Skeptical Science New Research for Week #16 2024
-
Open access notables
*Glacial isostatic adjustment reduces past and future Arctic
subsea permafrost*, Creel et al., *Nature Communications:*
*Sea-level r...
Alimentar-se amb llet (II)
-
Segueix d’Alimentar-se amb llet (I). Un efecte de la resposta no
fisiològica als components dels aliments és la distensió de les unions
cel·lulars intestin...
Un an de cinèma illimitat !
-
E ben figuratz-vos qu'ai ganhat un an de cinèma a gratis !
Es un biais de dire : ai ganhat 52 plaças d'utilizar sus un an.
Jòia !
Alara, fagas pas ...
Segregación educativa
-
A veces escribimos artículos como si fueran profecías autocomplacientes.
Desgraciadamente para lo que toca, la realidad es tozuda. Hace un tiempo
publiqué ...
La Setmana Tràgica de 1909
-
Caixa de l'administració de consum de Sant Domènec, després d'haver estat
cremada durant els fets coneguts com a Setmana Tràgica, el juliol de 1909.
Arxi...
UN NIU DE PAU
-
*UN NIU DE PAU*
La tua veu a lluny
és la mar calma i acollent dels dies millors,
carinyo de ondes palpitants que linguin la pell.
La mirada se perd a dint...
Tamany de les signatures i ego
-
Vincle entre el tamany de les signatures i l'ego: "CEO narcissism: big
signatures signal inflated egos and poor performance". Article parla de
CEOs, per...
Sobre la llengua a la Universitat
-
Vaig escriure aquest article l’any 2012 arran de la polèmica que esclatà
quan es discutia la possibilitat de demanar un cert nivell de coneixement
de la ll...
Una pizzeria a Ushuaia
-
Avui he cuinat un estofat. La notícia, de fet, no és aquesta (la notícia
per a mi, esclar, que ja sé que es tracta d’una cosa intranscendent). La
notícia é...
ELS PUNTS CALENTS I LES ILLES CANÀRIES
-
Des de fa unes setmanes estem vivint un fenomen natural angoixant per a la
gent que el viu i interessant científicament a la vegada. Igual que amb la
pan...
El setembre és un mes de tardor a Finlàndia
-
Aquest ha estat un any horrible. A partir del març. Ara el virus torna. No
podem tancar tota la societat. Potser el món no tornarà a ser el mateix.
Finlànd...
Messies
-
En la biografia que va dedicar a Sabatai Seví, Gershom Scholem explica que,
segons el poeta Emanuel Frances, una vegada Zeví va congregar tots els seus
seg...
Adiós
-
Con l'arribata de l'anyo nuevo, estoi que ye arribata la hora de zarrar el
blog.
El tiempo d'es blogs ya ye pasato e, la verdat, pocas ganas tiengo dende fa...
Final d’etapa
-
Un altre final d’etapa. Gairebé coincidint amb l’aniversari del blog, em va
arribar la notificació que els blogs del diari desapareixeran en un futur
prope...
Reconstruïr Notre Dame.
-
L'home actual no és capaç de fer una catedral gòtica. Tenim tecnologia però
ens manca l'ànima. A mesura que hem anat deslligant-nos de la idea de déu,
i en...
Decisions
-
Més d'un any m'ha costat tornar al meu piset virtual. Sense gairebé
adonar-me'n, perque des que vaig publicar l'últim post vaig dir-me a mi
mateix que no t...
Junts per Ribera d'Urgellet
-
Ara que s'ha conegut que el conseller Toni Comín anirà de dos de Junts per
Catalunya a les europees, amb el president Puigdemont i la consellera
Ponsatí, u...
Estany Esbalçat: estany caigut per un marge
-
Una excursió agradable i fàcil per la vall d’Ordino
Estany Esbalçat, estany caigut per un marge… Fa gairebé un quart de segle
que parlo català, fa més d’un...
Les flors i les nevades dels abrils
-
Vas néixer l’abril del 2005 i, en un tancar i obrir d’ulls, som al 2018. Ja
sé que per a tu, ara per ara, 13 anys són una eternitat, però hi ha una
teori...
NI UN PAS ENRERE!
-
No permetem que facin amb Catalunya el que sempre han fet quan han pogut:
sotmetre'ns, enfonsar-nos en la misèria, castigar la nostra cultura per imposar ...
'Arnes': propaganda activada
-
*Cinc històries sobre assassins, explicades per ells mateixos.*
Arnes és un recull d’històries que podrien ser els cinc costats d’un
pentàgon. Totes se su...
Descriu
-
[image: Descriu]M'han convidat a participar en un nou espai anomenat Descriu
.
Vol ser un espai de trobada per a escriptors, blogaires, periodistes... i
p...
Muntanyes perifèriques?
-
Castella i Lleó han configurat tradicionalment la columna vertebral de la
historiografia -diguem-ne- espanyola. De la mateixa manera que el casal
comtal de...
Febrer de 2016
-
*Cap on **anem?*
Desídia : Després de 7 anys es vol jutjar, al desaparegut ex marit de la
Dra. Bruni per emportar-se la filla i-legalment del país quant est...
Retorn al passat
-
Dues recents notícies vinculades a la qüestió de com es gasten els diners
de tots, m’han traslladat al passat tot just ara que celebrem els 30 anys
de l’es...
Noves tendències de traducció al valencià
-
Un vespre qualsevol d'agost. La lingüista passeja pel port de Dénia.
Fa calor. I, de sobte, veu un cartell. No ho pot evitar. S'hi acosta.
Primer, és clar...
LA CECA LA MECA I
-
LA FONT DE COLORINS. Extret de declaracions del Sr. Betim Budzaku : “La
font de llums i colors seria un valor afegit, amb un cost de 1 milió de
euros que ...
FÒRUM - IGI
-
IGI. Impost General Indirecte. Aquesta és la definició de la “paraula” IGI.
Indirecte, vol dir que l’empresari tant sols el “trasllada” (fent de
recaptado...
Per celebrar la nevada que hem tingut avui una mica de Rolling Stones.
Sí, ja sé que no tenen res a veure amb la neu però com que estic content poso una versió del 1969 de Satisfaction. Potser Mick Jagger no és un gran cantant però és una garantia d'espectacle.
Un guateque als 60's era una festa d'uns quants amics, normalment a casa d'un d'ells. Es posava música, es ballava i hi havien begudes i alguna cosa per picar.
Aquesta mítica cançó dels Procol Harum - A Whiter Shade Of Pale (1967) no podia faltar mai a cap guateque, junt amb les cançons d'Adamo, naturalment.
We skipped the light fandango turned cartwheels 'cross the floor I was feeling kinda seasick but the crowd called out for more The room was humming harder as the ceiling flew away When we called out for another drink the waiter brought a tray
And so it was that later as the miller told his tale that her face, at first just ghostly, turned a whiter shade of pale
She said, 'There is no reason and the truth is plain to see.' But I wandered through my playing cards and would not let her be one of sixteen vestal virgins who were leaving for the coast and although my eyes were open they might have just as well've been closed
Em recorda una època feliç. I era vint-i-cinc anys més jove.
The Alan Parsons Project - Eye in the Sky
Don't think sorry's easily said Don't try turning tables instead You've taken lots of chances before But I ain't gonna give any more Don't ask me That's how it goes 'Cause part of me knows what you're thinking... Don't say words you're gonna regret Don't let the fire rush to your head I've heard the accusation before And I ain't gonna take any more Believe me The sun in your eyes Made some of the lies worth believing
CHORUS I am the eye in the sky Looking at you I can read your mind I am the maker of rules Dealing with fools I can cheat you blind And I don't need to see any more To know that I can read your mind, I can read your mind
Don't leave false illusions behind Don't cry 'cause I ain't changing my mind Soo find another fool like before 'Cause I ain't gonna live anymore believing Some of the lies while all of the signs are deceiving
Tothom parla de l'elecció de Barack Obama per president dels Estats Units d'Amèrica, aquest blog no podia ser menys.
Tanmateix, ja fa mesos que hi vaig penjar el vídeo 'Yes, We Can' i un altre més curiós d'un meeting a la ciutat de Boise a Idaho on tothom crida 'Gora Obama' en euskera, allà la majoria de la població és descendent de bascos. Aquests vídeos es troben avall a l'esquerra de la pàgina.
Penso que els estudiants de sociologia o fins i tot els de psicologia no haurien de desaprofitar la classe pràctica que estan rebent sobre el comportament humà. Per exemple, veiem com els que fins fa quatre dies odiaven els USA ara són americanòfils de tota la vida i com el que posava els peus a la taula del president Bush ara és un fan d'Obama, en fi vivir para ver.
Esperem que totes aquestes il·lusions i esperances es mantinguin i no acabi tot com una altra bombolla rebentada més.
Per animar una mica la cosa, he trobat un rap dedicat a Obama.
David Bowie en l'estat en què es troba Obama: UnderPressure Fixeu-vos en la baixista i cantant GailAnnDorsey !
Aquesta noticia llegida al Bon Dia més que perplex m'ha deixat flipant.
Es tracta de que els cònsols (un cònsol a Andorra és el cap d'un Comú, semblant a un ajuntament però amb moltes més competències) van proposar una possible baixada dels interessos dels crèdits bancaris contractats. Els bancs han respost negativament, i un dels arguments que han donat és que “no es pot comparar un préstec petit”, com els que paga un ciutadà corrent, amb els “crèdits a llarg termini i de grans quantitats” als quals fan front les administracions locals. I és que, segons el director general de l’ABA, aquest diferencial en els interessos ve donat també pel fet que les administracions públiques canvien de mans tot sovint, i això suposa una pèrdua de garanties de pagament a les entitats bancàries, a diferència dels préstecs a particulars.
O sigui, que l'ABA (la dels banquers, no la dels bombers), ens tracta de poc menys que de república bananera. Segons això si un partit diferent de l'actual guanyés les eleccions podria deixar de pagar els deutes. Allò que a altres llocs en diuen 'corralito' aquí li podríem dir el cortalet.
Espero que algun d'aquests polítics que tenen la pell tan fina respondrà degudament, sobretot aquell que va escriure un article a un diari per respondre a les crítiques a la seva gestió que li va fer un particular.
Encara que permeteu-me que ho dubti. Mentre a molts països occidentals els estats deixen diners als bancs per ajudar-los a superar la crisi actual, aquí és al revés, totes les administracions públiques estan endeutades fins les celles amb els bancs, si no fos així ja fa temps que estarien en fallida. O sigui que a callar i a deixar que et tractin injustament (o no?) de morós.
I finalment, per contribuir una mica al pànic global, afegeixo un vídeo que he trobat al blog de l'amic Moisès Rial.
Es tracta de gent protestant a la Puerta del Sol, en ple centre de Madrid, perquè un banc on havien dipositat diners amb la promesa de grans beneficis ara no els vol tornar amb l'excusa de que els ha invertit a Lehman Brothers. Aquest argument de què 'no et pago si no cobro' l'he vist moltes vegades en el món de la construcció però jo em pensava que la banca era una cosa més seria.
La gravació ja té uns dies i possiblement la cosa s'hagi arreglat, no ho sé, però és un símptoma de què alguna cosa va malament al país que diu tenir el millor sistema financer del planeta, a part del nostre, of course.
Deu ser la pluja, o potser aquests dies en què recordem els éssers estimats que ja no són entre nosaltres, però m'han vingut ganes d'escoltar cançons romàntiques, i la veritat és que n'hi han d'abundants.
Primer el final de la pel·lícula italiana del 1966 'Dio come ti amo', amb la cançó del mateix nom cantada per Gigliola Cinquetti. Un final molt romàntic amb petó inclòs, és clar.
La mateixa cançó per Pepino di Capri subtitulada en italià i en portuguès per uns brasilers.
El grandiós Jacques Brel cantant 'La Chanson des Vieux Amants'
I per acabar La Valse aux Mille Temps. Ben mirat no és una cançó romàntica però és que m'agrada molt.
Quan em passi l'atac de romanticisme ja posaré coses més alegres com per exemple aquesta
PS Ja vaig avisar de què no tenia ganes d'escriure sobre res. O sigui que visca el You Tube.
Encara recordo la impressió que em van fer els Canned Heat la primera vegada que els vaig veure a finals dels 60's. Era a la televisió francesa a un programa que feia al migdia Jacques Martin.
Aquest vídeo no és una de les seves millors actuacions, tenen pinta d'estar com a mínim molt cansats, però veieu com un d'ells s'està fumant un "canuto", llavors no s'era tant políticament correcte ni tant hipòcrita com ara.
I no us perdeu el cantant Bob Hite, una veu inconfundible.
Well, I'm so tired of crying, but I'm out on the road again. - I'm on the road again. Well, I'm so tired of crying, but I'm out on the road again. - I'm on the road again. I ain't got no woman Just to call my special friend. You know the first time I traveled out in the rain and snow, - In the rain and snow. You know the first time I traveled out in the rain and snow, - In the rain and snow. I didn't have no payroll, Not even no place to go. And my dear mother left me when I was quite young, - When I was quite young. And my dear mother left me when I was quite young, - When I was quite young. She said "Lord, have mercy On my wicked son." Take a hint from me, mama, please don't you cry no more, - Don't you cry no more. Take a hint from me, mama, please don't you cry no more, - Don't you cry no more. 'Cause it's soon one morning Down the road I'm going. But I aint going down that long old lonesome road All by myself. But I aint going down that long old lonesome road All by myself. I can't carry you, Baby, Gonna carry somebody else.