euskera, allà la majoria de la població és descendent de bascos. Aquests vídeos es troben avall a l'esquerra de la pàgina.

Penso que els estudiants de sociologia o fins i tot els de psicologia no haurien de desaprofitar la classe pràctica que estan rebent sobre el comportament humà. Per exemple, veiem com els que fins fa quatre dies odiaven els USA ara són americanòfils de tota la vida i com el que posava els peus a la taula del president Bush ara és un fan d'Obama, en fi vivir para ver.

Esperem que totes aquestes il·lusions i esperances es mantinguin i no acabi tot com una altra bombolla rebentada més.

Per animar una mica la cosa, he trobat un rap dedicat a Obama.

David Bowie en l'estat en què es troba Obama: Under Pressure
Fixeu-vos en la baixista i cantant Gail Ann Dorsey !

Amb la banca hem topat

2008-11-06T20:39:00.009+01:00

Aquesta noticia llegida al Bon Dia més que perplex m'ha deixat flipant.

Es tracta de que els cònsols (un cònsol a Andorra és el cap d'un Comú, semblant a un ajuntament però amb moltes més competències) van proposar una possible baixada dels interessos dels crèdits bancaris contractats. Els bancs han respost negativament, i un dels arguments que han donat és que “no es pot comparar un préstec petit”, com els que paga un ciutadà corrent, amb els “crèdits a llarg termini i de grans quantitats” als quals fan front les administracions locals. I és que, segons el director general de l’ABA, aquest diferencial en els interessos ve donat també pel fet que les administracions públiques canvien de mans tot sovint, i això suposa una pèrdua de garanties de pagament a les entitats bancàries, a diferència dels préstecs a particulars.

O sigui, que l'ABA (la dels banquers, no la dels bombers), ens tracta de poc menys que de república bananera. Segons això si un partit diferent de l'actual guanyés les eleccions podria deixar de pagar els deutes. Allò que a altres llocs en diuen 'corralito' aquí li podríem dir el cortalet.

Espero que algun d'aquests polítics que tenen la pell tan fina respondrà degudament, sobretot aquell que va escriure un article a un diari per respondre a les crítiques a la seva gestió que li va fer un particular.

Encara que permeteu-me que ho dubti. Mentre a molts països occidentals els estats deixen diners als bancs per ajudar-los a superar la crisi actual, aquí és al revés, totes les administracions públiques estan endeutades fins les celles amb els bancs, si no fos així ja fa temps que estarien en fallida. O sigui que a callar i a deixar que et tractin injustament (o no?) de morós.

I finalment, per contribuir una mica al pànic global, afegeixo un vídeo que he trobat al blog de l'amic Moisès Rial.

Es tracta de gent protestant a la Puerta del Sol, en ple centre de Madrid, perquè un banc on havien dipositat diners amb la promesa de grans beneficis ara no els vol tornar amb l'excusa de que els ha invertit a Lehman Brothers. Aquest argument de què 'no et pago si no cobro' l'he vist moltes vegades en el món de la construcció però jo em pensava que la banca era una cosa més seria.

La gravació ja té uns dies i possiblement la cosa s'hagi arreglat, no ho sé, però és un símptoma de què alguna cosa va malament al país que diu tenir el millor sistema financer del planeta, a part del nostre, of course.

Una mica de romanticisme

2008-11-02T17:15:00.003+01:00

Deu ser la pluja, o potser aquests dies en què recordem els éssers estimats que ja no són entre nosaltres, però m'han vingut ganes d'escoltar cançons romàntiques, i la veritat és que n'hi han d'abundants.

Primer el final de la pel·lícula italiana del 1966 'Dio come ti amo', amb la cançó del mateix nom cantada per Gigliola Cinquetti. Un final molt romàntic amb petó inclòs, és clar.

La mateixa cançó per Pepino di Capri subtitulada en italià i en portuguès per uns brasilers.

El grandiós Jacques Brel cantant 'La Chanson des Vieux Amants'

I per acabar La Valse aux Mille Temps. Ben mirat no és una cançó romàntica però és que m'agrada molt.

Quan em passi l'atac de romanticisme ja posaré coses més alegres com per exemple aquesta

PS Ja vaig avisar de què no tenia ganes d'escriure sobre res. O sigui que visca el You Tube.

On the Road Again

2008-11-01T16:57:00.005+01:00

Encara recordo la impressió que em van fer els Canned Heat la primera vegada que els vaig veure a finals dels 60's. Era a la televisió francesa a un programa que feia al migdia Jacques Martin.

Aquest vídeo no és una de les seves millors actuacions, tenen pinta d'estar com a mínim molt cansats, però veieu com un d'ells s'està fumant un "canuto", llavors no s'era tant políticament correcte ni tant hipòcrita com ara.

I no us perdeu el cantant Bob Hite, una veu inconfundible.

Canned Heat - On The Road Again
Uploaded by DwightFrye

Well, I'm so tired of crying, but I'm out
on the road again.
- I'm on the road again.
Well, I'm so tired of crying, but I'm out
on the road again.
- I'm on the road again.
I ain't got no woman
Just to call my special friend.
You know the first time I traveled out
in the rain and snow,
- In the rain and snow.
You know the first time I traveled out
in the rain and snow,
- In the rain and snow.
I didn't have no payroll,
Not even no place to go.
And my dear mother left me when
I was quite young,
- When I was quite young.
And my dear mother left me when
I was quite young,
- When I was quite young.
She said "Lord, have mercy
On my wicked son."
Take a hint from me, mama, please
don't you cry no more,
- Don't you cry no more.
Take a hint from me, mama, please
don't you cry no more,
- Don't you cry no more.
'Cause it's soon one morning
Down the road I'm going.
But I aint going down that
long old lonesome road
All by myself.
But I aint going down that
long old lonesome road
All by myself.
I can't carry you, Baby,
Gonna carry somebody else.

Inspiració, on ets?

2008-10-26T19:48:00.016+01:00

Un comentari de Merike al meu últim post deia: "2 mins 30 secs, you can do better than that" (ho pots fer millor que això).

És veritat, no m'hi vaig cansar gens, em vaig limitar a penjar un vídeo i posar una frase de comentari. Però és que em va fer gràcia aquest vídeo. És un d'aquests casos típics de teories conspiratòries. Es tracta d'un periodista que ens diu que l'han fet fora per revelar fets que els que manen volen que quedin secrets, en aquest cas es pretendria substituir el dòlar americà per l'amero, una nova moneda que reemplaçaria també el dòlar del Canadà i el peso mexicà. Com que segons ell d'aquí uns mesos el US dòlar no valdrà res, ens recomana canviar-lo per divises sòlides, no per euros que tampoc no valdran res, sinó per francs suïssos i francs francesos. Si pensem que el franc francès va desaparèixer fa anys amb l'arribada de l'euro, veiem el rigor d'algunes de les notícies que ens donen i sospitem que si l'han fet fora potser no és precisament per revelar secrets.

Continuant amb el fil del comentari, la veritat és que últimament no estic molt inspirat. És clar que a un blog ningú té cap obligació d'escriure-hi res però per fer alguna cosa últimament m'he dedicat a posar vídeos de cantants, Léo Ferré, Freddie Mercury. És un procediment fàcil i agraït, sempre trobaràs algú a qui li agrada.

El que passa és que actualment, malgrat que hi han molts temes a comentar, no n'hi cap que em vingui de gust.

Vejam:

1. McCain - Obama. És que ja està tot dit, i actualment fins i tot els republicans saben que guanyarà Obama. Hi ha també una teoria conspiratòria de que s'instaurarà la llei marcial per suspendre les eleccions, malgrat estar prohibit per la Constitució hi haurien tropes de combat tornades de l'Irak a alguns llocs dels USA, però al haver-se declarat Colin Powell partidari d'Obama els militars ja haurien pres partit.

2. Escalfament global, biocombustibles, ecologia. Ara ve l'hivern, el que hi ha és un refredament global, almenys a l'hemisferi nord. L'Àrtic s'està tornant a gelar i ja veurem l'estiu de l'any que ve com queda tot. En quant als biocombustibles, ara està baixant el preu del petroli. Ja en parlarem quan torni a pujar.

3. Crisi econòmica. Tothom en parla, ja es fa pesat. I a més considerant que n'hi ha per uns quants anys, no cal tenir pressa, ja tindrem temps amb escreix per comentar-ho.

4. Política. D'aquí uns mesos tenim eleccions a Andorra. De moment per no saber, ni se sap ben bé qui s'hi presentarà, quan hi hagi més informació en podrem parlar. De totes maneres imagino que seran els mateixos de sempre, canviaran algunes sigles però tot serà igual, buf quin avorriment.

Davant d'aquest panorama seguiré amb la meva estratègia i us posaré una altra cançó.

Georges Moustaki ´Sans la nommer' dedicada a la revolució permanent.

Potser d'aquí un temps, quan l'atur superi el 30%, haurem de recordar aquests himnes revolucionaris. Comencem avui a refrescar-nos la memòria.

Je voudrais, sans la nommer,
Vous parler d'elle
Comme d'une bien-aimée,
D'une infidèle,
Une fille bien vivante
Qui se réveille
A des lendemains qui chantent
Sous le soleil.

{Refrain:}
C'est elle que l'on matraque,
Que l'on poursuit que l'on traque.
C'est elle qui se soulève,
Qui souffre et se met en grève.
C'est elle qu'on emprisonne,
Qu'on trahit qu'on abandonne,
Qui nous donne envie de vivre,
Qui donne envie de la suivre
Jusqu'au bout, jusqu'au bout.

Je voudrais, sans la nommer,
Lui rendre hommage,
Jolie fleur du mois de mai
Ou fruit sauvage,
Une plante bien plantée
Sur ses deux jambes
Et qui traîne en liberté
Ou bon lui semble.

{Refrain}

Je voudrais, sans la nommer,
Vous parler d'elle.
Bien-aimée ou mal aimée,
Elle est fidèle
Et si vous voulez
Que je vous la présente,
On l'appelle
Révolution Permanente !

{Refrain}

I això no ha fet més que començar

2008-10-24T23:07:00.005+02:00

Ja ho sabeu, canvieu tots els dòlars americans que tingueu per francs francesos. No per euros que tampoc no valen res.

I want to break free

2008-10-22T22:51:00.020+02:00

more Queen lyrics

I Want To Break Free Lyrics

I want to break free
I want to break free
I want to break free from your lies
You're so self satisfied I don't need you
I've got to break free
God knows, God knows I want to break free

I've fallen in love
I've fallen in love for the first time
And this time I know it's for real

full lyrics

more lyrics

Malgrat no ser-ne un fan incondicional, sempre m'han agradat Queen i Freddie Mercury.

Hi van haver coses com aquesta, però també ens van deixar joies com I want to break free (Em vull alliberar) el 1984.

Aquest vídeo va estar fins al 1991 prohibit per la MTV als Estats Units.

Més tard la cançó es va utilitzar per fer un anunci de la Coca Cola. Sempre pragmàtics aquests americans.

Avec le temps, va, tout s'en va

2008-10-05T00:28:00.005+02:00

more Léo Ferré lyrics

Avec Le Temps Lyrics

Avec le temps
Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
On oublie le visage et l'on oublie la voix
Le coeur quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
Chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien
Avec le temps...
Avec le temps, va, tout s'en va
L'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
L'autre qu'on devinait au détour d'un regard

full lyrics

more lyrics

La Noèlia, al seu blog Un desig d'hivern... ens explica com sentir una cançó de Sinead O'Connor li ha fet recordar moments passats i portat tot un seguit de sensacions.

A mi em passa una cosa semblant amb la cançó Avec le Temps de Leo Ferrer.

Primer de tot, escoltar Leo Ferrer em recorda el meu pare, que va ser qui em va fer descobrir aquest rebel anarquista, ignorat, insultat i odiat sobretot per les esquerres oficials socialocomunistes. És clar que la seva actitud i declaracions provocatives i gens políticament correctes hi van contribuir molt.

Va compondre una gran quantitat de cançons, uns 40 àlbums, moltes d'una gran qualitat, i entre elles Avec le Temps. Aquesta és probablement la millor cançó de Leo Ferrer. De fet, des de la seva sortida el 1970 sempre ha estat considerada una de les millors cançons fetes mai en llengua francesa.

Era, i continua sent, un dels meus cantants favorits, sempre tenia alguna de les seves cassettes per escoltar al cotxe, junt amb les de Brel, Serge Reggiani, cantants brasilers, etc.

Avui he tornat a escoltar Avec le Temps i com sempre m'ha emocionat, és l'única cançó que mai m'ha deixat indiferent. Una cançó trista que t'explica que tot passa i res queda, que això està molt bé i conclou que al final deixes d'estimar. En el fons no descobreix res, tots més o menys ho sabem, però és la manera de dir-ho la que fa d'aquesta cançó una obra mestra.

A continuació faig la traducció de la tercera i última estrofa.

3 Amb el temps...
Amb el temps, va, tot se'n va
Oblidem les passions i oblidem les veus
Que et deien en veu baixa
Les paraules de la pobra gent
No tornis massa tard, sobretot no et refredis
Amb el temps...
Amb el temps, va, tot se'n va
I et sents emblanquinat com un cavall esgotat
I et sents glaçat dins d'un llit d'atzar
I et sents potser tot sol però tranquil
I et sents enganyat pels anys perduts
Llavors de veritat
Amb el temps deixes d'estimar

Ara sí que ho entenc

2008-09-26T20:36:00.008+02:00

Ara que estem en crisi, o desacceleració, o decreixement, o depressió, o digueu-li com vulgueu, ara hi han infinitat d'opinions i comentaris als mitjans de comunicació, blogs com el de Marc Vidal amb el seu rigorós pessimisme, infinitat d'opinions d'experts i de no tan experts, i també alguna fantasmada.

Però naturalment el rècord del despropòsit el tornem a tenir a Andorra, en això som els millors, quan després de que el govern presentés un paquet de 42 mesures per reactivar l'economia, el Cap de Govern va dir textualment que "les 42 mesures, ho reconec, no revitalitzaran res". I després hi ha qui es queixa de què aquest país és avorrit.

Malgrat tot això, és molt difícil saber què passa, es parla de conceptes molt tècnics que per més que t'ho intentin explicar costa una mica d'entendre. Per això crec que és oportú contribuir a esbrinar què és tot això de subprimes, hedge funds, fons contaminats o tòxics, etc.

A continuació un parell d'experts degudament subtitulats ens ho explicaran clarament. Espero que després d'escoltar-los ho tindreu tant clar com ho tinc jo. Gràcies Ferran.

The Last Laugh - George Parr - Subprime - subtitulos
Uploaded by erioluk

La bandaison papa, ça ne se commande pas

2008-09-20T03:36:00.012+02:00

Avui m'he entretingut buscant al YouTube cançons franceses que m'havien agradat fa anys i he tingut la gran sorpresa de trobar una gravació de Carla Bruni cantant una cançó de Georges Brassens anomenada Fernande. És una cançó de lletra descarada, grivoise com diuen en francès. Tant que com ella mateixa explica està prohibida a la ràdio.

L'estrofa principal en francès diu:

Quand je pense à Fernande
Je bande, je bande
Quand j' pense à Felicie
Je bande aussi
Quand j' pense à Léonor
Mon dieu je bande encore
Mais quand j' pense à Lulu
Là je ne bande plus
La bandaison papa
Ça n' se commande pas.

Es pot traduir com:
Quan penso en Fernanda jo trempo, jo trempo.
Quan penso en Felicia trempo també.
Quan penso en Leonor déu meu trempo encara.
Però quan penso en Lulu ja no trempo més.
La trempera papa no es pot comandar.

La lletra completa en francès és a la dreta del vídeo al YouTube a 'more info'

I a continuació al Dailymotion cantada pel gran Georges Brassens

georges brassens - fernande
Uploaded by bisonravi1987

Després de veure això he de reconèixer que la Coprincesa em cau més simpàtica que abans, a vosaltres no?

O tots moros o tots cristians

2008-09-06T20:07:00.011+02:00

En Marc, de reflexions en català, em deia ahir:

"Salvador, que no escrius gaire, eh? He fet un article sobre el perplexos, o sigui, els catalans, es veu. He pensat en tu, que domines el tema. No trobes que la definició de 'perplex' no s'adiu amb l'ús que en fem?
perplex -aadj. Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se. Què és un 'perplex'?"

Això de què domino el tema és pel nom d'aquest blog, el vaig anomenar Perplex perquè acabava de llegir alguna cosa sobre la 'Guia per Perplexos' del mestre Maimònides i em va agradar la paraula.

En Marc es refereix a un estudi recent que diu que els catalans estan perplexos davant de la situació actual del país. Com he explicat alguna vegada, jo sóc andorrà nascut a Catalunya de família catalana, des de petit visc a Andorra encara que també he estudiat i viscut a Barcelona. Tot això per dir que el que passa a Catalunya m'interessa, és el meu país d'origen i hi tinc família.

Sobre el tema aquest de la perplexitat dels catalans han sortit infinits comentaris a l'anomenada Catosfera i no crec que jo pugui aportar-hi res de nou. No seré gens original si dic que un dels problemes dels catalans és la manca d'auto estima barrejada amb una mena de supèrbia que els porta a no aprendre dels errors del passat, a pensar que són els millors mentre els estan passant la ma per la cara. Tant de bo aquesta perplexitat els porti a reaccionar en sentit positiu. I igual a Andorra, que la situació tampoc és tan diferent.

Doncs bé, parlant d'Andorra, he trobat un tema que m'ha deixat perplex.

Resulta que fa uns mesos el govern d'Andorra va signar amb la Santa Seu un Concordat, recordo que hi va haver una mica d'enrenou per part del partits de l'oposició, encara que si recordem que un dels nostres caps d'estat o Coprínceps és el Bisbe de la Seu tampoc és tan estrany que procurem estar bé amb el Vaticà.

El Partit Socialdemòcrata d'Andorra va sol·licitar un dictamen al Tribunal Constitucional sobre el Concordat i la possible contradicció entre la Carta Magna (àlies Constitució) i un article de l’acord amb la Santa Seu referent a l’ensenyament de la religió.

Segons el Diari d'Andorra la lectura del Constitucional, malgrat acabar amb una desestimació explícita, deixa clar que cal oferir la religió catòlica en horari escolar “de forma obligatòria només a l’Escola andorrana”.

El PSDA s'ha mostrat plenament satisfet. “Vaig arribar preocupat i me’n vaig molt content.” “L’únic que puc dir és que l’aute no tan sols em satisfà, sinó que m’aclareix un dubte”. “El que fa el tribunal, exercint el seu paper d’intèrpret suprem de la Constitució, és dir que aquí no es pot posar en qüestió ni la llibertat de consciència ni la laïcitat de l’Estat”. Els socialdemòcrates van assegurar ahir que l’aute “és, doncs, un exemple de normalitat democràtica i constitucional”

O sigui, que el Tribunal Constitucional dicta un aute que discrimina entre els sistemes educatius d'Andorra, hem de recordar que n'hi han tres, el francès, l'espanyol i més tard s'hi va afegir l'andorrà. A l'Escola Andorrana serà obligatori oferir la religió catòlica en horari escolar i a les altres escoles no.

És molt conforme a la Constitució aquesta discriminació? Jo sempre he pensat que la llei és la mateixa per a tothom i que una institució estrangera s'ha d'adaptar a les lleis del país.

I també sempre he pensat, innocent de mi, que l'esquerra era igualitària. O és que potser el PSDA no és d'esquerra?

En fi, més hi penso i més perplex estic.

Humor USA

2008-08-22T01:14:00.010+02:00

Ja fa uns mesos, exactament el 18 de febrer del 2008, la revista the Onion a la seva secció Onion News Network va publicar un vídeo amb el títol "La nació d'Andorra no és a Àfrica, declara un estupefacte Departament d'Estat"

Uns suposats periodistes entrevisten estil CNN a uns suposats polítics que expliquen que per equivocació van creure que Andorra era un país pobre africà i li van donar una ajuda de 3.000 milions de dòlars.

L'explicació és que the Onion és una revista satírica amb una secció de notícies ONN de format similar al de la CNN.

Al Facebook també fan conya sobre el tema al grup Raise Awareness for Andorra.

Tot no és més que una broma, però tal com està l'economia ja ens agradaria que fos veritat.

Nation Of Andorra Not In Africa, Shocked U.S. State Dept. Reports

Bons samaritans o masoquistes?

2008-08-05T01:00:00.005+02:00

Fa uns dies vaig escriure al blog ANDORRA OPINA una resposta a un article del Sr David Claverol el qual bàsicament deia que els catalans, sobretot ERC, estan perseguint la llengua espanyola a Catalunya i com que "gràcies a Déu se’ls han frenat les seves aspiracions des de Madrid" ara les volen obtenir a través nostre, concretament a través de la Fundació andorrana Ramon Llull, de la qual el Sr Carod Rovira és vicepresident i el Sr Josep Bargalló és director. Ja ho veieu, els catalans ens volen envair, quina por!. En David Gàlvez també va publicar una resposta al mateix blog i al Bondia.

Doncs bé, avui he trobat això. Resulta que IU, ERC i ICV han presentat una proposta al Congrés de Diputats espanyol per a què es crei un Instituto Cervantes a Jerusalem Est i a Ramala, capital de Cisjordània.

Si ho he entès bé, els mateixos que suposadament persegueixen el castellà a Catalunya ara volen obrir a Palestina una o dues delegacions d'una institució que es dedica a difondre el castellà.

No tinc res contra el castellà, de fet el domino perfectament, però trobaria més lògic que els senyors d'ERC es dediquessin a defensar el català, per exemple obrint a Palestina delegacions de la Fundació o de l'Institut Ramon Llull. El castellà afortunadament per a ell ja té molts defensors, no crec que necessiti l'ajuda d'uns partits catalans com ERC i ICV, i més si tenim en compte que molt sovint el que ells reben de part dels que ara pretenen ajudar és insults.

Veles e vents

2008-07-23T16:50:00.004+02:00

Al blog formenterenc Això és ca'n pixa he trobat aquest vídeo amb imatges japoneses, el poema Veles e vent d'Ausiàs March cantat per Raimon i subtítols en anglès. També hi podeu veure la lletra original del poema.

En un temps en què uns quants analfabets que se les donen d'intel·lectuals signen 'Manifiestos' només per fomentar la discòrdia crec bo repetir textualment el comentari del propietari del blog:

"És un bon vídeo per a reflexionar sobre la internacionalitat de la nostra música (llegeix 'llengua'), potser 'només' som 10 milions de catalanoparlants però hi ha 6000 milions de persones que ens poden escoltar... aquests que es recolzen amb el nombre de parlants d'una llengua per menysprear-la... no saben el que es perden (per no dir una altra cosa)."

La citació d'Stephen Hawking que hi ha a l'esquerra també l'he treta d'aquest blog. Perdona'm Xima Teix que t'afuselli una mica.

On és Scania?

2008-07-21T00:37:00.002+02:00

Scania està situada al sud de la península escandinava. Té una superfície de 20.000 km2 i una població de 1,5 M d'habitants, el 15% del total de Suècia. Consta de 4 províncies a Suècia i l'illa de Bornholm que pertany a Dinamarca. La ciutat més important és Malmö.

La llengua oficial és el suec, a l'illa de Bornholm el danès. La llengua pròpia històrica s'està extingint ràpidament i no és reconeguda per l'estat suec i no té cap protecció legal.

El 1658 Scania va ser annexionada per Suècia després de 400 anys de guerres. El Tractat de Roskilde garantia un autogovern i una legislació separada. El 1720 el parlament suec de manera unilateral va suprimir l'autonomia de Scania i traslladar les funcions parlamentàries a la capital sueca Stockholm.

Durant la invasió sueca a finals del segle XVII més del 30% del scanians van ser executats, desterrats o enrolats per força a l'exèrcit suec.

La situació psicològica actual és molt difícil amb un nivell molt alt d'autocensura a la regió. Scania és considerada i tractada com si sempre hagués format part de Suècia, menyspreant la cultura, llengua i història pròpies, en una actitud intimidatòria i discriminant. Els que no accepten la versió oficial s'exposen a ser persones non grates i ser discriminats a la feina o per altres persones. Des dels anys 50 hi han hagut intents de fer conèixer la situació a la radio i televisió però sense èxit. Hi han historiadors que han estat boicotejats pels mass media per les seves postures pro scanianes.

Sembla increïble aquesta situació a una democràcia modèlica com és Suècia. Jo no m'ho creuria però aquesta pàgina de UNPO ho explica clarament.

I per cert, un scanià famós és Henrik Larsson, l'ex golejador del Barça.

El glaçó s'està fonent, russos a l'aigua

2008-07-16T21:35:00.004+02:00

De SCIENTIFIC AMERICAN

21 científics russos (i dos gossos), a la deriva sobre un bloc de glaç a l'oceà Àrtic, hauran de ser rescatats abans d'hora gràcies a l'escalfament global.

El glaç que suporta l'estació científica Pol Nord-35, un projecte que estudia la flora i fauna àrtiques, les condicions ambientals i fins i tot la geografia, s'està fonent i s'ha reduït de 8 a 2 km2, deixant la vora del bloc massa a prop de les cabanes i equipament de l'expedició.

Per això, enlloc d'abandonar el lloc el setembre com tenien previst, pujaran d'aquí pocs dies a un vaixell de investigació escortat pel trenca gels nuclear Arktika.

Pol Nord-35 és la 35 expedició que científics russos han fet sobre glaç flotant a l'Àrtic des del 1937. Expedicions anteriors han ajudat a definir les reivindicacions territorials de Rússia sobre el territori àrtic, incloent els rics jaciments de petroli que se suposa que hi han sota el mar. Aquesta última expedició va començar el setembre del 2007 i havia de durar un any com a mínim.

Aquest rescat prematur és una altra prova de què el glaç de l'oceà Àrtic s'està fonent ràpidament. Això preocupa els climatòlegs perquè no es coneix l'impacte real que tindrà la fusió del Pol Nord. Hi podrien haver canvis en la quantitat de precipitacions de pluja i de neu a l'hemisferi nord. Tot això lliga amb algunes prediccions d'experts de què el setembre d'aquest any l'Àrtic podria quedar lliure de glaços, una situació desconeguda en tota la història documentada, i tot gràcies a un començament prematur de l'estació de fosa aquest any i una fusió record del glaç l'any passat que el va deixar més dèbil i prim. Podem dubtar que en el futur els científics russos puguin continuar flotant sobre blocs de glaç.

"El ritme dels canvis que hem observat supera en molt el que havíem previst" diu l'investigador Marl Serreze del U.S. National Snow and Ice Data Center. "Cada estiu veiem una mica més de fusió del glaç."

I si parléssim de sexe?

2008-07-12T17:15:00.001+02:00

Aquests últims temps tot són males notícies: crisi econòmica mundial, amenaces de guerra, fuites radioactives, polítics amb molt poca credibilitat. Per tant, crec que tots necessitem una mica de distracció per apujar-nos la moral. Pels partidaris del sistema més antic i eficaç d'alegrar-se la vida em permeto traduir un article de la molt seriosa Web MD, especialistes en medicina.

6 errors sexuals que els homes cometen
WebMD ofereix consells d'experts per als homes que tenen sexe amb dones.

Per Martin F. Downs Revisat per Louise Chang, MD

Ep tios, penseu que sabeu tot el que s'ha de saber sobre sexe amb dones?. Aquesta enciclopèdia eròtica que porteu al cap pot contenir un munt d'errades bàsiques i omissions sobre la sexualitat de les dones, errades que poden portar a cometre errors durant el sexe.

Això passa perquè després d'aprendre els fets de la vida, la majoria de nosaltres hem de desxifrar les coses del sexe per nosaltres mateixos. Els homes tendeixen a prendre molts exemples de les pel·lícules per adults i tots sabem el poc que s'assemblen aquestes amb la vida real. L'experiència pot ajudar, però moltes dones poden sentir vergonya de parlar sobre el que desitgen. Per donar-nos alguns consells sobre sexe, WebMD ha demanat a dos acreditats educadors sexuals, Tristan Taormino i Lou Paget que ens expliquin quins pensen que són els errors més comuns que els homes cometen en el sexe amb dones.

Taormino és un autor prolífic, conferenciant i productor de vídeos. El seu darrer projecte és una sèrie de vídeos educatius Expert Guide de Ed. Vivid.

Paget és autora de The Great Lover Playbook i altres manuals sobre sexe i dóna seminaris per tota la nació.

Error Sexual No.1: Tu Saps El Que Ella Vol
Els homes sovint suposen el que una dona vol basant-se en el que han fet amb altres dones. Però les dones no són totes iguals.

"Quan vas madurant sexualment vas adquirint un repertori, però mai has de suposar que allò que va funcionar amb l'última persona funcionarà amb la següent" diu Taormino.

Això no s'aplica només a les predileccions sexuals sinó també a les relacions. "Hi han dones que poden tenir sexe sense cap compromís i dones que es poden sentir compromeses molt fàcilment, i tots els casos entre els dos"

Error Sexual No. 2: Tu Tens Tot El Que Ella Necessita
Algunes dones no poden tenir un orgasme amb menys de 3.000 rpm. Cap llengua humana ni dits poden generar aquesta vibració. Però els homes generalment pensen que alguna cosa no va si una dona necessita un vibrador.

"Si l'única manera de tenir un orgasme per una dona és un vibrador no vol dir que ella estigui malament" diu Taormino.

Pensa en el vibrador com el teu ajudant, no el teu substitut. Moltes parelles utilitzen vibradors junts. "Mentre esteu fent una o dues coses, el vibrador en pot estar fent alguna altra" diu Taormino.

Error Sexual No. 3: El Sexe El Senten Igual Els Homes Que Les Dones
Paget diu que sol haver-hi una "enorme desconnexió" entre homes i dones en la manera en que troben el sexe gratificant.

"Quan un home té una relació sexual amb una dona i el seu penis entra al cos d'ella, la sensació és tan plaent per a la majoria dels homes que no poden imaginar-se que la sensació és molt diferent per a ella" diu Paget. "No podria ser més lluny de la realitat"

L'interior de la vagina és probablement menys sensible que les parts exteriors per a la majoria de les dones. També, una introducció profunda pot ser no tan agradable pel receptor. Si el penis és massa llarg, "és com si rebessis un cop de puny a l'estómac," diu Paget. "Et fa venir nàusea".

Error Sexual No. 4: Coneixes El Funcionament De l'Anatomia De Les Dones
La majoria dels homes saben el que és un clítoris i on trobar-lo. Això no vol dir què realment el comprenen.

Fa mes de 30 anys, al començament de la "revolució sexual", un best seller anomenat The Joy of Sex va fer veure als americans la importància orgasmàtica del clítoris. Però persisteix tossudament la creença de que les dones haurien de ser totes capaces de tenir orgasmes només amb la penetració vaginal.

"Encara rebo cartes de gent que diu coses com, la meva dona no pot obtenir orgasme de l'acte sexual si no té estimulació del clítoris, si us plau ajudeu-me" diu Taormino. "Tinc ganes de contestar i dir, 'D'acord, quin és el problema?"

"Per la majoria de les dones, les coses no van d'aquesta manera" diu Paget.

Els homes també manquen de informació de com tocar-lo i com és de sensible, diu Taormino.

Un tocament que és un èxtasi per una dona pot ser no res o fins i tot dolorós per una altra. Algunes prefereixen una estimulació indirecta.

Com pots saber com ella vol que la toquin? Intenta-ho preguntant-li

Error Sexual No. 5: Humit = Excitat
Els homes a vegades s'obsessionen si una dona no té prou lubricació per una penetració fàcil. No us preocupeu sobre això.

"Penso que és un mite el que si estàs excitada estàs humida" diu Taormino. No és així necessàriament. Algunes dones tendeixen a estar més humides que altres i la quantitat de lubricant natural que una dona té pot canviar diàriament. Varia segons la fase del cicle menstrual i està influenciat per l'estrés i les medicacions.

Error Sexual No. 6: El Silenci És d'Or
Molt homes pensen que han de callar durant el sexe, però si no parles la teva parella ha d'endevinar el que et va i el que no.

Una dona que vol agradar-te probablement apreciarà algues orientacions.

"No dic que posis el seu cap a la teva falda" diu Taormino. "Dic que 'així és com m'agrada', pot ser una conversa molt útil"

Fins aquí l'article de WebMD. Espero que pugui ser profitós a més d'un/d'una.

I entre nosaltres us he de confessar que aquests americans sempre em sorprendran.

Els països més rics debatran reduir a la meitat les emissions de CO2

2008-07-09T23:45:00.008+02:00

Aquest és el títol d'un article al Diari d'Andorra d'avui que comença:
"Els vuit països més importants del món van fer ahir un pas importantíssim per combatre el canvi climàtic. En la cimera que reuneix les vuit màximes potències mundials a Hokkaido (Japó), els líders van assolir un principi d’acord per reduir a la meitat les emissions de CO2 a l’atmosfera, per al 2050."

En un post anomenat La Identitat de Kaya ja vaig preveure les conseqüències d'aquesta política en relació a quatre paràmetres: contingut en CO2 de l'energia, intensitat energètica de l'economia, PIB per habitant i número d'habitants del planeta.

No repetiré aquí els arguments però la conclusió era que per a dividir per dos les emissions de CO2 el 2050 el consum d'energia originada per combustibles fòssils (els emissors de CO2: carbó, petroli, gas natural, etc.) hauria de disminuir un 75%, un 1,5% anual fins al 2050 i per compensar-ho la suma de les energies renovables: hidràulica, eòlica, fotovoltaica, etc., i l'energia nuclear haurien de multiplicar-se per 7 amb un 4,5% de creixement anual.

Opino que és bastant difícil que les energies renovables puguin tenir un ritme de creixement tan elevat, i per tant, excepte algun descobriment científic revolucionari, molt em temo que no tindrem més remei que incrementar l'energia nuclear, perspectiva molt poc agradable, però de moment sembla que és el que hi ha. Per si de cas, alguns països com per exemple Finlàndia estan construint noves centrals nuclears i sembla que algunes opinions públiques s'estan fent més tolerants al nuclear.

He tingut un infart

2008-07-02T23:09:00.001+02:00

Diagrama d'un infart miocardíac (2), després de l'oclusió (1) d'una branca de l'artèria coronària esquerra (LCA)

Això és l'esquema del que passa durant un infart de miocardi, una artèria coronària s'obstrueix, deixa de subministrar sang al teixit muscular del cor i aquest teixit va morint.

Fa cinc anys vaig tenir una obstrucció d'una coronària, una anomenada angina de pit, però per sort el tractament va ser immediat i no van quedar pràcticament seqüeles al cor.

La conseqüència va ésser haver de prendre medicaments diàriament, un cop a l'any anar al cardiòleg a fer una prova d'esforç, i en general cuidar-me una mica.

Però com sol passar, la vigilància s'acaba relaxant, la prova d'esforç un any te la saltes, t'estàs una temporada sense prendre els medicaments i llavors ve la garrotada perquè això del cor no perdona.

El dissabte 21 vam anar amb uns companys de treball d'excursió a Sorteny. Pujant cap a l'estany de l'Estanyó vaig començar a notar dolor al pit, però com que no era molt fort vaig fer la imprudència de deixar-los pujar dient-los que no es preocupessin que jo descansaria i els esperaria a baix.

Total que de cop el dolor es va fer molt intens i vaig començar una bona angina de pit tot sol al mig del bosc. El dolor es feia insuportable i jo recordo com cridava al mig del bosc, això si dins d'un paisatge meravellós, molt bonic per morir-s'hi al mig de les grandalles.

Naturalment jo no tenia cap ganes de morir-me, l'estratègia que vaig seguir va ser quedar-me dret, si m'asseia encara em feia més mal el pit, i sobre tot evitar com fos perdre el coneixement, estic segur que si hagués caigut no m'hauria aixecat més.

Tot això va durar uns moments interminables fins que van baixar els meus companys i amb la seva ajuda vaig poder ingressar a l'hospital, vaig estar uns dies a la UCI, em van baixar un dia a un especialista per fer-me un cateterisme a Barcelona i ja fa quatre dies que sóc a casa.

He de reconèixer que he tingut una sort increïble, tinc molt poques seqüeles al cor i em trobo bastant bé, molt gràcies al tractament que em van fer a l'arribar a l'Hospital. Des d'aquí vull donar les gràcies a tot el personal de l'Hospital d'Andorra i també el Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona, entre uns i altres m'han salvat la vida.

Ara m'he de prendre set medicaments diaris i naturalment ara sí que em cuidaré molt més.

Un tema que m'ha fet pensar molt i encara no he acabat de pair del tot és el d'haver vist la mort tant de prop. Quan ho tingui una mica més clar compartiré amb vosaltres una mica aquests sentiments, és complicat de veritat.

Qui ha dit que no hi ha crisi?

2008-06-15T16:42:00.009+02:00

El ministre de Finances Ferran Mirapeix ha confirmat la noticia apareguda ahir a la premsa de què el govern d'Andorra haurà de rebaixar en 60 milions d'euros les despeses del segon trimestre del 2008, tots els departaments ministerials sense excepció hauran de reduir un 14% els euros que pretenien gastar.

Segons el Diari d'Andorra d'avui, Mirapeix va dir, aparentment neguitós per la informació apareguda, que “no hi ha nerviosisme”. I que la mesura adoptada és del tot normal. El ministre va negar que hi hagi una fallida tècnica, ni tan sols entre cometes, ni que el Govern estigui sense ni un euro. Però altres fonts van assegurar que els pagaments que es va proposar aprovar dimecres, per ara, s’han ajornat.

Total que la cosa pinta negra, i per acabar-ho d'adobar, si algú es vol evadir a algun paradís artificial llegeixi primer aquesta altra notícia: la qualitat de la droga que arriba al Principat és molt baixa.

Pobre país, fins i tot els camells que tenim són d'estar per casa.

Tornem-hi que no ha estat res

2008-05-20T23:13:00.004+02:00

S'ha acabat la primera semifinal del festival d'Eurovisió i Andorra ha quedat eliminada. Ha estat, com ja vaig preveure en un post anterior, la patacada.

L'operació de fer venir una cantant de fora amb una cançó cantada en anglès ha fracassat malgrat els recursos invertits en publicitat i marqueting, l'empresa Món Musical haurà perdut diners com ha dit a un diari un dels seus responsables, i ja està, tots cap a casa.

Podia haver estat d'una altra manera? Hem presentat una cançó que potser hauria pogut fer efecte fa trenta anys, una mena d'Abba passat per aigua i amb un acompanyament musical al meu gust molt millorable. La cantant bé, professional, però poc més podia fer.

I ara què l'any que ve? Fem venir la Céline Dion, la Madonna, o potser la Carla Bruni? Perquè no veig cap altra manera de que Andorra pugui fer res a aquest festival. Som un país molt petit, pràcticament desconegut i que no desperta gaires simpaties enlloc, només cal llegir alguns comentaris allà on teòricament ens coneixen millor que és als blogs catalans, la veritat és que molts ens posen a parir, i nosaltres generalment ho acabem d'adobar, com per exemple fa poc una ministra que va dir que "La Unió Europea no està preparada per acollir els microestats". Sort n'hi ha que nosaltres que en sabem tant ja els ensenyarem.

Veig que m'estic desviant del tema, per acabar diré que a Eurovisió ens han de representar cantants i músics de casa, no quedaran pitjor que els de fora i almenys ajudarem a gent del país que bona falta els fa.

Què t'hi jugues?

2008-05-12T23:28:00.008+02:00

Quan no hi ha manera de posar-se d'acord a vegades l'única solució és apostar. Segons Le Monde

Sis climatòlegs, quatre americans, un alemany i un britànic s'han jugat 5.000 euros amb col·legues de dos instituts de investigació alemanys. L'aposta és sobre si el pròxim decenni serà més o menys càlid que el passat.

El 1er de maig la revista Nature va publicar que segons uns investigadors de l'Institut Leibniz d'oceanografia a Kiel i de l'Institut Max Plank de meteorologia a Hamburg, l'escalfament mig del planeta els anys vinents s'interromprà momentàniament sota l'efecte de cicles naturals.
Segons ells, els decennis 2000-2010 i 2005-2015 seran lleugerament més freds que el 1994-2004. Això no vol dir que l'escalfament d'origen humà serà menys greu del previst, sinó que hi haurà una oscil·lació natural del clima que es superposarà momentàniament a la tendència a l'escalfament.

Aquestes oscil·lacions naturals del clima s'han deduït a partir d'un estudi de les variacions de temperatura de les superfícies oceàniques els últims 50 anys i de les oscil·lacions naturals de les corrents marines. A partir d'aquí han deduït una atenuació de l'escalfament els propers anys.

Stefan Rahmstorf (universitat de Potsdam, Alemanya), Michael Mann (Penn State University, Pennsilvania) i quatre col·legues no estan convençuts. "Si la temperatura mitja de 2000-2010 és inferior o igual a la de 1994-2004 els pagarem 2.500 euros, si és més calenta ells ens pagaran 2.500 euros" escriuen al blog Realclimate. Igualment pel decenni 2005-2015. Fins i tot han previst una clàusula d'anul·lació per si un meteorit s'estavella contra la terra o un volcà important entra en erupció, dos imprevistos que refredarien l'atmosfera baixa momentàniament.

Acceptaran Mojib Latif i coautors l'aposta?. De moment no i fins i tot manifesten certa irritació per aquesta transgressió als bons costums de la vida científica. Però no és la primera vegada que això passa. El 1989, James Hansen, director del Goddard Institute for Space Studies (GISS), havia apostat que un dels tres anys següents seria més calent que el 1988 que havia batut tots els records de calor. No va haver d'esperar molt temps. A principis de gener del 1991, Hugh Ellsaesser, del Lawrence Livermore National Laboratory, signava a James Hansen un xec de 100 dòlars.

I què en som d'eixerits!

2008-05-11T18:30:00.010+02:00

Llegeixo al Diari d'Andorra d'avui unes declaracions del ministre de Finances, en Ferran Mirapeix, on parla d'impostos.

Explica que a partir d'ara es serà implacable amb les persones o empreses que defraudin no declarant els impostos indirectes ja que fins ara aquest frau ha fet que el Govern hagi obtingut uns ingressos bastant més baixos dels previstos.

Fins aquí només hi puc estar d'acord, la llei és per a que tothom la compleixi. És clar que potser es podien haver empescat un sistema més simple, actualment entre l'IMI, l'ISI, l'IAC i algun altre impost indirecte que em descuido tot és bastant complicat de gestionar. Jo treballo a una empresa privada i puc assegurar que els embolics amb proveïdors i clients pels ditxosos impostos són molt freqüents. Espero que s'acabi adoptant un sistema com el de l'IVA o TVA que fa molts anys que funciona als països europeus i no dóna tants mals de cap.

Continua dient el diari: ”El ministre de Finances i el seu equip estan ultimant els detalls de les lleis que han de regular la unificació dels impostos indirectes i l’impost de societats. En aquest sentit, Mirapeix va defensar amb vehemència la imposició indirecta com la millor forma fiscal per al Principat. “No crec en un IRPF per a Andorra. De cap manera”, va afirmar. El titular de Finances considera que el sistema actual de recaptació d’impostos és el més just. “Amb la imposició indirecta es demostra que qui més consumeix, més paga, i el qui més guanya és qui més consumeix”, va assegurar Mirapeix, que no va amagar les seves reticències sobre els sistemes de tributació directa, com l’IRPF espanyol. “S’ha demostrat que amb aquests impostos el que segur que paga és el treballador, que és qui està més controlat. En canvi, com passa a França, qui més diners té no tributa perquè se’n van a viure a Bèlgica”, va assenyalar el ministre.

Jo no sóc economista, però sempre he sentit dir que els impostos directes són progressistes i els indirectes retrògrads. El treballador paga sempre sigui directe o sigui indirecte, i si per no tributar pots anar a viure a l'estranger, sigui dit de passada en això som experts amb la quantitat de residències que hem donat a forasters famosos, per no tributar impostos indirectes també pots anar a comprar a l'estranger com fan molts dels nostres visitants quan compren a les nostres botigues.

No sé perquè m'ha vingut la imatge de milers de cotxes de luxe a la frontera franco belga amb gent que no vol pagar tants impostos, potser se'n podria fer una pel·lícula. I a propòsit, a quin país aniran a viure els andorrans amb més diners?. No crec que sigui a Bèlgica.

Si consumim menys aigua ens en faran pagar més

2008-05-10T20:31:00.023+02:00

La paradoxa de la sequera: si consumim menys aigua, ens en faran pagar més!

L'estalvi en el consum d'aigua pot comportar que les companyies subministradores vulguin apujar les tarifes. N'hi ha diverses evidències; per exemple: en unes declaracions a Ràdio Girona, de què es fa ressò avui el Diari de Girona, el gerent de l'empresa d'Aigües de Girona, Narcís Piferrer va advertir que davant la baixada en el consum —com la del darrer trimestre d'enguany a Girona, Salt i Sarrià de Ter—, «és possible que hi hagi puges», perquè «si es consumeix menys aigua, hi ha menys ingressos i en canvi els costos són els mateixos. Veurem a la llarga què ens pot representar aquesta sequera i després decidirem juntament amb els ajuntaments a veure com ho hem de repercutir».

D'aquesta manera comença un article a ECODIARI, il·lustrat per aquest anunci humorístic del Web Negre.

Conclusió de Perplex: Està clar que fem el que fem sempre acabarem pagant els mateixos.

Vols que sigui nena? Doncs no esmorzis

2008-05-02T17:52:00.013+02:00

Un article al Scientific American explica que un estudi fet per investigadors britànics indica que les dones que no esmorzen tindran més probablement nenes que nens.

Un equip dirigit per la biòloga Fiona Mathews de la Universitat d'Exeter ha fet un estudi sobre l'alimentació de 740 dones mares per primera vegada i ha trobat que el 56% de les que tenien una dieta alta en calories abans de l'embaràs han tingut nens contra el 45% de les que tenien menús més lleugers.

A part de les calories un altre factor és el tipus d'alimentació. S'ha trobat que les dones que tenen nens consumeixen més esmorzars a base de cereals que les que tenen nenes.

Encara no se sap per què, però s'especula en què pot ser degut al nivell de glucosa a l'organisme.

Una possible explicació és que el baix nivell de glucosa indica al cos que l'aliment és escàs i aquest per prudència generarà un embrió femení ja que aquest necessita menys energia per créixer que un masculí.

Aquesta troballa podria explicar la caiguda als països industrialitzats de la proporció entre nens i nenes, que es deuria a que cada vegada menys dones esmorzen. Per exemple als USA del 1965 al 1991 la proporció de noies adolescents que esmorzen ha passat del 85% al 65%.

1er de maig

2008-05-01T11:07:00.004+02:00

Dibuix de l'Ermengol al Diari d'Andorra d'avui

No hi ha res com una bona decoració

2008-04-24T20:56:00.006+02:00

Per a més explicacions vegeu el blog de Merike, una finlandesa que escriu català i occità.

La identitat de Kaya

2008-04-20T18:40:00.016+02:00

Comencem amb àlgebra elemental, primer una identitat: CO2 = CO2, és evident, no?

Ara dividim i multipliquem per la mateixa cosa: CO2 = (CO2/TEP) * TEP continua sent evident, no?

I anem fent per arribar a: CO2 = (CO2/TEP) * (TEP/PIB) * (PIB/poblacio) * població

Aquesta és la identitat de Kaya que ens diu que la quantitat de gas carbònic emesa en la producció d'energia es pot expressar com un producte de quatre factors.

El primer factor CO2/TEP s'anomena contingut en CO2 de l'energia. És la quantitat de CO2 que s'ha d'emetre per disposar d'una unitat d'energia. És un factor molt variable que depèn del tipus d'energia primària de què disposem i de la manera de recuperar-la.

Energies primàries són les disponibles a la natura: gas, petroli, carbó, eòlica, nuclear. L'electricitat i l'hidrogen no ho són ja que no existeixen de forma aprofitable a la natura i per produir-los es necessita un consum d'altres energies que siguin primàries. El contingut en CO2 de l'electricitat o de l'hidrogen és el de les energies primàries utilitzades per a produir-los.

Alguns valors típics de kg equivalent carboni per TEP (tona equivalent petroli = 11,6 MWh) són:

Carbó 1.123

Gasolina 830

Gas natural 651

Fotovoltaic 316

Nuclear 19

Hidroelèctric 13

El segon factor TEP/PIB és la intensitat energètica de l'economia, l'energia necessària per produir un euro (o dòlar o rupia) de béns o de serveis. Degut a l'augment de l'eficiència de l'economia aquest factor va baixant. Des del 1970 ha baixat un 30% a nivell mundial.

El tercer factor PIB/poblacio és la producció per persona. I el quart és la població total.

Aproximadament un 90% de la comunitat científica actual està d'acord en què existeix un escalfament global causat per les emissions de gasos generadors d'efecte hivernacle on el més important és el CO2. També hi ha acord en què per aturar aquest procés s'haurien de dividir per 2 aquestes emissions d'aquí al 2050.

Tornant a la identitat de Kaya veiem que si hem de dividir per dos la part de l'esquerra: CO2, també hem de dividir per dos el producte de la dreta.

Anem per parts.

Podríem dividir la població mundial per dos amb una bona guerra o epidèmia. No crec que sigui una solució massa encertada, i molt poca gent estaria d'acord amb una extinció voluntària, excepte potser aquests.

En realitat les previsions més conservadores prediuen uns 9.000 milions d'habitants a la terra el 2050, o sigui ens haurem multiplicat per 1,5. Això vol dir que el conjunt dels altres tres factors de la dreta de la identitat s'hauran de dividir per 2 x 1,5 = 3

Podem disminuir el factor PIB/poblacio? Dit d'una altra manera, això no seria més que una recessió econòmica. Té els seus partidaris que defensen el "decreixement", però la gran majoria de la població com en el cas anterior no crec que ho accepti. Com dir als països en desenvolupament que han de frenar el creixement econòmic? I als països més avançats igual, els polítics es juguen les eleccions en aquest tema.

Només cal veure els esgarips que hi han ara amb la crisi de la construcció i amb les famoses subprimes, i això què no estem en recessió sinó només en una disminució del creixement que de moment continua sent positiu.

En realitat, comptant un creixement mitjà anual del PIB per habitant d'un 2%, xifra molt baixa si la comparem amb les actuals de la Xina o Índia, l'any 2050 haurem multiplicat el PIB/poblacio per aproximadament 2,7.

Ara els dos factors restants s'haurien de dividir per 3 x 2,7 = 8,1 per dividir el CO2 per 2.

El segon factor TEP/PIB, intensitat energètica de l'economia ja ha baixat un 30% des del 1970 i a aquest ritme el 2050 s'haurà dividit per dos, previsió optimista ja que les reformes fetes al principi són les més fàcils i cada vegada costa més millorar. Donem-la per bona i dividim-lo per 2.

Ens queda 8/2 = 4 que és el número pel que s'hauria de dividir el primer factor CO2/TEP, contingut en CO2 de l'energia. Si tenim en compte que aquest factor ha baixat només un 10% des de l'any 1970 veiem la feina que ens espera. I a més s'ha de tenir en compte que tot això implica que el consum d'energia s'haurà doblat el 2050 (és el producte del tres últims factors).

En resum, el consum d'energia originada per combustibles fòssils (els emissors de CO2: carbó, petroli, gas natural, etc) hauria de disminuir un 75%, un 1,5% anual fins al 2050 i per compensar-ho la suma de les energies renovables: hidràulica, eòlica, fotovoltaica, etc, i l'energia nuclear haurien de multiplicar-se per 7 amb un 4,5% de creixement anual.

Serà molt difícil aconseguir aquests objectius, tant tècnicament com econòmicament, i si no és possible no quedarà més remei que acceptar i conviure amb la recessió econòmica, i més si tenim en compte que fins i tot si no disminuíssim les emissions de CO2, les reserves de combustibles són limitades i un dia o altre s'aniran acabant. Tot això, es clar, sempre que abans no ens imposin un "decreixement" de població perquè els que quedin puguin continuar gaudint d'un nivell de vida elevat.

Per aquest escrit m'he inspirat en aquest de Jean-Marc Jankovici, les seves pàgines web en francès i també en anglès les trobo molt interessants.

Enquesta: Els americans prefereixen resoldre els problemes energètics a curar el càncer

2008-04-15T23:39:00.014+02:00

Aquest és el títol d'un article de Rebekah Kebede publicat a Reuters UK.

Una enquesta feta a unes 700 persones als USA indica que els americans s'estimarien més invertir diners en tecnologia per resoldre els problemes energètics que per curar el càncer o altres malalties.

Un 37% dels que van respondre donarien la màxima prioritat a invertir en augmentar l'eficiència energètica i en desenvolupar combustibles alternatius. Un 30% consideren més prioritari invertir diners en avanços importants en medicina.

L'article explica que la proporció entre els homes és de 43% per l'energia contra 26% per la medicina. En el cas de les dones guanya la medicina 33% contra 30% l'energia. Més endarrere queden altres conceptes com el medi ambient, la defensa, etc.

L'explicació proposada és que aquests resultats es deuen a una combinació de factors com són un preu elevat de la gasolina, l'efecte hivernacle, l'escalfament global i la necessitat de reduir les emissions contaminants.

Mentrestant el preu de la gasolina va pujant i ha arribat a un record de $3,29 per galó, aproximadament 0,55 € per litre.

Per cert, aquí la paguem casi el doble no? No érem tan llestos els europeus?

Un altre tema per quedar perplex.

Demostració definitiva de l'escalfament global

2008-04-13T15:47:00.002+02:00

Aquesta imatge l'he treta d'un blog molt interessant de divulgació científica anomenat: ADSADN Així de Simple, Així de Natural

Pels amics aragonesos, i pels altres també

2008-04-13T14:57:00.004+02:00

He rebut el següent anunci al Facebook:

XVenas Chornadas sobre as luengas d'Aragón
Posted by Jorge Romance to L'aragonés ofizial April 13 5:10am

L’Asoziazión Cultural Nogará-Religada organiza as XVenas Chornadas sobre as luengas d’Aragón con un programa prou majizo. Se trata d’una oportunidat asabelo d’intresán ta debatir, charrar y chuntar-se con chen que luita per l’aragonés y per o catalán d’Aragón (ista zaguera, chen prou castigada en istes tiempos).

Tos animo a que tos i pasez. Todas as charradetas y autibidaz son arrienda intresans. Encara que si cal que’n acobaltemos beluna, sin duda ísta ye a charradeta de Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista de reconoixiu prestichio internazional que s’ha caracterizau per esfender siempre a las luengas chicotas debán d’as enrestidas d’o nazionalismo lingüistico d’as grans fablas.

En iste enlaz i trobarez una entrebista bien maja que le feban en El Mundo.

Norabuena a Nogará per istas XV Chornadas, asperamos que tornen a estar un esito. Pasa-zos-ie!

Programa XV Chornadas sobre as luengas d’Aragón Lunes

14 d’abril Zentro Joaquín Roncal (carrera San Braulio, 5). 19 oras.
"Prochectos economicos y luengas minoritarias".
Con Prames, Chelats Sarrate (Alcampell), Idearte (onso Nabar).

Chuebes 17 d’abril Zentro Joaquín Roncal (carrera San Braulio, 5). 19 oras.
"As luengas minoritarias y o turismo. O caso de l’Aragonés"
Con Gemma Fondevila (Echo) y David Bielsa (Chistén).

Biernes 18 d’abril Zentro Joaquín Roncal (carrera San Braulio, 5). 19 oras.
"Lenguas, dialectos, hablas y nacionalismo lingüístico"
Con Juan Carlos Moreno Cabrera (catedratico lingüistica cheneral UAM)

Sabado 19 d’abril Pza. San Bruno. 12 oras.
Clases d’aragonés en a carrera
"A situazión d’o chistabín y o belsetán"
Animazión y autibidaz

Chi Non Lavora Non Fa L'Amore

2008-04-12T00:29:00.003+02:00

No puc resistir la temptació de posar aquest video que he trobat del gran Adriano Celentano al Festival de San Remo de 1964.